Adeu a Music World, el final dels anys feliços

Barcelona31 anys al peu del canó, amb la música sonant sempre clara i forta, clientela fidel, una institució del barri..., però tot s’acaba. L’emblemàtica i estimada botiga Music World, al xamfrà d’Enric Granados amb Rosselló, tancarà durant els primers dies de juny. Un emblema de la botiga han sigut sempre les caixes amb ofertes al carrer, cartells anunciant ofertes i estimulant a tothom a entrar-hi. Aquests dies s’han multiplicat les capses de vinils, CDs i DVDs de pel·lícules a bon preu. Tota mena de descomptes que poden arribar al 50%. El José Luis i la Carmen abaixaran la persiana després de tres dècades d'aventura. Els hauria agradat continuar un parell d’anys més, però no els renoven el contracte de lloguer i el punt final arriba.

Van arribar a tenir una minicadena de botigues de música. Dues al carrer Tallers, una al carrer Bigai, una a les Galeries Condal i aquesta que és l’última que els quedava. Estan contents del trajecte recorregut, sobretot perquè la música ha sigut la seva vida, allò que més els ha fet vibrar i el que més han gaudit intentant encomanar-la a tothom que s’ha aproximat a la botiga al llarg dels anys. La Carmen ja tenia experiència anterior: va ser una de les ànimes de la històrica Discos Balada del carrer de Pelai. Amb el José Luis, doncs, parlen el mateix idioma, des de sempre, un idioma cantat i musicat, no pas parlat.

Les lleixes i els prestatges de Music World sempre han estat plenes. Ara s'hi veuen alguns forats degut a la liquidació, esclar. Un client des de fa més de vint anys s’emporta un grapat de CDs i diu que tornarà abans que tanquin. El Max i el seu pare remenen els vinils i s’entretenen amb Elvis i els Blues Brothers. “Ens hem sentit estimats i respectats. Aquí hem sigut feliços i creiem que els nostres clients també”, recalca el José Luis. La seva vida va donar un tomb quan va decidir que el que estimava de veritat era la música. Als 18 anys ja era director d’una sucursal del Banc Simeón, on va treballar durant 20 anys. Però la música ja feia temps que el tenia colonitzat i el va arrossegar amb ella dins les quatre parets de Music World. Ara en té 68 i la jubilació els portarà fins a un poblet de Castella on gaudir del retir i dels discos amb més tranquil·litat, sense l’exigència del dia a dia.

La resurrecció dels vinils

El recent revival dels discos de vinil ha sigut decisiu per les botigues de música com aquesta. “Ha sigut un boom, un retorn al passat”, recalca. En efecte, els col·leccionistes han tornat a un format de reproducció que sempre ha tingut molt encant i que valora l’objecte a més a més de la música que emmagatzema i reprodueix. El José Luis emfasitza que el CD també té molts seguidors i fanàtics. Especialment si els facilites la compra a bon preu i tens una clientela fidel i versàtil. Els més demandats? Doncs els clàssics: Beatles, Rolling Stones, Bob Dylan, Pink Floyd... i grups de culte com Creedence Clearwater Revival, que sempre es venen. Espanyols? Potser Miguel Ríos i El Último de la Fila. Catalans? Sisa i Pau Riba, dos imprescindibles! Però també Màquina! i la música progressiva de finals dels seixanta. La música dels seixanta i els setanta sempre ha sigut la reina a Music World, tant amb discos nous de trinca com, sobretot, d’ocasió. No han fet fàstics als nous creadors, però la seva clientela ha anat per una altra banda: “Respecto molt la Rosalía, però no és el tipus de música que nosaltres venem”, argumenta. De “lolailos” i reggaeton no n’han volgut ni sentir a parlar.

Un clàssic són les anotacions que el José Luís inclou a l’etiqueta del preu: “buscadíssim”, “introbable”, “descatalogat!”, “preu de bogeria!”... “La meva dona em diu que el boig soc jo, però jo m’ho passo d’allò més bé!”. Demana a tothom que entrin a la seva llista de Spotify Rock Legends i votin i se'n facin seguidors. Val la pena. A partir d’ara continuaran i potenciaran la venda per internet, però no serà el mateix, els faltarà el caliu del contacte amb la gent. Music World és un supervivent del passat, de quan a Barcelona hi havia incomptables botigues de música. El bon moment del col·leccionisme i el revival del passat ha permès que algunes aguantessin i, sobretot, que la música en format físic es revalorés. Però el trajecte de Music World ja s’ha acabat. Un record final: la quantitat de gent que s’ha emocionat quan el José Luis els ha endevinat el títol d’una cançó o el nom d’un artista només amb un improvisat taral·leig. Encara se li posa la pell de gallina.