Jordi Martí Galbis: "A Barcelona hem perdut sis anys en matèria de seguretat"

BarcelonaDesprés de tot una carrera política sent la mà dreta de Xavier Trias a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis (Barcelona, 1961) li ha agafat el relleu al capdavant del grup de Junts a l’Ajuntament de Barcelona. 

Què canviarà amb vostè al capdavant del grup?

— El lideratge de Trias no és gens fàcil de substituir, però, sense perdre la voluntat real de diàleg i d’arribar a acords, podem ser molt més exigents i molt més durs. Volem que la gent vegi que som l’única alternativa possible per al 2027. La resta de grups o són socis del PSC o no compten.

Aquests acords puntuals poden incloure els pressupostos?

— Això es pot descartar perquè Collboni constantment diu que vol arribar a acords amb les forces del tripartit. Nosaltres estem als antípodes d’aquest model.

I, aleshores, en què poden consistir aquests acords puntuals?

— Per exemple, en la seguretat. Ara comencen a comprar les nostres receptes, però ja veurem fins on arriben, i si hi ha resultats. També tenim interès a parlar i fer propostes sobre l’ordenança de civisme, la carta municipal, la reserva del 30% d’habitatge protegit, el PEUAT... 

Quina valoració fa del primer any i mig de Collboni com a alcalde?

— Un any i mig perdut. En aquest temps no hi ha hagut cap problema de la ciutat que hagi millorat.

Què faria Junts en matèria de seguretat que no estigui fent ara mateix el govern del PSC?

— Primer reforçar l’autoritat de la Guàrdia Urbana. Després augmentar el nombre d’agents i millorar la coordinació entre cossos. En tercer lloc, més prevenció. I després, donar més mitjans als policies. Comprar les pales detectores d’armes blanques, les pistoles Taser... Ara sembla que posarem moltes càmeres, però hem perdut sis anys en matèria de seguretat. 

Junts havia demanat el cap de Batlle. Ho mantenen?

— Ho hem fet perquè les dades són molt negatives. Es poden canviar les receptes amb les mateixes persones, o canviar les persones. Ara sembla que comencen a rectificar, però és incomprensible com es pot mantenir al capdavant d’una ciutat com Barcelona algú que durant sis anys ha fracassat pel que fa a les dades de seguretat.

Barcelona està més neta?

— Hi hauria d’haver una sensació molt més alta de neteja amb el que ens estem gastant.

És sostenible la xifra actual de creueristes?

— Nosaltres volem creueristes que tinguin el port de Barcelona com a port base. El que no volem són milers de turistes que arriben aquí, s'hi estan una estona i se’n van.

Sobren terminals de creuers?

— El que hem de pensar és, si com es fa a tots els llocs del món, s’ha d’incrementar la pressió fiscal. Però hem de fer les coses ben fetes. Si es va fer un pacte el 2018, que es compleixi. I, si un cop s’ha complert, necessites actualitzar-lo, doncs es pot parlar. Però a la meitat d’un partit no pots fer canvis de reglament. Tot el que ens faci febles davant la competència que tenim al nostre voltant s’ha d’estudiar molt bé.

S’han d’eliminar tots els pisos turístics?

— No es podran fer desaparèixer 10.000 habitatges turístics només amb el decret de la Generalitat. Primer, perquè el mateix decret preveu una pròrroga. I, segon, perquè els representants del sector ja han avisat que no es deixaran expropiar les seves llicències. S’ha de regular bé. Hem d’anar cap a la contenció i cap a una regulació que respecti els drets adquirits i indemnitzi, si cal. El que no es pot fer és expropiar per la porta darrere.

Un altre problema de la ciutat és l’encariment del lloguer. 

— Compartim la urgència de prendre mesures per regular aquest increment desorbitat dels preus. No podem permetre que a Barcelona hi hagi lloguers de pisos de 30 metres quadrats a 1.500 euros, o d’habitacions per 700 o 800 euros. És insostenible. Ara, les regulacions s’han de fer de manera correcta, amb consens polític i social.

I, en el cas del lloguer de temporada, no valia més tramitar la llei i modificar-la durant el debat?

— No, perquè el punt de partida és molt important i hi ha coses que no pots ometre. Nosaltres vetllem perquè les competències de la Generalitat es mantinguin. Però és evident que hi ha d’haver una regulació. El problema de l’habitatge no el solucionarem si no fem polítiques a 20 o 30 anys vista.

També van votar en contra de la regulació al Parlament.

— Vam tenir grans discrepàncies amb les polítiques del govern del president Aragonès i especialment amb les propostes que presentava la consellera Ester Capella.

Vostès van començar el mandat amb un acord amb ERC per governar. Com està avui la relació?

— Han canviat molt les coses. Ja no hi són ni Xavier Trias ni Ernest Maragall. Per part nostra, el llegat de Trias es manté intacte, però el llegat de Maragall ha quedat molt diluït. La nostra voluntat és mantenir la bona relació amb ERC, tot i que és possible que entrin en el govern de Collboni tan aviat com puguin.

El candidat de Junts a les pròximes eleccions municipals hauria de ser algú del grup actual?

— Seria bo que, quan s’hagi de decidir això, la direcció del partit busqués prioritàriament algun nom de la casa. Per sort, a Junts tenim molt bona gent també fora del grup municipal.

A vostè li agradaria ser candidat?

— En aquests moments no m’ho plantejo. Però és evident que, quan toqui el moment de decidir el cap de llista, jo hi seré, com hi serem els altres. 

Al seu grup hi ha gent provinent del PDECat. Què li sembla que dirigents d’aquest partit estiguin fitxant pel Govern d’Illa?

— El PDECat és un partit que ja no existeix. Sobre el que faci gent que eren militants del PDECat, prefereixo no opinar gaire perquè, si hem de parlar amb total llibertat, segurament alguna opinió no seria gaire favorable a algunes d’aquestes persones.