Barcelona

Així serà definitivament la presó Model de Barcelona

Les obres dels primers grans equipaments començaran el 2026, un any després del que inicialment estava previst

BarcelonaLa transformació de la futura Model de Barcelona comença –ara sí– a prendre forma. Aquest divendres l'Ajuntament ha anunciat que ja es coneix la proposta guanyadora que s'encarregarà de donar forma als principals equipaments que s'han d'instal·lar a l'antiga presó, a l'Esquerra de l'Eixample: l'Institut Escola Xirinacs, el pavelló poliesportiu, el dipòsit d'aigües freàtiques i el nou sistema de subministrament d'energia. Es preveu que les obres d'aquests quatre projectes comencin la primera meitat del 2026 –un any després del que inicialment estava previst– i que ja se'n pugui fer ús durant el curs 2027-2028, és a dir, una dècada després de la sortida dels últims presos, el juny del 2017. D'altra banda, la reforma també inclourà l'Espai Memorial, que ocuparà la quarta galeria i part del panòptic. Actualment se n'està redactant l'avantprojecte i s'espera que es pugui lliurar al setembre. Ara per ara, però, no hi ha data concreta per a l'inici dels treballs.

Inscriu-te a la newsletter Els veïns del tramviaInscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

"La Model és un equipament que ocupa un espai molt important a l'Eixample de Barcelona, està carregat d'història", explica a l'ARA l'arquitecte Santi Vives. La seva empresa, Santi Vives, i Grau Casais i Masana-Bosch –constituïdes les tres en Unió Temporal d'Empreses– són les guanyadores del concurs per redactar els projectes i dirigir l'obra que permetrà fer del dibuix de la nova Model una realitat. "Ens imaginem un espai molt obert a la ciutat. Volem donar molta importància als vincles entre els edificis i la ciutat, que deixi de ser un espai hermètic", detalla Vives.

Cargando
No hay anuncios

"La transformació de la Model és històrica, i és clau tant per al districte com per a la ciutat. Comencem a caminar cap a una Model que hem de veure plena de vida, d'usos i de recuperació de la memòria democràtica", ha subratllat aquest divendres la primera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet. "Estem canviant la seva funció i relació amb la ciutat", ha coincidit el regidor de l'Eixample, Jordi Valls. Segons ha detallat el consistori, el cost dels quatre equipaments serà d’uns 20 milions d’euros, la meitat dels quals seran per construir l'esperat institut escola, que serà finançat per la Generalitat.

Cargando
No hay anuncios

La primera fase, que aquest divendres s'ha acabat de concretar, anirà seguida d'una segona gran transformació que encara no té calendari. En aquesta es construirà l'habitatge públic previst a les antigues galeries de la presó (121 pisos per a gent gran i joves), l'escola bressol, l'espai per a joves i l'espai per a l'economia social i solidària. D'altra banda, a l'edifici d'administració del carrer Entença s'hi projectarà una residència de gent gran que depèn del Govern i que es dona per fet que serà l'últim element de la reforma. "També estem preparant tota la paperassa necessària per estar en condicions d'iniciar la segona fase", ha assegurat Bonet.

Un nou pol d'equipaments a l'Eixample

L'Institut Escola Xirinacs, de dues línies, serà la primera gran peça de la transformació de la Model. Es construirà als actuals Tallers –on els presos feien els oficis– i constarà de dos edificis connectats entre si. La proposta aposta per un sistema d'aules idèntiques amb què el centre educatiu pot redistribuir la posició de cada cicle en funció de les seves necessitats. "Les noves tendències pedagògiques que ens van transmetre des de l'Institut Escola quan el vam visitar han sigut molt positives a l'hora de dissenyar-lo. Ens hem guiat per l'interès que la pedagogia no es faci en un seguit d'aules tancades connectades per un passadís", detalla Vives. "L'espai de la Model ens permet fer corredors amples, àgores...", puntualitza. Amb tot, l'arquitecte reconeix que es tracta d'un projecte "complicat" que implica un llarg "procés de tramitació": "L'antiga presó no està pensada per ser una escola", diu, i assenyala que es "conservarà l'esperit del patrimoni" el màxim possible.

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa al pavelló poliesportiu soterrat, en la proposta guanyadora s'inscriu en el perímetre triangular del pati d'illa, de manera que no envaeix l'espai ocupat per l'edificació existent. Això suposa un lleuger canvi en la construcció respecte al Projecte d’Ordenació del 2022, que sí que ho preveia, fet que en dificultava la construcció. El pavelló s'organitzarà en dues plantes: una primera que donarà pas a la recepció, l'administració i l'accés públic a les grades per als espectadors i una segona amb els vestidors, la infermeria i la pista. "La majoria dels espais del pavelló podran gaudir de llum i ventilació natural", ha subratllat Bonet.

Cargando
No hay anuncios

El tercer gran equipament és la central d’energia que anirà soterrada, així com la ubicació d’un dipòsit d’aigües freàtiques que se situarà just a sota de la mateixa central. Des d’aquests espais tècnics es preveu que s’alimenti tota la xarxa i que es generi l’energia necessària per cobrir totes les demandes energètiques de calor i fred dels equipaments situats en l’àmbit de la Model. "Aquests equipaments no són visibles, però seran essencials per al funcionament. S'emmarquen en una realitat energètica més sostenible", ha dit la tinenta d'alcaldia. "Les obres aniran compassades i al mateix ritme, s'acabaran alhora", ha concretat Bonet.

Cargando
No hay anuncios

Un espai per mantenir viva la història

En paral·lel, l’Ajuntament també va licitar durant el mes d’abril del 2023 el concurs per a la redacció del projecte de l’Espai Memorial que es desplegarà en tota la quarta galeria –l'espai on han estat tancats més presos polítics– i una part del panòptic. En aquest cas, l'espai constarà de tres plantes i de deu cel·les museïtzades amb diferents temàtiques que comprendran la història del sistema penitenciari, des de la seva construcció a principis del segle XX, passant per les reformes legals de la Segona República i la dictadura de Franco, fins a l’actualitat. La reforma també restaurarà la Capella Gitana, obra del pintor, cartellista i poeta Helios Gómez, i permetrà mostrar-la per primera vegada a la ciutadania. A banda de la visita a les cel·les i al panòptic, també està previst programar exposicions a la planta -1 de la quarta galeria i instal·lar cel·les tematitzades a la planta baixa.