Així són els pisos de luxe a l'edifici més antic de l'Eixample, símbol del moviment okupa
L'antiga Carboneria té ara una piscina al terrat i s'hi ha esborrat el grafiti que presidia la façana
BarcelonaDesprés de tres anys i una pandèmia, les obres que havien de construir pisos d'alt estànding en el que es considera el primer edifici de trama de l'Eixample (1864), al xamfrà dels carrers Urgell i Floridablanca, ja quasi s'han acabat. Els habitatges s'anuncien en portals immobiliaris amb preus de sortida que van des dels 495.000 euros d'uns baixos de 76 metres quadrats als 795.000 d'una primera planta de 106 metres amb terrassa. La finca, coneguda com la Carboneria, és un símbol dels espais okupats de Barcelona i durant anys va ser fàcilment identificable pel gran grafiti acolorit que ocupava tota la façana i que en l'última època tenia una bomba Orsini i un globus aerostàtic com a protagonistes clars.
Tot i que l'edifici, que havia funcionat com a centre social autogestionat des del 2008, va ser desallotjat a principis del 2014 (llavors va caldre una grua hidràulica per despenjar dos activistes de la façana), el mural va sobreviure fins a l'estiu del 2020, que és quan les obres van prémer l'accelerador. Ara, la nova façana, que havia de recuperar l'essència de l'edifici original, és homogènia de color terra i amb persianes verdes a les finestres. I l'edifici acull onze apartaments, que comparteixen una petita piscina al terrat, zona enjardinada i un pati interior amb "jardins verticals".
A la informació que ja difonen portals com Idealista –els pisos els promociona Cat Real Estate– s'ofereix com a al·licient "l'oportunitat única" de comprar un pis en el que es considera l'edifici més antic de la trama Cerdà, després que tota la finca hagi estat restaurada i millorada amb un "alt nivell de disseny". Es tracta d'un bloc de cinc plantes, que té 11 apartaments i un local comercial a la planta baixa. I que com a element singular té les quatre façanes a la vista, un tret que els promotors destaquen que proporciona als pisos "nivells inusuals de lluminositat".
El 2016, quan la Carboneria ja havia sigut desallotjada, l'Ajuntament de Barcelona va reconèixer la singularitat de l'edifici i el va catalogar com a patrimoni arquitectònic de la ciutat. Aquesta protecció ha condicionat els plans de reforma de la propietat, Leasing LWP Spain SL, que el va adquirir el 2017, i que estava obligada a mantenir les volumetries i a restaurar les façanes originals. I aquest últim punt és el que va fer impossible mantenir el gran grafiti, tot i que la comissió d'art públic va acordar que abans de picar la pintada se'n faria un reportatge fotogràfic i que, juntament amb el promotor, s'estudiaria incorporar-ne algun element de record.
"Un atac al carisma"
El teixit veïnal del barri de Sant Antoni, que va celebrar la catalogació, va lamentar llavors que no es garantís la continuïtat del que ja consideraven un símbol de la zona. "Ho vivim com una gran decepció, com un atac al carisma del barri. Al final no quedarà res singular", lamentava Xavier Caballé, de Fem Sant Antoni, en declaracions a aquest diari. D'altra banda, l'arquitecte Enric Granell (ETSAB), que és qui va fer l'informe per a la catalogació de la finca, feia valdre la història del bloc, que data del 1864 i és el més antic dels que es conserven a l'Eixample, i no tant la pintada, "molt més actual".
Tot i que la Carboneria va ser desallotjada el 2014, el procés judicial contra l'okupació venia de lluny: el va començar en un primer moment la promotora Fbex, quan era propietària de l'edifici, però va entrar en fallida i el bloc se'l va quedar Barclays, l'entitat bancària que va culminar el procés abans del nou canvi de propietat.