Arxivada la investigació contra Colau: "Cal una reflexió sobre el joc brut judicial"

BarcelonaEl jutge d'instrucció 21 de Barcelona ha acordat arxivar la causa oberta contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, després de considerar que els fets investigats, unes subvencions a entitats socials, "no constitueixen infracció penal", després de set mesos d'investigació. El jutge Ignacio Sánchez García-Porrero ha conclòs que no es detecten irregularitats en els expedients de subvencions que s’han aportat, “que són la base de l’acusació”. Diu que s’han aprovat per majoria al ple de l’Ajuntament i seguint les normes, “amb independència que es pugui estar o no d’acord” amb el destí de les subvencions.

Segons el magistrat, “no ha existit conducta il·lícita atribuïble” a Colau i per això decideix arxivar la denúncia contra l’alcaldessa. En una interlocutòria breu, de cinc pàgines, el jutge exposa que Colau, quan va assumir el càrrec d’alcaldessa, “va delegar part de les seves funcions”, una de les quals és la concessió de subvencions que gestionen “les diferents estructures de les àrees i gerències”. També afegeix que “no consta” que “donés instruccions o indicacions” en aquesta matèria.

El magistrat subratlla que la interventora municipal, “funcionària de carrera i, per tant, no depenent d’una determinada adscripció política”, després d’explicar el mecanisme d’aprovació de les subvencions, va assegurar que “mai havia observat cap conducta més enllà de meres irregularitats, però que mai transcendirien a l’àmbit penal”. De fet, el jutge “coincideix” amb la Fiscalia, que també havia demanat l’arxivament, en dir que la causa “gira fonamentalment al voltant del delicte de prevaricació encara que se n’imputin d'altres”. Si s’exclou la prevaricació, “la investigació perd el seu sentit”, considera.

L'alcaldessa ha comparegut acompanyada dels seus advocats i del regidor de Drets de la Ciutadania, Marc Serra, per celebrar una decisió judicial que ha remarcat que donaven per feta. Colau ha celebrat la notícia de manera especial "pel bon nom de l'Ajuntament, que fa una feina impecable i rigorosa", i també de les entitats com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca o l'Aliança contra la Pobresa Energètica, que assegura que s'ha intentat "criminalitzar". L'alcaldessa, però, ha considerat que l'arxivament de la querella, que se suma a deu arxivaments més de denúncies d'empreses i fons contra l'acció del seu govern, ha de servir per obrir una "reflexió sobre el joc brut judicial".

"Si el que pretenen és fer-nos por, estan aconseguint el contrari", ha assegurat després de preguntar-se qui posa les querelles i qui finança entitats "fantasma", com la denunciant Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica, de qui només es coneix la denúncia contra l'Ajuntament de Valladolid per la municipalització de l'aigua. Colau ha defensat que aquesta associació sí que ha aconseguit l'objectiu de "fer soroll" i intentar difondre la idea que tots els polítics són iguals. "Tots els polítics no som corruptes", ha sentenciat, i ha dit que les querelles busquen aturar projectes en defensa del dret a l'habitatge, a l'aigua o a la mobilitat sostenible.

El risc d'una "causa general"

La querella que el jutjat d’instrucció 21 ha investigat durant els últims set mesos és gairebé calcada a la denúncia que el col·lectiu Abogados Catalanes por la Constitución va portar a la Fiscalia el març del 2021. L’advocat que els representava és el mateix que ara ha impulsat la nova querella judicial. El ministeri públic va arxivar el cas perquè no hi veia indicis de delicte. De fet, durant la tramitació de la causa judicial s’ha oposat a totes les diligències que han demanat els querellants i es va mostrar partidari de l’arxivament demanat per l’Ajuntament. També ha advertit del risc de crear una “causa general” contra l’alcaldessa després que els querellants demanessin fiscalitzar totes les subvencions concedides pel govern dels comuns.

Malgrat tot, Colau va declarar com a investigada el 4 de març. L’alcaldessa va defensar la legalitat de les subvencions davant del jutge i va explicar que no intervenia directament en les subvencions. Més tard, la interventora municipal –que va declarar com a testimoni– va avalar les adjudicacions.

Catorze investigacions en quatre anys

Des del 2018 l’equip de govern d’Ada Colau ha rebut 14 denúncies i querelles. La majoria s’han arxivat, però encara queden quatre procediments oberts, a més de la investigació per les subvencions: la querella contra Janet Sanz per l’oposició a la construcció d’un hotel de luxe a la Casa Buenos Aires; la querella del fons Vauras, que acusa Colau i els regidors Marc Serra i Lucía Martin de coaccions per la gestió del Bloc Llavors; la denúncia a la Fiscalia per la superilla de l’Eixample, i l'última, una denúncia d’un grup de veïns al regidor Eloi Badia per la cessió a un col·lectiu de joves de l’antiga comissaria de la Policia Nacional a la plaça Lesseps.

El regidor de Drets de la Ciutadania, Marc Serra, sempre ha defensat que determinats lobis econòmics i empresarials estan fent “un abús de l’àmbit penal” per portar als tribunals la seva oposició política a la gestió dels comuns a l’Ajuntament.