Els nous criteris allunyen Barcelona de les consultes ciutadanes

BarcelonaDesprés de diferents revessos judicials i que s'acabés declarant nul el reglament de participació ciutadana que Barcelona va impulsar el mandat passat, el govern de Colau reprèn el repte de facilitar les consultes populars, que era un dels cavalls de batalla dels comuns quan van ascendir a l'alcaldia. Ho fa, però, amb unes capacitats molt més limitades del que voldria i del que va intentar en la fallida multiconsulta que havia de preguntar a la ciutadania sobre la municipalització de l'aigua i sobre el canvi de nom de la plaça Antonio López.

L'Ajuntament ja ha aprovat en comissió de govern el nou reglament de participació, que assumeix els límits marcats per les sentències judicials contràries a l'anterior, i inclou com a principal canvi la multiplicació quasi per sis de les firmes que serà necessari recollir si es vol impulsar una consulta popular: es passa de les 15.000 que fixava el reglament tombat a les 88.709, que és el que fixa la llei catalana de consultes.

Una fita que, a la pràctica, fa gairebé impossible promoure una iniciativa d'aquest tipus: els impulsors de la campanya per municipalitzar l'aigua, després d'esforços ingents, van aconseguir presentar unes 23.000 firmes. Ara haurien de quasi quadruplicar aquesta quantitat i, si ho aconseguissin, superar encara un segon obstacle: que la majoria absoluta del plenari donés suport a la votació, mentre que abans n'hi havia prou amb la majoria simple. Ara s'acata el que fixa la llei de bases estatal. Són dos dels canvis que incorpora el nou reglament de participació que promou el govern municipal després que s'hagin inadmès els seus recursos contra les sentències que atacaven el text inicial.

"Entenem que com a Ajuntament no tenim capacitat de regular les consultes. Malgrat que no hi estem d'acord, ho hem d'acatar perquè les sentències ja són fermes", exposa el regidor de Participació del consistori, Marc Serra, que apunta que, en la proposta inicial, l'Ajuntament donava per fet que podia fer valer el règim especial de Barcelona, reconegut a la Carta Municipal, per fixar els seus criteris sobre consultes populars i fer-les més accessibles a la ciutadania. Tancada aquesta via, ara centraran esforços en pressionar perquè es modifiquin les lleis catalana i estatal i pugui ser factible celebrar consultes a proposta de la ciutadania. Si qui les vol formular és el mateix consistori, les ha de proposar l'alcaldessa o dues cinquenes parts dels regidors.

"Una victòria d'Agbar"

"Les sentències impliquen un retrocés a Barcelona, però les lleis hi són per canviar-les", defensa Serra, que admet que amb els criteris del nou reglament es fa complicat pensar que hi haurà una multiconsulta aquest mandat, i assenyala els lobis com a responsables dels bastons a les rodes a la participació. "Això ho ha guanyat Agbar", rebla la presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Ana Menéndez, en referència a la bateria de recursos que va presentar l'empresa de forma directa i indirecta contra la multiconsulta. Des d'entitats com la mateixa FAVB, que va participar en la recollida de firmes per a la votació sobre l'aigua, i el Consell d'Associacions de Barcelona ja han titllat d'"infranquejable" la barrera actual de signatures i insten a accelerar els canvis legals i a flexibilitzar criteris.

Segons el reglament que ara es planteja, quan s'assoleixi el 50% de les firmes necessàries es tindrà dret a la subvenció prevista, i el termini per recollir-les totes serà de tres mesos amb un de pròrroga si hi ha causes justificades. També augmenta el nombre de firmes que caldrà reunir per promoure una consulta ciutadana en l'àmbit del districte. Una xifra que varia en funció de la població que viu a cada zona: a l'Eixample, per exemple, caldrien 14.400 suports, i a les Corts, 4.500.

De moment, el que el govern municipal vol aconseguir amb el nou text és obrir un nou període de "seguretat jurídica" quant a la participació ciutadana després que l'intent anterior acabés dinamitat per una quarantena de recursos, un dels quals, el que va presentar Abogados Catalanes por la Constitución, va arribar a tombar del tot el document. Segons el regidor de Participació, el nou reglament és calcat a l'anterior en més d'un 90% del redactat, però inclou canvis per corregir els "problemes de forma" que van frenar el del 2017 i suma experiències sorgides de la pandèmia, com la participació telemàtica. També consolida els pressupostos participatius, que es consideren un èxit: els 76 projectes més votats aquest any es repartiran una inversió de quasi 30 milions d'euros.

En el nou text també es rebaixa en alguns casos el límit d'edat dels 16 anys per a la participació en aspectes que afectin la joventut i la infància, pensant especialment en processos que tinguin a veure amb debats en escoles i instituts, després que aquestes reivindicacions copessin el debat dels pressupostos participatius d'aquest any. El reglament es va aprovar dijous en comissió de govern i ara s'ha de portar als plenaris dels districtes. El govern preveu poder-lo aprovar al març definitivament amb un suport polític ampli, com va passar fa quatre anys, quan el text va sumar els vots de BComú, PSC, ERC, dos regidors de la CUP i el regidor no adscrit.