Barcelona duplica el pressupost en ciència per fer-ne "un motor econòmic"

BarcelonaEn el mapa europeu de la recerca d’excel·lència, Barcelona i l'àrea metropolitana surten molt ben parats: ja han atret bona part dels centres que treballen en xarxa. La ciència made in Catalunya de la ciutat la fan més de 40.000 investigadors d'àmbits diversos com la medicina, la bioquímica o les ciències ambientals, i s'estan preparant diversos pols d'innovació a banda i banda de la ciutat. La Ciutadella del Coneixement, el 22@ i el Parc Científic de Barcelona, a la part alta de la Diagonal, en són alguns exemples. Amb tot, Barcelona encara té un repte pendent: catapultar la transferència del coneixement des de les universitats i els instituts de recerca cap al sector empresarial. Per potenciar la col·laboració publico-privada, evitar la pèrdua de talent i fer de la recerca "un motor econòmic de ciutat", l'Ajuntament ha presentat aquest dimarts el Pla Estratègic de Ciència i Innovació. L'alcalde Jaume Collboni ha anunciat que en els pròxims quatre anys es destinaran 130 milions d'euros per estimular la transferència del coneixement científic; un pressupost de 34 milions d'euros anuals entre 2024 i 2027 que duplicarà l'actual, de 15 milions l'any.

"Volem confirmar el que ja és un fet: el nostre lideratge com a capital europea en l'àmbit de la ciència i la innovació", ha afirmat Collboni, que ha subratllat que aquesta àrea sempre ha estat una "matèria d'incumbència" de la ciutat, que queda reflectida en l'enorme ecosistema científic i d'empreses instal·lades a la capital, malgrat "la falta estricta de competències". "Tenim una tradició científica acreditada, però aquest pla és el salt qualitatiu de la nostra història", ha assegurat, i ha afegit que tot plegat ha de traduir-se en millores tecnològiques tangibles per al benestar social, la sostenibilitat i la transició ecològica. En concret, Barcelona aspira a tenir un rol decisiu en el disseny i la producció de xips electrònics i fotònics, la lluita contra les malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i les demències, i la creació i aprofitament de les tecnologies digitals i quàntiques.

Barcelona té 6 hubs científics i 6 parcs tecnològics, 8 universitats i 8 hospitals amb instituts de recerca, 80 centres de recerca científica i 1.350 empreses de recerca, i l'objectiu és continuar augmentant aquesta xarxa de forma ordenada per transformar tant urbanísticament com econòmicament la ciutat. Com a exemple, pròximament, la capital acollirà el primer centre a Espanya de l’Institut Fraunhofer, l’organització més gran i prestigiosa d’Europa en investigació aplicada, que ha d'augmentar la competitivitat a la regió sud d’Europa. La nova seu se situarà al Parc Científic de Barcelona i serà una aliança amb l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). 

Una "obligació"

Dels 130 milions d'euros invertits entre el 2024 i el 2027, prop de 50 milions d'euros aniran destinats a l'àmbit de la transferència de coneixement; 45 milions, a la cultura científica; 20 milions, a investigació; 13,5 milions a l'ecosistema; i 2 milions a formació. La presentació ha anat seguida d'una conversa entre l'economista i president del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), Andreu Mas-Colell, que va ser conseller de Recerca i Universitats (2000-2003) i d'Economia (2010-2016); la presidenta de l’Associació 22@Network i directora general d'Inetum Catalunya, Susana Prado, i la directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la UPF i acadèmica de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC), Gema Revuelta.

Si les empreses no troben gent qualificada i els graduats no troben feina i han de marxar, Mas-Colell afirma que la resolució ha d'implicar una alta productivitat: "El futur de Barcelona passa per l'economia del coneixement, que significa que la productivitat global i transversal sigui elevada i que les fonts de coneixement siguin una indústria, un sector econòmic que produeix i factura". "Això no és una opció, és una obligació i una prioritat de qualsevol govern i organització pública o privada", ha afegit Prado, que ha subratllat que l'estatus de la capital catalana és molt bo de sortida –en el rànquing europeu, és la novena ciutat en l'àmbit de la innovació i la quarta en el de la productivitat científica–, i que això té conseqüències positives en el benestar de la societat.

En les seves intervencions, tots tres representants del sector han posat l'èmfasi en tres eixos: que aquest pla reforçarà el lideratge de Barcelona com a ciutat universitària i científica; que els centres de recerca, les administracions i les empreses hauran de ser més ambiciosos donant-los recursos per captar talent, i que totes les accions que es facin a partir d'ara es dirigiran a fer que la ciència sigui una indústria d'alta productivitat que s'equipari –o pugui competir– amb el sector turístic.