Oriol Estela: "Barcelona fa de forat negre, ho absorbeix tot"

BarcelonaQue cada municipi dels que formen part de la gran, gran Barcelona, la dels cinc milions d'habitants, deixi d'actuar tot sol en temes que afecten el conjunt, com l'emergència climàtica i la necessitat d'habitatge. És l'objectiu del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), una associació privada promoguda per l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana. El seu coordinador, Oriol Estela, demana que la dimensió metropolitana tingui un lloc en la campanya electoral que ara comença perquè, diu, qualsevol promesa que facin els candidats en els grans temes pensant només en un municipi serà enganyosa. L'alcaldessa i candidata a la reelecció, Ada Colau, va agafar aquesta bandera durant una conferència al Cercle d'Economia, en què va considerar que l'àrea metropolitana ja ha quedat petita i cal pensar en la regió.

Tinc la sensació que el tema de la Barcelona metropolitana aflora sempre que ve una campanya i després desapareix.

— Sol ser hit de precampanya, perquè en campanya les candidatures ja van al que van: el seu municipi, que és on treuen els vots. I el tema metropolità s'esvaeix.

Vosaltres situeu el debat més enllà del que coneixem com a àrea metropolitana. Com és aquesta gran Barcelona?

—  Parlem de la ciutat real. Tenim una ciutat de 5 milions d'habitants, aquesta és la realitat, una altra cosa és que a dins hi ha molts límits administratius. Tenim cent i escaig municipis i això ha de funcionar com una única ciutat perquè els reptes i els problemes són compartits.

Quines són les urgències que cal abordar des d'aquesta dimensió?

—  Claríssimament, l’habitatge, que és una qüestió que no es resol des de Barcelona, ni des de Sant Cugat o de cap altre municipi en solitari. El que volem és analitzar conjuntament on es fa el creixement perquè no es creïn guetos.

¿La proposta de planificar l'habitatge a escala de la regió metropolitana es veu com una solució per a la gent que no pot pagar els preus que es demanen a Barcelona ciutat?

— És que Barcelona és més gran, és la ciutat dels cinc milions. Sabadell és la ciutat dels 5 milions. Viladecans és la ciutat dels 5 milions... Els límits municipals hi són perquè hi han sigut històricament. La diferència no hi hauria de ser i això ens resoldria molts problemes de congestió de Barcelona. Sembla que tot hagi de passar dins les rondes. Si ens fixem en Silicon Valley, que és el gran exemple de territori dedicat a la innovació, és el doble en extensió que la nostra regió metropolitana i tothom ho considera un referent. Si tinguéssim una bona connexió amb Rodalies i Ferrocarrils no només per arribar i sortir de Barcelona, sinó entre les altres ciutats, potser qui volia fer la inversió de l'Hermitage l’hauria fet a Mataró en lloc d’entestar-se en el port de Barcelona. Tenim un problema si les coses només són rendibles si són al centre de Barcelona. Ara mateix, per exemple, la reforma del 22@ preveu 60.000 llocs de treball concentrats en 75 hectàrees, quan tota la regió metropolitana en té 350.000, d'hectàrees.

Quines conseqüències té la concentració?

— És contraproduent en termes ambientals i d'equilibri del territori. La resta, de mica en mica, perd activitat econòmica i atractiu i va esdevenint més ciutat dormitori, sense generar recursos. Cal una política social en l'àmbit metropolità. El que està passant en ciutats intermèdies, com Sabadell, Terrassa i Mataró, és que la gent de més renda està marxant del centre per anar a viure en una caseta a la perifèria i aquestes zones perden base fiscal, que és la que ha de proveir els serveis, i cada cop hi ha més gent vulnerable. Si això s'ho ha de solucionar cada municipi, anem malament.

¿I com encaixa aquesta mirada global amb les polítiques que està fent Barcelona per escanyar l'accés amb vehicle privat?

— Barcelona fa el que li toca, és la conseqüència que els governs siguin municipals, que tu has de mirar per la teva ciutat i si detectes que hi ha un problema que causa morts, hi poses recursos. Gavà podria dir que converteix la seva carretera en un bulevard i és clar que això afectaria el trànsit dels altres municipis. Però el que sí que és veritat és que hi hauria d'haver un lideratge de Barcelona. La capital ha d'estar al capdavant de les reivindicacions dels municipis de l'arc metropolità. Hauria de reclamar, per exemple, connexions entre els dos Vallès i millores a la xarxa de Rodalies fora de l'àmbit de Barcelona.

Alguns municipis ja diuen sentir-se "el pati del darrere" de Barcelona.

— És evident que hi ha algunes circumstàncies en què Barcelona pren decisions sense tenir en compte la dimensió metropolitana. Fa uns dies, per exemple, hi va haver el React, que són unes jornades sobre reactivació econòmica, i en cap de les tres edicions que s'han celebrat s’ha parlat de dimensió metropolitana. Nosaltres hem rebut l'encàrrec d’impulsar un compromís metropolità com a primer pas. Ara és el moment de treballar en aquesta dimensió de regió metropolitana perquè el 2030, que és l’horitzó del compromís en què treballem, estiguem en condicions de dir com ho governem.

Però en l'actual context d'emergència climàtica, ¿els municipis no esperaran set anys a impulsar mesures com treure carrils, no?

— De moment, dels més de 150 municipis de la regió, només 32 han declarat l'emergència climàtica, quan això ho haurien de fer tots alhora i tenir mesures coordinades. Nosaltres proposem començar a treballar en vuit àmbits.

Quins?

—  Mobilitat, habitatge, emergència climàtica, cohesió territorial, economia innovadora i inclusiva, cultura, alimentació saludable i nivell de rendes. I això últim ens porta a plantejar el salari mínim metropolità. No podem negar que hi ha una ciutat dels cinc milions i un rerepaís que està perdent població i capacitat. Això està passant, segons la nostra opinió, perquè no s'estan fent bé les coses, no s'estan fent els deures d'articular tota la regió i Barcelona fa de forat negre i va absorbint-ho tot. Diuen que Barcelona és el motor de Catalunya. Doncs depèn: pot ser el motor i també pot ser el forat negre, que absorbeix tots els llocs de treball, tota l'activitat... Si ho acabes concentrant tot en una banda, la resta del territori hi perd. S'han de reforçar les ciutats intermèdies per evitar que la resta del país es debiliti.

Caldria un alcalde de la regió metropolitana?

—  Cal algú que prengui decisions de manera legítima. Estem parlant d'una figura que tindria un poder polític proper al del president de la Generalitat, perquè és la zona més rica i poblada. Però crec que es poden trobar mecanismes d’elecció directa dels consellers metropolitans o de qui ha de regir la regió sense necessitat d'una figura única. Però, si hagués de ser així, no hauria de ser mai l'alcalde o l'alcaldessa de Barcelona.

¿Que no hi hagi aquesta coordinació ens porta a situacions com que el Bicing de Barcelona no sigui compatible amb el metropolità?

— És evident que això no té cap sentit. Seguim amb les mateixes inèrcies de sempre, com també ha passat amb la regulació de motos compartides. O com passa amb els ajuts socials, no té cap lògica que un ajuntament en tingui uns i el del costat no. Cal prendre consciència que hi ha coses que, si no es fan a escala metropolitana, són una pèrdua d'eficiència i de recursos.