Acord (sense foto) del govern de Colau amb Maragall per als pressupostos

BarcelonaERC ha confirmat aquest dijous que permetrà, amb una abstenció, que el govern d'Ada Colau i Jaume Collboni aprovi els quarts pressupostos del mandat. Amb 3.596 milions d'euros, són els més elevats de la història de l'Ajuntament, fins a 190 milions per sobre dels del 2022, que són els que el líder republicà, Ernest Maragall, va acabar acceptant a contracor per no entorpir la negociació a la Generalitat. Els del 2023, que també s'han negociat en paral·lel als del Govern i s'han desencallat després de l'entesa entre comuns i republicans a l'altra banda de la plaça Sant Jaume, sí que han tingut un acord negociat entre el govern municipal i els de Maragall. Però, quan falten cinc mesos per a les eleccions municipals, no hi ha hagut cap foto de l'encaixada de mans entre Ada Colau (BComú), Jaume Collboni (PSC) i Ernest Maragall (ERC). El líder republicà, de fet, ha deixat l'anunci del pacte en mans del regidor que porta els temes econòmics, Jordi Castellana, i del portaveu del grup, Jordi Coronas. I l'equip de Colau ha comparegut després per celebrar l'entesa.

"Quatre de quatre", ha remarcat el regidor de Pressupost, Jordi Martí, per celebrar que han pogut aprovar tots els pressupostos del mandat i que això dona "estabilitat" i "avala" les transformacions engegades. Segons el portaveu republicà, si no hi ha hagut una compareixença conjunta entre el govern i ERC ha estat perquè el que s'acorda és una abstenció i no un vot favorable. Tampoc n'hi va haver l'any passat, quan el grup de Maragall es va haver d'acabar abstenint en la votació.

La principal condició dels republicans per acabar rubricant l'entesa per al 2023 era un pla de xoc social i econòmic que, a partir sobretot de la recaptació del recàrrec turístic (53 milions d'euros) i del fons de contingència, permeti destinar 100 milions a iniciatives com ara reforçar les ajudes contra la pobresa o donar suport al comerç afectat per obres. Fins ara, el govern municipal havia acceptat aquest pla en genèric. I els republicans han desgranat avui que han pogut anar al detall de la proposta en temes com un fons de 30 milions per comprar habitatge i solars per fer-hi pisos públics o destinar 15 milions més al fons d'infància. I, també, projectes més de barri, com cinc milions per adquirir el centre comercial de la Vila Olímpica per sumar-lo a la xarxa de mercats municipals i un milió per a rampes mecàniques al carrer Poesia, al barri de Montbau. O el compromís de futur de reservar nou milions per al 2025 per acabar la construcció de la nova gossera en terrenys de Montcada.

"No és el nostre pressupost", ha apuntat Coronas, que ha defensat que s'abstindran per "responsabilitat". I que aquest pas, consultat ja a l'executiva del partit, permet garantir que el ple podrà donar llum verda demà als pressupostos i les ordenances fiscals del 2023. Seran els quarts comptes que el govern de Colau pot aprovar gràcies al sí o l'abstenció d'ERC aquest mandat (en contrast amb el mandat passat, quan Colau es va haver de sotmetre a dues qüestions de confiança per aprovar-los). Com que són els últims abans de les eleccions i arriben en un moment en què Barcelona està minada d'obres, el gruix de les inversions s'enfoquen a continuar els grans projectes ja engegats. I això oferia poc marge per a la negociació de projectes, com han admès els mateixos republicans. Amb l'acord municipal al sarró, el socialista Jaume Collboni ha elogiat que el clima d'entesa era bo, però ha negat que això condicioni de cap manera la posició del PSC en la negociació dels comptes del Govern. I grups de l'oposició com Junts ja han atacat que el pacte a l'Ajuntament descarta ERC com a "alternativa real" de govern a la ciutat.

Inversió en obres: 338 milions

L'urbanisme acapara 338 milions dels quasi 760 del capítol d'inversions (que puja a 884 si s'hi inclouen les de l'Institut Municipal d'Habitatge i les de l'empresa pública Barcelona: Serveis Municipals). Les grans xifres se les apunten obres ja en marxa com la prolongació del tramvia per la Diagonal des de les Glòries fins al carrer Girona (9,4 milions i 615.000 euros més per a la redacció de projecte del tram següent). També hi ha la reforma de la mateixa plaça de les Glòries, que suma uns 18 milions d'euros per avançar en les parts del parc que queden a tocar del tramvia o a sobre del túnel, i 14 milions destinats a continuar la pacificació de la Meridiana. Els treballs dels eixos verds de l'Eixample, que s'han d'acabar a Consell de Cent abans de les eleccions, no figuren al detall de les inversions perquè es financen amb fons europeus (es preveuen fins a 125 milions dels Next Generation per a diferents projectes) i ja aquest any s'ha aprovat destinar-hi 44,3 milions.

Sí que hi ha una partida de 6,2 milions per reformar la Rambla, que ha començat aquest any, i una de 18 milions per continuar les obres a la Via Laietana. La llista detallada inclou projectes que han de començar ara després d'anys de debat com la reforma del Mercat de l'Abaceria a Gràcia, que suma 6,7 milions, i les del carrer Vila i Vilà, al Poble-sec, amb el nou col·lector (8,4 milions). També hi ha la reforma de Pi i Margall (4,4 milions ) i la del pont de Santander (4,7 milions), entre altres.

134 milions a habitatge

Més enllà del que és la pedra, l'apartat que s'endú el segon paquet més important de les inversions és l'habitatge, que suma 134,4 milions d'euros. En el detall de les inversions, hi ha una reserva de prop de 45 milions per a l'Institut Municipal d'Habitatge, vuit milions més per al programa de rehabilitació i deu per al pla de regeneració urbana de la zona del Besòs.

47,7 milions per a transport públic

La tercera branca amb més inversió és la del transport públic, que concentra 47,7 milions d'euros. Es preveu una transferència de 20,4 milions d'euros a l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que inclou l'aportació de l'Ajuntament per mantenir bonificats els preus dels bitllets. Hi ha 43,6 milions destinats a serveis socials, quasi 40 per a cultura i 39 més per al manteniment d'equipaments. Si es mira la despesa, els serveis socials encapçalen el rànquing amb una previsió de 408 milions d'euros, seguit de tot el que té a veure amb neteja i cura de l'espai públic (403 milions) i de la seguretat, que augmentarà en quasi 22 milions per l'ampliació del nombre d'agents de la Guàrdia Urbana, i se situarà en quasi 374 milions.

Bonificació de la taxa de terrasses

El ple de demà també donarà llum verda, gràcies a l'abstenció d'ERC, a les ordenances fiscals del 2023, que inclouen la congelació de la majoria de taxes i mantenen, un any més, la bonificació del 75% de la taxa de terrasses que es va començar a aplicar en el moment més dur de la pandèmia.