Com ha de ser el nou panot 'eco' de Barcelona?

BarcelonaBarcelona busca el panot del segle XXI. És el titular de la penúltima polèmica ciutadana amb DO barcelonina. L'anunci el feia l'Ajuntament, que ha obert un concurs públic per poder escollir els models de panot que es provaran a la superilla de l'Eixample, i va haver de sortir ràpidament a aclarir que la convocatòria no s'enfocava a girar full al panot identitari de la ciutat, el que té el dibuix de flor, ni tampoc el de les quatre pastilles, que també abunda als carrers barcelonins i es considera el més funcional. La innovació que es busca no ha de venir tant del dibuix, que no canviarà, com dels materials i del procés de fabricació, per fer que les noves peces siguin més sostenibles i que, per exemple, permetin que el terra absorbeixi millor l'aigua de la pluja o que es fabriqui amb material reciclat.

"No s'alterarà el dibuix ni tampoc les mides de 20x20 centímetres del panot de sempre, però el que volem és millorar-ne l'impacte ambiental; és una peça que funciona bé i el que fem és actualitzar-la", explica l'arquitecte en cap de la ciutat, Xavier Matilla, que concreta que la millora ha de tenir dues cares: la dels materials que es fan servir –per deixar enrere el ciment hidràulic i fer més sostenible el procés de fabricació– i la de les prestacions que ofereix el panot, amb més durabilitat i capacitat de ser permeable.

El repte que es planteja Barcelona és treure la llosa de formigó que ara hi ha sota els panots, i per això cal que totes les peces funcionin com una malla i que tinguin capacitat d'aguantar càrregues diferents depenent de si són en un espai exclusiu de vianants o si han de sostenir el pas de trànsit. No s'han d'enfonsar ni trencar encara que no tinguin el suport del formigó. I l'única mida que es pot canviar respecte al panot original, el que es va estandaritzar el 1906 a l'Eixample per fer front als problemes de fang a terra (allò de Can Fanga), és el gruix.

Vitòria i Estocolm

Tècnics de l'Ajuntament ja han contactat amb ciutats que han fet proves semblants, com Vitòria i Estocolm, per comparar experiències. L'exemple basc és el de l'avinguda Gasteiz, que es va reformar fa vuit anys i ara és molt més verda perquè hi ha més àrees enjardinades i perquè el nou terra ajuda a mantenir la vegetació. La clau són les llambordes més petites i, sobretot, les juntes que les connecten. Aquestes fissures fan que les rajoles s'encaixin com si fossin un trencaclosques i permeten el filtratge de l'aigua.

"És una llamborda amb rials que es pot posar sobre una superfície que no sigui de formigó. És porosa, permet que l'aigua s'escoli pels cantons i per la mateixa llamborda; abans ja podia acumular fins a 15 litres d'aigua per metre quadrat i ara es prova un model encara més permeable que permet doblar el resultat", resumeix Salvador Rueda, que, com a director de l'Agència d'Ecologia Urbana, va seguir de prop el cas de Vitòria. I l’arquitecte en cap de la ciutat, Eduardo Rojo, confirma que les proves els han donat bons resultats.

Però a Barcelona no hi plou de manera tan constant i moderada i a vegades, quan hi plou, ho fa amb ganes. "Per a la captació d'aigua, confiem més en els escocells (els forats dels arbres) que en les juntes entre panots", defensa Matilla, que també posa èmfasi en la capacitat que ha de tenir el nou terra per retenir l'aigua. Avança que la idea de l'Ajuntament de Barcelona és estendre l'ús dels nous panots a qualsevol pacificació més enllà de la superilla de l'Eixample que, de moment, funcionarà com a laboratori de proves i on s'ha descartat l'ús de llambordes.

El concurs públic convocat per al nou panot seleccionarà un màxim de tres models que tindran un monitoratge d'un any per veure com funcionen al carrer. La idea es va començar a treballar a l'octubre, a través de BIT Hàbitat (una fundació municipal dedicada a reptes urbans) i, segons el consistori, va generar un "gran interès" entre empreses i professionals, cosa que fa preveure que la participació serà alta tot i que el termini per optar-hi és curt: el concurs es va anunciar l'1 d'abril i els candidats tenen temps fins al dia 21.

Proves a la superilla

En una primera fase s'escolliran les vuit millors propostes, que hauran de presentar documentació ampliada, i entre aquestes se'n seleccionaran un màxim de tres, que es donaran a conèixer al juliol, quan es preveu que ja hagin començat les obres dels primers eixos pacificats de l'entorn de Consell de Cent, i hauran d'estar a punt per completar la reforma. Es reserven un total de 240.000 euros per al projecte i cada proposta en podrà rebre un màxim de 80.000. El cost de fabricació no podrà superar els 15 euros per metre quadrat.

Un símbol

Danae Esparza, que ha escrit un llibre sobre l’evolució del paviment de la ciutat (Barcelona arran de terra), celebra que l’Ajuntament reconegui el caràcter simbòlic del panot de flor i que es decideixi a innovar per fer-lo més sostenible. Recorda que no hi ha cap document que reconegui l’autoria del disseny dels quatre pètals, que es va fer popular quan l’Ajuntament, a principis del segle XX, va convocar un concurs públic per començar a homogeneïtzar el terra de la ciutat.