Barcelona donarà de baixa els empadronats a les seus de les ONG

Barcelona¿Està canviant l'Ajuntament de Barcelona la seva política d'empadronament? La resposta oficial del consistori, que des de fa 11 mesos dirigeix el socialista Jaume Collboni, és que no, que es continua donant d'alta al padró municipal totes les persones que acrediten una residència a la ciutat. En les últimes setmanes, però, el Registre General del consistori ha enviat cartes a diverses entitats socials en què se'ls informa que ja no poden empadronar ningú més a l'adreça de la seva seu social si no els ofereixen un llit per dormir. A més, també es comunica que les persones registrades mitjançant aquest canal seran donades de baixa i hauran de tornar a formalitzar el procés per altres canals; és a dir, que hauran de començar els tràmits de nou per continuar tenint accés a serveis bàsics com la sanitat.

La comunicació oficial ha agafat per sorpresa les entitats perquè la via dels empadronaments en col·lectiu sense pernoctació no s'havia posat damunt la taula en les reunions de treball sobre el padró que mantenen amb l'Ajuntament per trobar solucions a problemes de sensellarisme. Per al Comitè 1r de Desembre, que defensa els drets de les persones amb VIH/sida, es tracta d'una decisió "unilateral" del consistori que deixarà moltes persones vulnerables fora del sistema. Ara bé, per no interferir en les converses obertes amb els responsables municipals, la majoria d'entitats consultades prefereixen parlar amb l'ARA sense identificar-se, però totes coincideixen en el temor que el gest de la carta suposi un "retrocés en els drets".

Signada pel cap del Registre General de l'ajuntament, la carta –a la qual ha tingut accés l'ARA i adreçada als representants legals de les entitats– comunica a l'ONG que a partir d'ara ja no podrà continuar amb l'empadronament col·lectiu sense pernoctació. Aquesta figura es va crear per agilitzar el tràmit burocràtic per a persones que, per diferents motius, no segueixen el circuit ordinari perquè no tenen domicili fix, no es poden empadronar a l'habitatge on viuen o estan fora del sistema i no s'apropen a les institucions.

Persones molt vulnerables

La carta comença indicant l'obligatorietat d'inscriure's al padró amb "l'adreça real de la residència" perquè sigui un registre "ajustat a la realitat". Seguint aquesta lògica, com que les seus de les entitats "no corresponen a un habitatge o a un equipament residencial" no es pot continuar empadronant, assenyala la missiva. Segons els càlculs del Comitè 1r de Desembre, entre les seves ONG associades hi pot un miler de persones que a partir del mes de juny seran donades de baixa del padró. Altres entitats no tenen quantificada la dada, però auguren que les baixes "suposaran una desprotecció" per a persones que ja tenen condicions de vulnerabilitat.

Les ONG consultades mostren també dubtes de com es farà la nova alta al padró i asseguren que no tindran temps de localitzar i avisar les persones afectades. També comparteixen que no els serà fàcil reunir la documentació que es requereix al registre. Per exemple, apunten que cada cop és més normal que els propietaris rebutgin empadronar les persones que viuen rellogats en una habitació, i alerten que els tràmits acostumen a allargar-se més de tres mesos. Un període massa extens si es té en compte que l'alta al padró dona accés a la sanitat pública, l'educació, recursos socials, i també és indispensable per iniciar els tràmits del permís de residència. "És la porta a la ciutadania", indica un portaveu del Comitè 1r de Desembre, que incideix en els riscos que malalts crònics amb VIH –però també amb qualsevol malaltia– estiguin mesos sense prendre la medicació per falta de recepta.

La resposta de l'Ajuntament

Per la seva banda, fonts de l'Ajuntament sostenen que no hi ha hagut cap canvi en la política d'empadronament i que es continuen fent altes si es compleixen els criteris establerts. També assenyala que en cas que no es pugui acreditar la residència en un domicili, ja sigui per la falta d'un títol de propietat o un contracte de lloguer, el consistori ha de fer comprovacions amb una visita dels funcionaris del registre a l'habitatge o amb l'emissió de l'informe de coneixement de residència. Aquest document està pensat per als que viuen al carrer o per a usuaris dels serveis socials que no tenen manera de seguir el circuit ordinari. 

Les mateixes fonts municipals insisteixen que en els últims mesos s'ha millorat i reforçat tant el circuit d'empadronament de persones que estan en situació de carrer –al ras, però també en pensions o albergs i rellogades– com el circuit de tramitació general de ciutat per tal d'optimitzar el procediment de gestió de sol·licituds i millorar el sistema de gestió de la correspondència en el cas de persones rellogades en habitacions que no tenen cap altra alternativa que aquesta modalitat d'empadronament. Entre les accions de millora impulsades des de l'àmbit municipal hi ha l'empadronament dels sense llar en centres especialitzats en sensellarisme públics; la possibilitat de crear una adreça de notificació (que no cal que sigui la d'habitatge), i l'increment de treballadors públics que puguin acreditar que es viu en l'adreça que s'acredita.

Des de l'oficina del Síndic de Greuges de Barcelona, que dirigeix David Bondia, expliquen a aquest diari que estan a l'espera que l'Ajuntament els respongui com es garantirà el dret a la salut de les persones amb un tractament mèdic urgent, a partir de la queixa d'una de les entitats. Per la seva banda, el director de general per a la promoció i defensa dels drets humans de la Generalitat, admet que l'empadronament col·lectiu és una fórmula "irregular" que ha servit per registrar a la ciutat persones que, en realitat, no hi viuen, tot i que alhora indica que no es pot "donar de baixa sense oferir una solució".

Cada ajuntament, un regne

Sense dades sobre quins ajuntaments incompleixen la llei orgànica (estatal) de règim local del 1985 en què s'incideix en el dret a estar inclòs en el padró del municipi de residència, sigui quina sigui la situació administrativa personal, l'estat de l'habitatge en qüestió o si es té o no contracte de lloguer. La norma és clara en l'obligatorietat per als ajuntaments, però després de 40 anys en vigor deixa algun espai per a la interpretació de cada consistori per posar-hi traves.

Així, els criteris per rebutjar una alta al padró són diversos: des de la sobreocupació fins a la falta de cèdula d'habitabilitat o la convivència amb persones que tenen cognoms diferents. Les entitats socials que reclamen els padrons oberts asseguren que les dificultats són "transversals" i que les apliquen ajuntaments de tots els partits, com ara Badalona, Martorell, Lleida, Arbúcies, Piera, l'Hospitalet, Badalona i Ripoll, per citar-ne només alguns.

Davant d'aquest panorama i de la falta de recursos públics per a persones sense llar, fa temps que Barcelona es queixa que acaba pagant l'efecte crida al complir la seva obligació de donar serveis i padró. El problema, segons les entitats socials, és que aquesta cursa per restringir els drets impacta en la vida de milers de persones i, per tant, es converteix en un obstacle per sortir de l'exclusió social, ja que aboca a recórrer al xantatge i abusos de les màfies. En aquest punt, Majó insisteix que l'única solució és que els ajuntaments "igualin a l'alça els procediments i criteris" per tal que tothom s'empadroni on viu.