Barcelona enderroca l'Aquarama de l'orca Ulisses i dels espectacles de dofins
El Zoo va inaugurar aquesta instal·lació fa 54 anys i la manté sense cap ús des que va deixar de fer espectacles de cetacis el 2015
BarcelonaEl Zoo de Barcelona tanca aquest dimarts de manera definitiva la història de l'Aquarama, l'espai que va acollir durant dècades les exhibicions dels dofins i, per als més nostàlgics, l'últim testimoni del pas de l'orca Ulisses pel parc i les instal·lacions que tan petites li van quedar. L'espai, inaugurat el 1968, està tancat i sense cap ús des que el 2015 la ciutat va deixar de fer espectacles de cetacis. Aquest dimarts ha començat la seva demolició, “molt més que un enderroc”, segons l’alcaldessa Ada Colau, que ha recordat que el 2015 ja van prendre la decisió de no ampliar el delfinari: “Els animals no són una joguina”. Colau ha presentat l'enderroc com un salt important entre el Zoo del segle XIX i el del XXI. I fins a tres tinents d'alcaldia l'han acompanyat per veure com la cisalla començava a queixalar l'antic Aquarama.
Els treballs de demolició es preveu que s'allarguin durant quatre mesos, amb un cost de 365.000 euros, i que alliberin aquest racó del Zoo perquè pugui acollir la nova reserva d'animals: una instal·lació destinada a allotjar tots aquells habitants del parc que momentàniament tinguin la seva casa del Zoo en obres. Serà una mena de casa d’acollida.
El canvi, segons la direcció del parc, és un pas més cap al nou model de Zoo, que es vol més centrat en les espècies autòctones i en la conservació d'animals en perill d'extinció. Els dofins, que ja van marxar del Zoo de Barcelona l'estiu del 2020, no queden inclosos en cap d'aquests dos apartats. La previsió és que la nova reserva que s'ha d'aixecar al lloc que ocupava l'Aquarama es pugui inaugurar l'estiu del 2024. Tindrà un pressupost d'uns 800.000 euros per construir-hi cinc patis visibles per als visitants i tres dormitoris. Tot, adaptable a les necessitats de diferents espècies.
L'Aquarama i el pavelló dels dofins es van inaugurar coincidint amb les Festes de la Mercè, quan Antoni Jonch i Cuspinera dirigia el Zoo. Les instal·lacions estaven inspirades en les que ja funcionaves en zoos com el Seaquarium de Miami. El de Barcelona va ser un dels primers parcs europeus a tenir un espai d'aquest tipus. El gran repte, com recorden des del Zoo, va ser la complexitat d’haver d’emmagatzemar i mantenir en bones condicions una quantitat ingent d’aigua salada.
1994: l'adeu a Ulisses
Des de la seva posada en marxa, l’Aquarama i el delfinari van acollir un total de 31 dofins. La inquilina més especial va ser l'orca Ulisses, que hi va arribar el 1983 i s’hi va estar fins al 1994, quan va ser traslladada al Sea World de San Diego, als Estats Units. Aquell dia, com ha recordat el director del Zoo, Sito Alarcón, hi havia una cua immensa de gent que volia veure l’últim xou d’Ulisses i TV3 el va emetre en directe, una cosa que ara seria impensable perquè els temps han canviat.
La història de la instal·lació es va acabar el 2015 quan Barcelona va abolir els espectacle de dofins i va decidir renunciar al projecte previst per ampliar el delfinari. Aquest estiu se n'ha començat a escriure l'epíleg amb la cisalla que ja ha començat a arrencar els trossos de formigó de l'edifici. La previsió és enderrocar també el delfinari però encara no hi ha calendari per fer-ho perquè calen treballs previs i hi ha una part que encara fan servir els treballadors.
A més de Colau, els tinents d'alcaldia Laia Bonet, Jaume Collboni i Janet Sanz han assistit avui a l'inici de la demolició de l'Aquarama, que es fa amb cisalla i no amb la clàssica màquina pneumàtica per reduir el soroll i les vibracions i que els treballs afectin menys el benestar d'animals i visitants.
This browser does not support the video element.
El debat sobre el futur
Collboni ha reconegut que en els últims anys hi ha hagut un debat important sobre el Zoo i ha remarcat que la demolició de l’Aquarama simbolitza la voluntat de mantenir el parc i de no treure’l del centre de la ciutat. "Sentir determinats debats sobre el tancament del Zoo fa mal", ha reconegut Laia Bonet, que és la presidenta de la Fundació del Zoo, i ha celebrat que la ciutat hagi apostat per construir un nou model de parc zoològic i que, tot i la pandèmia, s’hi hagi invertit ja 15 milions d’euros. “La família del Zoo ha crescut amb moltes famílies, que han continuat fidels a l’espai”, ha elogiat. “Avui acabem amb un símbol del Zoo que havia quedat obsolet i que no volem continuar fent servir”, ha conclòs Bonet.