Barcelona evitarà l'enderroc de l'edifici on el Clínic projecta un centre de recerca

BarcelonaGir de guió i primera victòria per als moviments veïnal i cooperativista que treballen junts des de fa mesos per evitar l'enderroc d'un edifici emblemàtic de l'Eixample de Barcelona: l'antiga parròquia de Sant Isidor, al carrer Urgell, que va ser la seu de la Unió Cooperatista Barcelonesa, la cooperativa obrera de més envergadura de la ciutat. L'anunci que l'Hospital Clínic i l'arquebisbat de Barcelona havien arribat a un acord per convertir aquest espai –ara ja dessacralitzat– en el nou Centre d’Innovació en Tecnologia Sanitària va posar en guàrdia el teixit veïnal. El projecte preveia enderrocar l'edifici històric de tres plantes, que es va construir el 1930 en plena esplendor del moviment cooperatiu, i aixecar en el mateix espai un nou edifici de vuit plantes i dues de subterrànies que funcionés com a centre d'innovació en tecnologia sanitària.

El malestar veïnal es va organitzar llavors sota el paraigua de la plataforma Salvem la Unió Cooperatista Barcelonesa, que reivindica el valor històric de l'espai, que va acollir la fusió de les cooperatives El Rellotge i La Dignitat en el moment més dolç del cooperativisme, i també la necessitat d'equipaments de barri a l'Eixample. El que va fer l'Ajuntament va ser encarregar un informe històric de la finca, que ja li ha servit per decidir que evitarà que l'antiga seu de la Unió Cooperatista Barcelonesa vagi a terra. Així ho ha avançat el regidor de l'Eixample, Pau González, en una entrevista a Betevé, on apunta que encara estan pendents d'avaluar l'informe patrimonial per decidir quines parts de l'edifici s'han de conservar, però que en qualsevol cas el que no es permetrà és que s'enderroqui sencer.

"Segur que no hi haurà l'enderroc i que hi ha elements a preservar", assegura el regidor, que encara no detalla si s'hauran de mantenir elements com la façana o la sala de teatre de quan l'espai tenia un ús cooperativista. Fonts municipals afegeixen que l'edifici es protegirà patrimonialment i que la decisió ja s'ha trasllat al Clínic perquè avaluï com adaptarà el seu projecte. Des de l'hospital, però, defensen que encara no han rebut els informes municipals i que és aviat per pronunciar-se sobre quina afectació tindrà en els seus plans de futur. Segons l'acord tancat amb l'arquebisbat, el Clínic es quedava el terreny en dret de superfície durant 75 anys a canvi del pagament d'un cànon, i la previsió era fer foc nou amb l'edifici actual.

Qui sí que ja s'ha manifestat sobre aquest gir de guió anunciat per l'Ajuntament és la plataforma que defensa la conservació de l'edifici, que hi veu un primer pas per avançar en la seva lluita. Reivindiquen anar més enllà i garantir que l'espai es conservi de forma íntegra i tingui un ús comunitari i cooperatiu. Denuncien que fins ara el projecte s’ha mogut de forma “opaca” i acusen el Clínic de no ser clar amb les seves intencions.

L'edifici va deixar de funcionar com a església l'abril de l'any passat, quan ja s'havia fet pública l'entesa entre l'arquebisbat i l'Hospital Clínic per convertir-lo en un nou centre de recerca. El centre que s'hi projecta té el segell tant del mateix Clínic com del centre tecnològic Leitat, i compta amb una branca enfocada al covid que buscarà innovar en el diagnòstic i el tractament assistencial del virus, i una altra que no se cenyeix al coronavirus i que té una visió més àmplia. Amb el pla inicial, el projecte ha de suposar una inversió de 21,7 milions en l'edifici i de 32 milions més en equipaments, i s'estima que, quan estigui en ple rendiment, ocuparà uns 600 investigadors de manera fixa.