La Barcelona de les 176 nacionalitats: italians al centre i xinesos i pakistanesos als extrems
La població estrangera a la ciutat disminueix lleugerament i només creix la que és originària de la Unió Europea
BarcelonaA Barcelona hi ha empadronades persones de fins a 176 nacionalitats diferents, tres menys de les que reflectia el padró de l'any passat perquè, com repassa de memòria María Jesús Calvo, de l'Oficina Municipal de Dades, han caigut Lesotho, les Comores, el Sudan del Sud, Belize, Saint Vincent i les Grenadines, i Corea del Nord. En canvi, han entrat Kiribati, Vanuatu i les illes Salomó. En termes generals, però, la població amb nacionalitat estrangera ha disminuït lleugerament aquest 2022 després d'anys de creixement continuat: va viure un autèntic boom a partir del 2001, quan no arribava ni al 5% del total, i es va multiplicar fins a arribar a superar la frontera del 20% el 2019. El 2021 va assolir la fita del 22,4%, però l'1 de gener d'aquest any el padró dibuixa una retallada de dues dècimes i l'únic col·lectiu que continua creixent és el de residents amb alguna nacionalitat de la Unió Europea (+4,1%).
La distribució sobre el mapa dels 363.576 veïns de nacionalitat estrangera no és ni molt menys homogènia. La zona on representen un percentatge més elevat és Ciutat Vella, seguida de la franja del Besòs. Per nacionalitats, la més present és la italiana, tot i que si es mira el país de naixement predominen l'Argentina, el Perú i Colòmbia. Això s'explica en bona part perquè una tercera part dels italians empadronats a Barcelona provenen de Sud-amèrica i van obtenir la nacionalitat després de demostrar que tenien antecedents italians. I les persones de nacionalitat italiana, com remarca Calvo, estan molt esteses pel conjunt de la ciutat, però tendeixen més a instal·lar-se al rovell de l'ou: a l'Eixample, a Gràcia i en parts cèntriques de Sarrià-Sant Gervasi i Sant Martí, que és on la italiana és la segona nacionalitat més present (només per darrere de l'espanyola).
La segona nacionalitat estrangera més habitual és la pakistanesa i aquests veïns són més presents a la franja Besòs i en algunes zones del Raval, mentre que els xinesos, que són el tercer col·lectiu més present a Barcelona, es concentren més a la zona de la Marina, a la part de la Dreta de l'Eixample que queda al voltant del carrer Trafalgar i també al Besòs.
La russa és la nacionalitat estrangera predominant en una àrea de Sant Martí i la filipina és la més nombrosa en cinc àrees estadístiques: tres de Ciutat Vella (al Raval) i dos a la zona de la Marina. Els francesos es concentren més a Sarrià-Sant Gervasi i els hondurenys, a Nou Barris i Horta-Guinardó.