Barcelona busca vies per frenar la proliferació de supermercats 24 hores

BarcelonaLa preocupació per l'expansió dels supermercats 24 hores a Barcelona creix al mateix ritme que aquests proliferen pels carrers de la ciutat. Aquesta setmana la gestió d'aquest tipus de comerç s'ha situat en el centre de l'Ajuntament. Tant a la comissió d'Urbanisme com a la d'Economia hi han arribat propostes d'Esquerra i Junts per Catalunya adreçades a augmentar el control i frenar la propagació d'aquestes botigues d'autoservei que, tal com va explicar l'ARA, ja han arribat també als carrers més exclusius de la ciutat. Finalment, ha estat aquest dimecres a la comissió d'Economia i Hisenda que els grups han aprovat per unanimitat posar en marxa un pla de seguiment i obertura dels supermercats 24 hores a la ciutat amb l'objectiu d'analitzar-ne l'estat, fer un cens –ara inexistent– que permeti saber del cert quantes botigues d'aquesta mena hi ha ara mateix a la ciutat, districte per districte, i fer les inspeccions "pertinents" sobre el compliment de les llicències i la promoció d'un canvi d'imatge en aquest tipus de locals.

Damià Calvet, regidor de Junts (partit que ha presentat la proposició), ha dit que aquests supermercats "no responen" al model de comerç de proximitat, i des del govern municipal, la regidora de Promoció Econòmica i Treball, Raquel Gil, ha afirmat que “en general” aquests negocis no s'involucren en la dinàmica dels eixos comercials dels barris. En aquest sentit, ha reconegut que el seu consum es dirigeix al "turisme low cost" i que “ja s'està treballant” en coordinació amb la direcció general de Comerç de la Generalitat de Catalunya per abordar aquest tema de manera conjunta.

En els últims cinc anys, s'han incoat 43 expedients sancionadors relacionats amb aquest tipus de comerços –tant de supermercats 24 hores com autoserveis que fan un horari ampliat sense obrir tot el dia–i 197 ordres d'adequació o cessament. També s'han fet una desena de multiinspeccions des de finals de l'any passat, unes actuacions conjuntes amb altres cossos d'inspecció que han analitzat 79 locals de comerç alimentari que han generat 241 expedients de correcció de deficiències, 2 infraccions d'ocupació indeguda de l'espai públic, 55 infraccions de gestió de residus, 62 de la normativa de Salut Pública, 51 relacionats amb Hisenda i 34 amb temes laborals.

Més enllà de les inspeccions i dels debats en comissió, el govern municipal ja fa setmanes que estudia quin marge d'actuació té per fer front a la proliferació d'aquesta mena d'establiments. Tot i que no compta amb un cens exacte de quants supermercats 24 hores hi ha ara mateix a la ciutat, l'Ajuntament sí que té registre que entre els anys 2020 i 2024 s'han donat 544 llicències d'autoservei –és a dir comerços de menys de 150 metres quadrats que tot i tenir un horari extens no poden obrir les 24 hores– i 142 llicències de superservei, que fins als 300 metres quadrats sí que poden obrir les 24 hores del dia.

La contrapartida del pla d'usos de l'Eixample

De moment, l'Ajuntament ha pres algunes mesures quirúrgiques per fer front a l'expansió d'aquest tipus de negoci. En el cas de l'Eixample, un dels districtes on més establiments d'aquest tipus hi ha, el Pla d'Usos limita l'obertura d'autoserveis de menys de 150 metres quadrats en funció de la densitat de comerços d'aquesta mena que hi ha al voltant. Tanmateix, aquesta mesura ha tingut un efecte no previst. Si bé les llicències d'aquest tipus d'autoserveis han passat de les 69 que es van donar el 2019 a 13 des de l'aprovació del pla d'usos, a canvi s'han multiplicat les llicències dels superserveis, que van dels 150 metres quadrats als 399. En aquest cas, si el 2019 hi havia només 2 llicències d'aquest tipus, des del pla d'usos n'hi ha hagut 39. Molts d'ells, segons va explicar el regidor del districte Jordi Valls en l'últim Consell de Barri de la Dreta de l'Eixample, superen per ben poc els 150 metres quadrats amb l'objectiu exclusiu d'esquivar la restricció.