Operació salvar arbres i parcs: Barcelona es prepara per a la fase d'emergència de la sequera

BarcelonaSi no hi ha un miracle, Barcelona entrarà en els pròxims dies en la fase d'emergència per la sequera. Com la resta del país, la ciutat ja fa temps que es prepara per a aquesta situació i un dels punts clau en aquesta primera fase –l'anomenada emergència 1– és com s'afrontarà el reg dels arbres i les zones verdes de la ciutat. L'Ajuntament dona per fet que el Govern atendrà la seva petició de permetre-li regar amb aigua freàtica, l'aigua del subsol de la ciutat que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) considera no potabilitzable, amb la intenció d'intentar minimitzar l'impacte sobre el verd de la ciutat. En un primer moment, la intenció de la Generalitat era limitar completament el reg. "No podem fer competir l'aigua i la natura. Deixar morir el verd tampoc és la solució per sortir d'una situació de canvi climàtic on el verd és un factor de mitigació", ha defensat aquest dimecres la gerent de Serveis Urbans, Sonia Frias.

El reg és ara mateix la preocupació més urgent del consistori, ja que les últimes dades de consum diari d'aigua potable a la ciutat allunyen momentàniament el risc que les restriccions d'aigua arribin a les aixetes dels ciutadans. Segons dades municipals, el mes de novembre es va tancar amb un consum mitjà de 173 litres diaris per ciutadà, una xifra molt per sota del topall actual dels 200 litres diaris previstos per a la fase 1 d'emergència. De fet, amb aquestes dades, els barcelonins només podrien veure restriccions en l'aigua de boca a partir de la fase d'emergència 3, quan el topall baixa fins als 160 litres diaris per habitant. Un escenari que l'Ajuntament preveu que només arribaria en el pitjor dels casos, és a dir en el cas que fins al juliol continuï plovent menys de l'habitual.

De fet, el càlcul del govern municipal és que si a l'hivern i a la primavera plou el que és usual a la ciutat per aquestes dates, s'abandonaria la fase d'emergència i es tornaria a l'escenari d'excepcionalitat. Per això, Frias ha subratllat que esperen que la capital catalana no hagi d'arribar mai al punt d'haver de dur a terme talls d'aigua als domicilis, i ha apuntat que, abans que això, es buscarien altres alternatives. Per exemple, la reducció de la pressió de l'aigua o l'arribada d'aigua en vaixells.

Reg manual per salvar arbres i parcs

Davant d'aquest escenari, el consistori ha presentat aquest dimecres el pla que ha dissenyat per "maximitzar el reg amb aigua freàtica" si finalment rep llum verda del Govern i el decret d'emergència per la sequera ho autoritza. Actualment, només un 20% de la ciutat es rega amb aigua freàtica, mentre que el 80% restant ho fa amb aigua potable. Quan la ciutat entri en fase 1 d'emergència, però, aquest 80% quedarà automàticament sense reg, per la qual cosa l'Ajuntament ha preparat un dispositiu per intentar fer arribar l'aigua freàtica també a aquestes zones. I com preveu fer-ho? La proposta que s'ha treballat amb Parcs i Jardins demana planificar tres torns de treball –dia, tarda i nit– amb unes 250 persones per fer arribar aquesta aigua freàtica al màxim d'arbres i parcs possibles.

El mecanisme implicaria transportar tones d'aigua freàtica als espais on no arriba automàticament i aprofitar-la per al reg, ja sigui manualment, amb operaris i mànegues, o connectant les tones a la xarxa automàtica de reg dels parcs. Tanmateix, l'Ajuntament calcula que estirant al màxim la infraestructura actual això permetria utilitzar uns 0,87 hectòmetres cúbics d'aigua per al reg, molt lluny dels 3 hectòmetres cúbics d'aigua potable i freàtica que es fan servir en un escenari de normalitat. Estaríem parlant d'un reg de supervivència que no evitarà que els parcs perdin esplendor. De fet, hi haurà algunes zones verdes –encara per determinar– on pot ser impossible arribar amb les tones d'aigua i que directament poden quedar-se sense reg més enllà de la pluja que pugui caure.

Per adaptar-se a aquesta limitació, l'Ajuntament prioritzarà destinar l'aigua a l'arbrat viari de la ciutat i a les palmeres –un dels arbres que més està patint l'estrès hídric a la ciutat–, així com als espais verds dels principals carrers i avingudes i als parcs emblemàtics i històrics de la ciutat, com ara els jardins de Costa i Llobera, els del Teatre Grec, el Laberint d'Horta i el Roserar del Parc Cervantes.

Per ampliar les possibilitats d'ús d'aigua freàtica a la ciutat, l'Ajuntament ja té en marxa inversions de 14,4 milions d'euros per a l'ampliació de la xarxa. D'entre les actuacions previstes, destaquen els 7 milions d'euros per millorar el sistema de Montjuïc –que hauria de permetre regar tot el verd de la muntanya amb aigua freàtica–, i la connexió dels dipòsits del Parc Joan Miró i Glòries a través de Consell de Cent, que està pressupostada amb 3,5 milions d'euros i que ha de permetre facilitar el reg de tot l'Eixample amb aigua de subsol. A més, dins del Pla Endreça hi ha també prevista una inversió de 12,2 milions d'euros per millorar les infraestructures de reg en una dotzena de parcs de la ciutat.

Redirigir l'aigua de la dutxa al vàter

En la línia de continuar preparant-se per poder afrontar amb més garanties situacions similars de sequera en un futur, l'Ajuntament també treballa en l'elaboració d'una nova ordenança d'aigües grises que compta poder començar a tramitar en el segon semestre d'aquest any. Segons ha explicat Frias, entre els aspectes que s'hi volen regular hi ha, per exemple, obligar totes les noves construccions d'edificis amb més de vuit habitatges i les grans rehabilitacions d'immobles a crear circuits interns que permetin que l'aigua de la pica o de la dutxa pugui anar al vàter per ser reaprofitada.

El context de sequera ho ha accentuat, però ja fa anys que Barcelona ha reduït progressivament el seu consum d'aigua potable. Així, s'ha passat dels prop de 115 hectòmetres cúbics anuals de 1999, als 91,5 hectòmetres amb què es va tancar l'any 2022, un 20% menys. Pel que fa als usos, un 69% del consum d'aquesta aigua és domèstic, un 26% el fan el comerç i la indústria –aquí s'hi inclouria el consum que fa el turisme– i un 5% és d'ús municipal i s'utilitza per a espais verds, edificis municipals, fonts ornamentals, serveis de neteja o el zoo, per mencionar alguns exemples.