Mobilitat

Afectats per les obres de la L8: "Ningú vol passar per un carrer que fa metre i mig"

Les actuacions posen a prova la paciència de veïns i comerciants del carrer Comte d'Urgell amb Consell de Cent

Natàlia Pinyol
i Natàlia Pinyol

Barcelona"El mur dels laments". Així és com han començat a anomenar els veïns i comerciants del carrer Comte d'Urgell amb Consell de Cent la tancada de sis metres d'alçada que s'hi ha instal·lat per poder fer les obres de perllongament de la L8 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). "Ningú vol passar per un carrer que fa un metre i mig. La gent prefereix passar per un carrer ample", explica Gemma Espiga, propietària d'un estanc. Està segura que els clients han disminuït des que, fa tres setmanes, les tanques tapen pràcticament tot el tram del carrer. Per pal·liar les molèsties que causa a veïns i comerciants de la zona com ella, s'han posat uns cartells a l'altra banda del carrer amb els noms de les botigues que queden amagades. Però això tampoc convenç els afectats. "Els cartells són ridículs. No els poden fer més grans? O amb un color de fons diferent de manera que siguin més vistosos?", lamenta Espiga.

Mentre s'allarguin les obres de la L8, per connectar plaça d'Espanya i l'estació de FGC de Gràcia, bicicletes, patinets i vianants han de passar alhora per un carrer que s'ha reduït a 1,80 m d'ample. Res a veure amb la dimensió que abans tenia Comte d'Urgell. Els que viuen en aquest carrer també han hagut d'adaptar-s'hi, com el Carlos. Com a veí afectat, explica que les obres obliguen sovint a "modificar la ruta" per moure's pel barri. "De nit es percep una mena d'inseguretat", afegeix, ja que les tanques han generat una sensació de "carrers estrets i foscos" que intranquil·litza els veïns. Tot i que l'administració ha intentat il·luminar la zona quan es fa fosc, una altra veïna (que vol mantenir l'anonimat) creu que és necessari que hi hagi "una persona que supervisi les obres durant la nit".

Cargando
No hay anuncios

La propietària d'un altre comerç, que també vol mantenir l'anonimat, explica que les obres "redueixen el trànsit de persones que acostumaven a ser per la zona". "Entenem que la situació és necessària, però ens fa por que s'allargui i es cronifiqui en el temps", admet. A més, afegeix, la situació també afecta el subministrament de les botigues: "No se'ns ha informat de cap mesura que ens garanteixi que els nostres proveïdors ens puguin servir de manera còmoda".

Cargando
No hay anuncios

Les obres a la intersecció entre Comte d'Urgell i Consell de Cent venen de fa anys. Una veïna que fa 30 anys que viu allà es queixa que "la informació hauria d'estar molt més personalitzada". "Jo m'he assabentat d'algunes assemblees per casualitat. Bé que saben el nostre padró per cobrar-nos els nostres impostos. Doncs que utilitzin aquestes bases de dades per fer-nos arribar informació amb nom i cognoms", sentencia. Segons el departament de Territori, les pròximes setmanes es convocaran reunions amb veïns afectats per explicar-los l'avenç de les obres i advertir-los de les molèsties.

"Les plantes se m'estan morint"

La pols de les obres arriba als balcons i les finestres, i malgrat que es netegin sovint, es tornen a embrutar i obliguen part dels veïns a tenir les persianes tancades. Alguns d'ells no poden utilitzar els balcons i les terrasses, ja que els espais, tant comuns com privats, estan bruts constantment. "Sembla que no vulguin que passi la gent", lamenta la mateixa veïna.

Cargando
No hay anuncios

D'altra banda, tot i les reunions que es fan des de l'Ajuntament per mantenir els ciutadans informats, residents consultats per l'ARA denuncien que la tala d'uns 17 arbres al mateix carrer va arribar de manera sobtada. "Em vaig llevar un matí, vaig mirar per la finestra i ja no hi havia arbres", explica una veïna, que veu exagerat haver retirat tanta vegetació per fer cabre la maquinària. "No està tallat pel forat [el pou que ha de servir per abastir amb materials l'obra i que connectarà amb el parc Joan Miró], sinó per les màquines", insisteix. La dona conclou que al barri regna "una sensació de prepotència de les constructores sobre l’espai públic" i "una incertesa que genera malestar psicològic" als residents i comerciants.