BarcelonaNo és cap sorpresa perquè l'acord entre el govern de Colau i el grup d'ERC per aprovar els pressupostos de Barcelona per al 2023 fa setmanes que es cuina i que avança en paral·lel a les converses per rubricar una entesa també al Govern. Però el ple d'aquest divendres, l'últim de l'any, ha donat la llum verda definitiva als comptes i a les ordenances fiscals gràcies, un cop més, a l'acord entre el govern municipal i els republicans. Els dos primers pressupostos del mandat es van rubricar amb el sí del grup que encapçala Ernest Maragall, i els dos últims, amb la seva abstenció. Per això, el gruix de les crítiques de la resta de grups de l'oposició, amb la vista posada ja en el que serà el debat electoral, s'han enfocat a criticar el que consideren un "tripartit de facto" i a acusar els partits d'haver protagonitzat una negociació pressupostària en paral·lel a l'Ajuntament i el Parlament. "Han fet un intercanvi de cromos amb el soci preferent a Espanya, la Generalitat i l'Ajuntament", ha etzibat Paco Sierra, encara com a cap de files de Ciutadans, tot i que el partit ja l'ha expulsat.
Inscriu-te a la newsletter Els veïns del tramviaInscriu-t’hi
Inscriu-t’hi
El resultat, amb tot, ha sigut l'esperat: l'Ajuntament ha aprovat un pressupost rècord, de gairebé 3.600 milions d'euros, que serà el que, a partir del juny, gestionarà el govern que resulti de les eleccions municipals del maig. I Maragall ha defensat que si permet l'aprovació no és per cap "acord de fons", perquè no hi ha hagut marge per a la negociació en uns comptes on el gruix de les inversions ja estan definides, sinó "per responsabilitat", perquè és millor que la ciutat tingui pressupostos i perquè ell mateix aspira a poder gestionar-los després de les eleccions: "Avui ens abstenim, demà governarem". "No han volgut que governi qui governi es pugui sentir còmode amb els pressupostos", ha recelat, en canvi, Eva Parera, de Valents, que ha considerat que aquest és "el pressupost del tripartit".
Però el paper d'ERC com a soci preferent ha generat una nova discrepància entre socis de govern. El socialista Jaume Collboni no ha volgut atorgar l'etiqueta de preferits als republicans i ha remarcat que, de fet, el grup que encapçalava Manuel Valls els ha votat més vegades a favor dels pressupostos que el de Maragall. "Ho hem aconseguit amb geometria variable", ha defensat sobre l'èxit d'haver tancat acords per a tots els pressupostos del mandat, quatre de quatre. I en canvi Colau ha volgut estripar l'opció de la geometria variable i ha assegurat sense embuts que si s'ha aconseguit aprovar tots els pressupostos ha sigut gràcies al suport d'ERC i no d'altres forces: "Aquesta és una ciutat d'esquerres i és bo que hi hagi hagut un acord estable entre el govern i ERC". I Maragall no ha deixat passar el guant llançat per Collboni per recordar a Colau el pecat original del pacte amb Valls per poder aixecar la vara d'alcaldessa i li ha respost a Collboni que sí, que el grup de l'ex primer ministre francès, que ara encapçala Parera i es diu Valents, ja va ser el prioritari llavors.
Un aperitiu de la campanya
El debat ha sigut ja una avantsala del que serà la campanya electoral, amb judicis constants a projectes com les superilles que defensen els comuns (i que el PSC preferiria aturar). Ho ha deixat clar el regidor de Pressupost, Jordi Martí (BComú), que ha volgut contrastar els projectes que defensa el govern amb el suport d'ERC amb el que propaguen altres partits en clara al·lusió a la candidatura de Xavier Trias, amb qui els comuns tenen clar que confrontaran en campanya. "L'alternativa és la que diu que no al tramvia, la que dona barra lliure al turisme, la que defensa més asfalt i està més preocupada pel que passa al passeig de Gràcia i oblida Nou Barris". Ho ha dit després que Ferran Mascarell, de Junts, hagi expressat el vot contrari als pressupostos i hagi defensat que creuen que "una altra política és possible" i que el pressupost que ERC permet tramitar és "un garbuix, inadequat i contradictori".
Via Laietana, centre de memòria
El ple també ha aprovat donar suport a la crida internacional, engegada per Òmnium i entitats memorialistes, per convertir la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana en un centre de memòria. El text s'ha aprovat amb els vots dels comuns, ERC i Junts i l'abstenció del PSC. El text també insta el govern espanyol a "desafectar" l'edifici com a centre operatiu policial i transferir-lo a les institucions catalanes.
Els dubtes sobre les superilles indulten les obres que ja estan en marxa
El ple d'aquest divendres ha repetit el debat sobre les superilles que hi va haver en l'última comissió d'Urbanisme, quan el PSC va fer pinça amb tota l'oposició per demanar al govern del qual forma part que no es licitin més projectes per avançar en la superilla de l'Eixample."Hem de posar en pausa les superilles i seguir potenciant el transport públic", defensava la regidora de Mobilitat, la socialista Laia Bonet. I avui el ple ha repetit les mateixes posicions i ha tornat a deixar sol el grup de Colau en la defensa del pla d'eixos verds. ERC, que sol donar suport al govern en els projectes de pacificació del trànsit, s'ha sumat a l'embat al considerar que és millor no "hipotecar" més projectes a les portes de les eleccions. Però el que no ha prosperat és la demanda que ha llançat el grup de Valents per revertir les obres que ja estan en marxa a l'àmbit del carrer Consell de Cent.
Ni el PSC, ni ERC, ni Junts, que s'ha abstingut, no s'han sumat a la demanda. "Estem en contra de malbaratar recursos i el que demanen és llençar a les escombraries 60 milions d'euros, això és una frivolitat", ha criticat el PSC. "La ciutat no es fa i es desfà com un taulell de joc", ha afegit Rosa Suriñach, que és la nova regidora d'ERC en substitució de Miquel Puig. I la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, ha donat per fet que l'extensió dels eixos verds continuarà. "Anant en contra d'aquest projecte, no fan oposició a Barcelona en Comú, sinó a la ciència i als veïns".
Les superilles seran un dels cavalls de batalla de la campanya electoral. Però en aquest punt tampoc Junts, que ja ha deixat clar que no comparteix el model, no s'ha sumat a la demanda de revertir el que ja s'ha fet. "Quan governem farem els estudis d'impacte i revertirem el que es pugui revertir", ha dit el regidor Joan Rodríguez. La proposta només ha sumat els suports del PP, Ciutadans i la regidora no adscrita.