Barcelona esprem la fiscalitat sobre el turisme

BarcelonaEntre els mesos de juliol i agost, per l'aeroport del Prat van passar-hi 10,8 milions de passatgers, un 8,9% més que en els mateixos mesos de l'any passat. En el cas dels creuers, el creixement durant aquests dos mesos d'estiu va fregar el 5%, amb 909.000 creueristes movent-se pel port de la capital catalana. Si es compleixen els pronòstics, Barcelona assolirà aquest any el seu rècord absolut de turistes. Davant de les dificultats per frenar aquest flux de visitants tot i admetre que la ciutat està arribant al "límit" de la seva capacitat, l'Ajuntament fa temps que esprem la via de la fiscalitat per, com a mínim, augmentar l'aportació que el turista i el sector fan a la ciutat.

L'últim exemple és el projecte d'ordenances fiscals que va presentar divendres el govern municipal. Dels 42,6 milions d'euros de més que el consistori preveu recaptar el 2025 a través d'impostos i taxes, dues terceres parts provenen de les butxaques dels turistes o dels recursos del sector, que ja ha elevat el to amb algunes veus parlant d'"asfíxia fiscal". Barcelona en Comú i ERC, els socis prioritaris del govern de Jaume Collboni per tirar endavant els comptes, encara creuen que hi ha més recorregut en aquest camp. Grups com Junts per Catalunya o el PP, per contra, acusen l'executiu del PSC de "criminalitzar" el sector.

El debat sobre si aquesta pressió fiscal és poca, suficient o excessiva té veus per a tots els gustos. Un estudi de l'any 2020 de l'Institut d'Economia de Barcelona i de la Universitat de Barcelona sosté que l'impacte net del turisme sobre el pressupost municipal pot arribar a suposar un cost de 121 milions d'euros, una quantitat que no cobreix el que recapta el consistori a través de la taxa turística i que no té en compte la inflació dels últims anys. Tampoc entrava en l'equació l'impacte sobre la seguretat social d'un sector en què els sous habitualment són baixos i hi ha una alta temporalitat.

Des del Gremi d'Hotels, en canvi, es considera "peregrina, alarmant i incendiària" la idea que "l’activitat turística és deficitària econòmicament per a Barcelona i, per tant, subvencionada pels barcelonins". En un comunicat fet públic aquesta setmana, defensava que, més enllà de la taxa turística –que paga el visitant–, el sector hoteler aporta més de 400 milions d'euros anuals en impostos com l'IVA, l'Impost de Societats, l'IAE i l'IBI. Per tot plegat, carregava contra l'"asfíxia fiscal" que, diuen, està patint el sector, i alertava que no està disposat "a seguir sent la font constant de finançament per a les administracions".

De la taxa turística a l'IBI d'hotels i creuers

¿Però quines taxes i tributs suporten particularment els turistes i els operadors turístics a Barcelona? La principal és la taxa turística, que de la mà del recàrrec municipal ja és la tercera font d'ingressos de l'Ajuntament per darrere de l'IBI i la plusvàlua. La previsió de l'Ajuntament per a aquest 2024 és cobrar uns 95 milions d'euros derivats de la taxa turística, 75,1 dels quals provenen del recàrrec municipal i 19,9 de la part de l'impost turístic que gestiona el consistori. A conseqüència de l'últim augment del recàrrec, el 2025 la suma podria arribar fins als 115 milions.

Amb un cost d'entre 5 i 7,5 euros per persona i nit, fins ara la taxa turística no ha suposat un descens de les pernoctacions a la ciutat. A principis de setembre, el mateix Gremi d'Hotels admetia viure un moment dolç i explicava que durant els mesos de juliol i agost s'havien pagat de mitjana 195,1 euros per habitació, un 30% més del que es pagava l'any 2019, l'indicador de referència per ser l'última temporada estival abans de la pandèmia.

Davant d'aquest escenari, l'objectiu de l'Ajuntament és incrementar encara més aquest recàrrec. Divendres, el quart tinent d'alcalde d'Economia, Jordi Valls, es feia seva la petició del grup municipal d'ERC perquè el Parlament canviï la llei que regula l'impost i que la ciutat pugui ampliar el recàrrec fins als vuit euros. Apuntava, però, la possibilitat d'incloure-hi precisions, com ara que el preu sigui diferent en funció de si és temporada alta o baixa. Està per veure també si, dins de la revisió de la norma i més enllà de donar marge a Barcelona amb el recàrrec, el Govern de Salvador Illa opta per apujar també les tarifes de la taxa turística.

Però més enllà del mateix turista, l'Ajuntament busca també augmentar l'aportació dels operadors turístics i de les principals infraestructures turístiques. En aquesta línia s'han de llegir decisions com la de quadruplicar el cost que tindrà per als autocars operar a Barcelona o els canvis proposats pel govern municipal en l'IBI als immobles de característiques especials (coneguts com a bices) i que afecta bàsicament equipaments de dins del port, com ara les terminals de creuers. La voluntat de l'Ajuntament és que, en comptes del 0,8% actual, l'any 2027 paguin un IBI de l'1,3%, que és el màxim legal i el preu que ja paga, per exemple, la part del Port que tributa al Prat de Llobregat.

L'impost fallit als grans vaixells

En el cas dels creuers, per contra, s'han estalviat per ara haver de fer front també a l'impost sobre els grans vaixells. Un tribut que gravava les emissions contaminants dels vaixells que arribessin als ports catalans i que la Generalitat de Pere Aragonès volia tenir aprovat aquest any però que finalment va decaure amb el final abrupte de la legislatura i la falta de suport per part del PSC i Junts. Qui sí que paga un impost similar, en canvi, és l'aviació comercial, que des del 2014 té vigent un impost de la Generalitat que grava l’emissió d’òxids de nitrogen de l'aviació.

També en la línia d'augmentar la fiscalitat sobre els sectors que viuen del turisme està la decisió del govern Collboni d'apujar un 0,08% l'IBI al 10% d'immobles de més valor de la ciutat, la immensa majoria dels quals –203 sobre 233– són hotels de luxe. És una mesura que, si s'acaba aprovant, aportarà a les arques de l'Ajuntament uns 2,8 milions d'euros extres.

Sobre la taula, però, el govern municipal té propostes per anar encara més enllà. Com ara la dels comuns, que demanen apujar fins en un 1,3% aquest IBI als hotels o doblar el preu de l'entrada al Parc Güell perquè costi fins a 20 euros. Valls, que divendres alertava del risc que generar una fiscalitat "excessiva" sobre el turisme acabi sent contraproduent, serà qui ho haurà de negociar.