Barcelona detecta 300 allotjaments turístics il·legals cada mes

BarcelonaEncara avui, vuit anys després que el govern d'Ada Colau impulsés una ofensiva contra els pisos turístics il·legals que hi havia aleshores a Barcelona, la lluita contra aquest tipus d'allotjament –sigui pis sencer o llar compartida– continua. Fins al punt que, després d'haver-ne tancat ja prop de 6.000, el servei d'inspecció continua detectant-ne fins a 300 de nous cada mes, segons dades del consistori. És una mena de cursa infinita. Un joc del gat i la rata en què cada cop que l'Ajuntament tanca un pis se n'obre un altre.

¿Però, com és la lluita contra aquests allotjaments? És una feina llarga que comença amb un profund rastreig d'internet. Cada mes es buiden les dades dels portals que anuncien allotjaments turístics a la ciutat i s'intenta detectar quins no tenen llicència per actuar. Un cop identificats com a sospitosos, arriba l'hora de fer feina sobre el terreny per part dels visualitzadors, l'equip de persones que a peu de carrer prova de trobar l'adreça exacta d'aquests pisos. Les plataformes no la faciliten.

A partir d'aquí, els inspectors han de corroborar que s'hi fa activitat turística de forma il·legal i, si és el cas, es demana a les plataformes que desactivin els anuncis. Una petició que, per si no fos tot prou complicat, en el cas d'Airbnb no es pot fer telemàticament i s'ha de fer a través d'un correu ordinari enviat a Irlanda. Molts cops, però, al cap d'un temps els pisos tornen a aparèixer amb fotos i descripcions diferents.

Feta la feina a través dels portals, comença tot el tel procés administratiu tant per sancionar l'activitat il·legal com per forçar-ne el cessament. Aquest procés, si tot va bé, acostuma a durar uns quatre o cinc mesos entre obertura de l'expedient, al·legacions, resolució, recurs i resolució final. Ara bé, no sempre és ràpid. L'Ajuntament admet que en els últims temps han detectat que l'activitat il·legal s'ha especialitzat i professionalitzat i han aparegut propietaris reincidents i xarxes que intenten esquivar la llei a través de totes les vies possibles.

Un exemple és el cas de l'edifici del carrer Ample a qui l'Ajuntament reclama 420.000 euros després d'anys en què el propietari de l'immoble sempre ha esquivat la sanció al·legant que eren uns suposats llogaters –sempre diferents– els que l'havien enganyat rellogant el pis a turistes d'amagat seu. Segons fonts dels serveis d'inspecció, ara el propietari ha anat tancant aquests pisos turístics per dedicar-los a lloguer de temporada. En el cas de l'altra gran multa imposada per l'Ajuntament –600.000 euros al líder d'un entramat empresarial que llogava desenes de pisos turístics a la ciutat sense llicència–, les mateixes fonts apunten que està sent un procés molt més feixuc i assumeixen que caldrà arribar a la via judicial.

El contenciós administratiu pot allargar encara més el procés, fins a tres o quatre anys, i fonts del servei d'inspecció admeten que quan hi entra la justícia el final dels expedients és incert. Expliquen, per exemple, que en alguns casos s'han trobat amb jutges que, tot i acceptar que es tracta de pisos turístics il·legals, rebaixen les sancions per sota del mínim de 60.000 euros que fixa la llei perquè la consideren massa alta.

3.473 pisos recuperats

Segons dades de l'Ajuntament, des de 2016 s'han obert uns 22.728 expedients disciplinaris que han derivat en 9.679 ordres de cessament i 10.493 expedients sancionadors. Tot plegat, afirmen des del consistori, ha permès recuperar per a ús de residència habitual fins a 3.473 pisos que feien activitat turística il·legal. En declaracions a l'ARA, la primera tinent d'alcalde d'Urbanisme, Laia Bonet, defensa que "Barcelona és referent en la lluita contra l'activitat il·legal de pisos turístics", i assegura que continuaran actuant "amb la màxima fermesa per impedir que ningú mercadegi amb un bé de primera necessitat com és l'habitatge".