La Barcelona dels cinc milions es dota d'un nou full de ruta

BarcelonaTot i que encara està lluny de poder articular-se administrativament, a poc a poc la denominada Barcelona dels cinc milions fa passes endavant per consolidar-se. Aquest dimarts, el Consell General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) ha aprovat el Compromís Metropolità 2030, un nou full de ruta en sintonia amb les actuals dinàmiques metropolitanes, que clarament superen els límits de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El nou document, consensuat amb tots els actors polítics, econòmics i socials implicats, planteja els principals reptes de "la ciutat dels 5 milions", que comprèn el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, els dos Vallesos, el Garraf, l'Anoia, el Baix Penedès i l'Alt Penedès. Es tracta d'objectius globals en matèria d'habitatge, polítiques socials, mobilitat o medi ambient i que impliquen el desenvolupament de projectes des d'aquesta nova "escala territorial".

Fa un parell de mesos l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, també va posar sobre la taula la necessitat d'impulsar abans del 2030 un nou organisme que agrupi els municipis de Barcelona i l'àrea metropolitana però també els de la segona corona. Una mena d'AMB ampliada amb nous territoris que tindria la capacitat de coordinar les polítiques de la regió metropolitana.

Tot i les bones intencions per a l'impuls de projectes en clau metropolitana més enllà de l'AMB, el coordinador general del PEMB, Oriol Estela, recorda en una entrevista a l'ACN que actualment no hi ha els espais idonis per fer-ho, davant la "complexitat administrativa" que suposa la coexistència de diferents actors polítics que s'encavalquen. A més de l'AMB i els mateixos ajuntaments, en aquest territori hi tenen competències administracions supramunicipals com els Consells Comarcals, la Diputació de Barcelona o la vegueria del Penedès. És per això que des del PEMB fixen en el 2030 la data per saber "de quina manera es vol que es governi aquest territori".

Estela augura que el desplegament del Compromís Metropolità 2030 pot donar, amb el temps, algunes pistes de quina pot ser la futura organització territorial de la regió metropolitana. En aquest sentit, el pla estratègic determina quins aspectes té sentit abordar-los des de la nova escala i planteja accions en tres nivells: replicar experiències d'èxit al llarg del territori, escalar a l'àmbit de regió metropolitana projectes de l'AMB o la ciutat de Barcelona i crear nous projectes en el punt de partida dels quals ja hi hagi aquesta nova visió territorial de gran abast.

L'alcalde de Barcelona i president del PEMB, Jaume Collboni, i la presidenta de la comissió executiva del PEMB, Janet Sanz, han coincidit en assenyalar que aquesta gran metròpoli ha de tenir una estructura "federal i policèntrica", com ho és la seva realitat urbana, tenint en compte la veu de tots els seus actors: administracions, sector privat i ciutadania.

Un pla de vuit missions

El nou pla estratègic metropolità s'estructura en vuit missions que han de servir de guia per a l'actuació coordinada en el territori en matèries com l'economia innovadora i inclusiva, els nivells de renda suficients, l'emergència ambiental i climàtica, la mobilitat sostenible i segura, l'alimentació saludable, la cohesió territorial, l'habitatge adequat i la vitalitat cultural. Cada missió planteja també un seguit d'objectius concrets per ajudar a concretar accions orientades a assolir-los.

En matèria econòmica, es pretén impulsar la transferència tecnològica amb l'objectiu que el 2030 el teixit econòmic de la regió metropolitana dediqui com a mínim un 1,2% del PIB a despesa privada en recerca i desenvolupament. Pel que fa a la feina, l'objectiu és que els convenis col·lectius garanteixin uns nivells salarials d'acord amb un salari mínim de referència adaptat a la realitat de la regió metropolitana. En l'àmbit climàtic, implica reduir el 45% l'emissió de gasos amb efecte hivernacle en aquest territori.

En relació amb la mobilitat, el pla estratègic planteja un canvi en la distribució modal dels desplaçaments d'un 10% en favor de l'ecomobilitat. I en l'àmbit alimentari, es pretén que el 2030 la dieta de la població de la regió metropolitana es basi en un 60% en aliments de proximitat. Aconseguir que les rendes baixes no superin el 25% en el conjunt de barris vulnerables és l'objectiu pel que fa a la cohesió territorial, mentre que en matèria d'habitatge es vol aconseguir que la població que pateix una sobrecàrrega econòmica vinculada a les despeses de la llar sigui inferior al 30%. Finalment, en l'àmbit cultural, el pla estratègic metropolità preveu augmentar un 10% la participació de la població metropolitana en la vida cultural del conjunt del territori.