Autobusos invisibles per als turistes, l'última recepta contra la massificació

BarcelonaFins no fa gaires dies, l'autobús 116 era un dels símbols més clars de la difícil convivència entre veïns i turistes a Barcelona. És un d’aquests autobusos petits de barri –amb capacitat per a tot just una vintena de persones– pensats per ajudar els veïns a pujar els costeruts carrers dels barris del Coll i la Salut, però que els turistes havien convertit també en una de les seves vies preferides per arribar al Park Güell. Massa sovint pujar-hi era missió impossible, ja que els autobusos feien bona part del recorregut plens com un ou de turistes que l'agafaven des de Joanic o des de la plaça Lesseps.

Fa unes setmanes, però, això ha canviat. Tal com va explicar Betevé i corroboren a l'ARA els veïns, els turistes s'han esfumat de l'autobús. El motiu? Que des de fa uns dies és invisible als seus ulls. O més ben dit, a les seves pantalles. El 116 ja no apareix a Google Maps com una de les opcions per arribar fins a la porta principal del Park Güell. Aquesta va ser una de les mesures que l'Ajuntament va posar sobre la taula el mes de febrer passat quan en la comissió d'Urbanisme es va aprovar una proposició del PP per fer front als inconvenients que causa als veïns del barri de la Salut l'afluència de turisme al Park Güell.

Tot i l'alegria per haver recuperat momentàniament un autobús que sovint és l'única manera que tenen per arribar a casa seva, els veïns són prudents. Estan preocupats perquè el ressò que està tenint la notícia acabi sent un reclam perquè els turistes tornin aviat a agafar el 116. Aquest mateix dimarts, per exemple, The Guardian publicava un article sobre la misteriosa desaparició d'aquesta línia de bus a Google Maps. També des de l'Ajuntament s'opta per la prudència.

En el rerefons hi ha els dubtes sobre fins a quin punt aquest tipus d'actuacions són eficients a llarg termini, sobretot tenint en compte que la raó de ser dels buscadors és oferir als seus usuaris com més informació millor. ¿Es pot garantir que Google no torni a oferir aquesta informació que ara no facilita? No està gens clar, sobretot tenint en compte que no hi ha hagut cap gestió directa entre el consistori i l'empresa tecnològica que hagi derivat en un pacte per suprimir la informació sobre el 116.

Durant la comissió de Presidència, la primera tinent d'alcalde, Laia Bonet, ha refredat l'eufòria al voltant de la mesura, que ha recordat que inicialment va ser rebuda amb un cert punt de befa. "Ni fa dos mesos era absurda, ni avui és la solució a tot", ha dit. Tot i reconèixer que fins ara ha permès reduir notòriament les validacions en la línia –de les 3.000 diàries d'abans a menys de 1.000 alguns dies ara–, Bonet ha admès també que l'Ajuntament encara no sap si la mesura continuarà sent efectiva amb el temps. A més, ha remarcat que eliminar la línia de les aplicacions com Google "fa que tampoc els veïns la vegin", i per això pot generar dubtes. Per tot plegat, ha descartat atendre la petició d'ERC d'estendre aquesta mesura a altres línies com la del bus 119. 

Pressió sobre altres línies

Bonet ha recordat també que, més enllà d'aquesta mesura puntual amb el 116, l'Ajuntament "està treballant per millorar la mobilitat a la Salut" amb la idea de poder explicar noves actuacions més endavant. A més, passa que la pressió turística és una mica com l'energia, que ni es crea ni es destrueix, sinó que es transforma. D'aquí que la felicitat dels usuaris del 116 sigui també el patiment dels altres busos que arriben al Park Güell i que sí que apareixen a Google, com ara el V19, el 22 i el 24. Són vehicles més grans, això sí, però també fa anys que pateixen saturació durant la temporada turística. Ara ja fa dies que els seus conductors tornen a notar les aglomeracions provocades pel turisme i a patir les queixes dels veïns que tornen a sentir-se com en una llauna de sardines.

Pel que fa a la necessitat dels veïns de recuperar un servei essencial per a ells, l'èxit de la desaparició del 116 és inqüestionable. Però la mesura obre també una sèrie d'interrogants ètics, com ara fins a quin punt és admissible privar a una part de la població d'informació sobre serveis públics i quin tipus de serveis es poden amagar i quins no.