Barcelona arracona els 'skaters'

BarcelonaAra fa vint anys, Barcelona era un dels grans reclams d'una nova edició de la saga de videojocs de la llegenda de l'skate Tony Hawk. Entre els escenaris que el joc oferia per patinar destacava una versió comprimida de la capital catalana on, a més de patinar pel Park Güell, la Pedrera i les Rambles, es podien fer flips i ollies per la plaça dels Àngels, els jardins de les Tres Xemeneies del Paral·lel i la plaça dels Països Catalans, a Sants. Són tres escenaris emblemàtics per als patinadors de la ciutat i també per als moltíssims patinadors que venen de fora, però avui dia ja no s'hi pot patinar o aviat deixarà de poder-s'hi patinar.

L'últim a sumar-se a la llista d'espais sacrificats serà un dels més populars: la plaça dels Àngels, perquè les obres d'ampliació del Macba començaran al novembre. Quan ara fa un mes, l'alcalde, Jaume Collboni, i l'arquitecta en cap de l'Ajuntament, Maria Buhigas, van presentar el projecte de reforma de la plaça, molts titulars van subratllar que s'expulsaven de la plaça els seus inquilins més habituals, els skaters. En els últims mesos, les obres a les Tres Xemeneies ja els havien deixat sense un altre dels seus clàssics punts de patinatge a la ciutat. I abans, les reformes els van fer fora de la plaça dels Països Catalans, davant de l'Estació de Sants.

¿Aquests canvis posen en perill la condició de Barcelona com a capital mundial de l'skate? El primer que respon a la pregunta és el Roger Ferrero, patinador, veí del Raval i des de fa uns quants anys un dels fotògrafs de referència en el món del monopatí. Admet que la pèrdua de la plaça dels Àngels suposarà un cop, perquè acostuma a ser un lloc d'iniciació per als nous patinadors i un reclam per als que volen veure de tant en tant com patinadors famosos fan alguns dels seus trucs, però no creu que Barcelona deixi de ser la capital mundial de l'skate.

"Barcelona no és la Meca només per aquests llocs", apunta. Hi coincideix el Marc Lozano, president de l'associació de skaters de Sants SNT4EVER, que explica que el que fa característica la ciutat és la seva arquitectura. "Cada dos metres tens un lloc per patinar", subratlla. Els dos remarquen que, a més, cada vegada es troben més espais fora de la ciutat, en altres punts de l'àrea metropolitana i fins i tot més enllà. Destaquen, per exemple, el cas de Manresa, on cada cop peregrinen més patinadors.

Ferrero, que ha fotografiat moltes campanyes publicitàries d'empreses del món de l'skate, explica que molts projectes americans, alemanys, espanyols i japonesos relacionats amb el patinatge "acaben aquí tant sí com no", tot i que la Xina també comença a ser un escenari emergent. "Barcelona és el lloc que està durant més amb la condició de capital mundial, gairebé 30 anys", apunta, i recorda que ciutats com San Francisco i Los Angeles ho van ser durant etapes molt més curtes.

On aniran els patinadors?

Més enllà de si Barcelona continuarà o no sent la capital mundial de l'skate, l'altra pregunta a fer-se és on aniran a parar els patinadors que ara patinen per la plaça dels Àngels. "Marxar del tot no crec que marxin", opina Lozano, que creu que cal esperar a veure com queda definitivament la plaça. Un possible destí a pocs metres podria ser la plaça Universitat, on ja fa temps que es patina, tot i que "sovint se'ls acaba fent fora". També l'skatepark del Born, davant del parc de la Ciutadella, que cada cop té més èxit, però que és petit per absorbir un gran volum de patinadors.

La construcció de parcs de patinatge ha sigut sovint una via per intentar donar sortida a l'afició dels patinadors i alhora reduir les molèsties pel soroll dels monopatins que sovint denuncien els veïns. No sempre, però, són reeixits. Ferrero lamenta que moltes vegades s'hi fan només rampes i piscines i que hi acaben anant nens petits que comencen a patinar, cosa que fa que la convivència amb els patinadors més avesats no sigui senzilla. El que es va fer a la Marbella, a tocar de la platja, n'és un exemple. Opcions com el del Born, que també inclou bancs i graons sobre els quals lliscar, apunta, són més efectives.

Lozano també reclama aquest tipus d'espais i demana a l'Ajuntament que no els menystingui. "Sovint moltes marques fan servir publicitàriament l'skate com a símbol de jove, modern i dinàmic, però després no se'ns té en compte des de les administracions. És una pena", denuncia. En el seu cas, però, gràcies a haver-se associat en SNT4EVER –que, a més, organitza classes de patinatge per a alumnes de Sants o de centres cívics, entre d'altres–, els patinadors del barri sí que han pogut participar en reunions sobre el redisseny de l'Estació de Sants i els seus voltants. Així, si no canvia res, han aconseguit garantir que la nova plaça inclogui un espai propi per als skaters que històricament patinaven a la plaça dels Països Catalans.