Adeu a un bar familiar amb 70 anys d'història: "M'obliguen a destruir el que era per als meus fills"

BarcelonaCom cada dia dels últims 45 anys, el Carles s’ha llevat a primera hora del matí per anar al Jofama, un bar familiar de la Dreta de l’Eixample amb gairebé setanta anys d’història. El va fundar el seu pare i ara el portaven ell i els seus fills. Avui, però, el Carles no ha aixecat les persianes. Fa cinc anys un fons voltor va comprar l'edifici, situat a la cantonada del carrer Girona i l'avinguda Diagonal de Barcelona i, a poc a poc, els veïns de la finca han hagut d'anar marxant: “Quan van arribar ens van dir que no havíem de preocupar-nos, que no canviarien res, però tal com anaven acabant els contractes de lloguer dels veïns, la gent havia de marxar perquè no els renovaven”, explica el Carles. El Jofama era l'únic que resistia, però finalment ha hagut d'acabar claudicant davant les exigències dels nous amos del bloc. El seu adeu suposa la desaparició del bar amb més tradició familiar de la Dreta de l'Eixample.

El Jofama s’ha despertat aquest dilluns amb la façana plena de missatges de suport, després que, dissabte passat, la filla del Carles, l’Anna, escrivís un text explicant els motius del seu tancament i la història del local. “On hi havia famílies i vida ara tan sols queden apartaments de lloguer turístic i un fons voltor, tristament, ha aconseguit fer-nos tancar”, deixava per escrit l’Anna. El bar era molt conegut al barri i, durant el dia d’avui, mentre començaven a buidar el local d'estris i mobles, els propietaris no han parat de rebre el suport dels veïns que passaven per davant. “Som els més antics de tota la Dreta de l’Eixample”, diu el Carles, que es queixa que el barri “s’està convertint en un lloc impersonal i on ja no hi ha lloc per als bars tradicionals”.

El Carles es mostra decebut i trist i ara mira amb preocupació el futur dels seus fills. “El meu fill té 34 anys i porta 12 anys treballant aquí. Ara què farà?”, es pregunta. També explica que el fons l’obliga a buidar per ell mateix tot el que hi ha dins del local. "Ara m'obliguen a destruir tot el que he construït al llarg de la meva vida i havia de ser per als meus fills", diu el restaurador.

El Carles explica a l’ARA que va rebre pressions del fons perquè marxés. El Jofama era un bar que ocupava dos locals, després que fa uns vint anys la barberia del seu costat tanqués i ells decidissin ampliar el seu espai. Així, l’espai era gestionat per dos contractes: l’antic era indefinit i el més nou, temporal. Quan va finalitzar el segon va començar el problema. El fons ja era el propietari de l’edifici i molts veïns ja havien marxat perquè no se’ls havia renovat el contracte. El Jofama no va ser l’excepció i, segons explica el Carles, els propietaris no van ni asseure's a parlar amb ell. Després que la pandèmia congelés els contractes dels restauradors, la següent notícia que van rebre va ser una citació judicial.

Obligats a pactar

“Teníem clar que hauríem de deixar l’espai que abans regentava la barberia, però va resultar que ens anaven a embargar uns 60.000 euros pel temps que havíem estat sense contracte i els danys que els havíem causat per no abandonar-lo abans”, explica el Carles. Per aquest motiu es va veure obligat a arribar a un pacte amb el fons, que li proposava perdonar-los el deute si marxaven també del local que tenien de manera indefinida.

El restaurador també es mostra decebut davant el paper de l’Ajuntament de Barcelona. “No s’ha implicat per res”, diu. A més, també explica: “Si hagués retornat el bar a la mida original, hauria d’haver demanat una nova llicència i, ara, l’Ajuntament no me la dona, per una nova llei d’usos del carrer Girona”.