Acebillo, responsable d'urbanisme en l'època olímpica, es querella contra Colau per les superilles de l'Eixample

BarcelonaLa guerra contra les superilles continua. El responsable de projectes urbans de l'Ajuntament de Barcelona a l'època de Pasqual Maragall i exarquitecte en cap, Josep Antoni Acebillo, ha presentat aquest divendres una querella contra l'alcaldessa actual, Ada Colau, i la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, per un delicte urbanístic i un altre de malversació per les superilles de l'Eixample. L'escrit, avançat per El Periódico i al qual ha tingut accés l'ARA, també està signat pels advocats Francesc Jufresa i Ferran Grasas. La querella arriba al cap de pocs dies que la Fiscalia arxivés les denúncies interposades pels mateixos querellants i la plataforma Salvem Barcelona.

Els querellants reclamen la paralització cautelar de les obres "per evitar la plena consumació" dels delictes que consideren que es poden estar cometent. A més, subratllen que es tracta "d'una infracció normativa manifesta de la llei del sòl que pot tenir efectes devastadors" tant per a particulars, com a comerços en general i, fins i tot, generar "problemes d'accessibilitat als mateixos domicilis de serveis bàsics". També argumenten que el projecte de les superilles afecta l'erari públic perquè arrenca l'asfalt i, en cas que s'hagués de refer, les despeses per assumir les obres s'enfilarien fins als 100 milions d'euros.

La querella no només es dirigeix contra Colau i Sanz, sinó a tots els membres de la comissió de govern municipal que van votar a favor de l'aprovació definitiva dels projectes executius de reurbanització vinculats amb els eixos verds de l'Eixample, i els funcionaris que hagin informat favorablement amb informes tècnics sobre les superilles. Segons Acebillo i els dos advocats, una ordenació d'aquest espai públic, en la forma establerta per aquests eixos, requereix una modificació prèvia del Pla General Metropolità (PGM) i acusen Colau i el seu govern de cometre frau de llei, en tramitar-ho com si es tractés de simples obres ordinàries d’urbanització.

En la querella, exposen que l'Ajuntament va aprovar uns acords sobre "projectes executius de reurbanització de l'àmbit al voltant de la nova plaça situada a la cruïlla dels nous eixos verds", que feien referència al carrer Consell de Cent, entre el carrer Vilamarí i el passeig de Sant Joan, així com a altres carrers transversals entre la Diagonal i la Gran Via. A través d'aquests acords, diuen, "s'estan transformant substancialment, per no dir eliminant, unes vies públiques essencials de la ciutat".

Crítiques a la Fiscalia

L'escrit afegeix que s'està promovent "un canvi radical a la vialitat i al sistema de mobilitat" al centre de Barcelona, "eliminant per la via de fet la circulació de vehicles als carrers afectats". Tot i aquesta transcendència i "el seu evident impacte" en les persones, béns i negocis, aquest projecte s'ha tramitat "com si es tractés de simples obres ordinàries d'urbanització, ignorant les implicacions urbanístiques que aquesta decisió té" i que "obligaven a una prèvia o simultània modificació del planejament urbanístic vigent, concretament del PGM". Els denunciant asseguren que la documentació publicada és "incomplerta i insuficient" i que el document Model d’Espai Públic dels nous Eixos Verds per fer les superilles "ni tan sols ha estat sotmès a informació pública".

Els querellants també denuncien la decisió de la Fiscalia d'arxivar les diligències d'investigació que es van obrir arran de la seva denúncia i exposen que el ministeri públic "s'ha limitat durant deu mesos de suposada tramitació" a "efectuar una pseudoindagació jurídica", demanant al mateix Ajuntament que informés sobre les raons que motivaven la implantació de les superilles de l'Eixample. "És a dir, que en lloc de prendre-li declaració en condició de part denunciada, el fiscal li demana que elabori un informe jurídic, que evidentment no dona cap explicació, no és altra cosa que un al·legat autoexculpatori", lamenta. Si el fiscal hagués exigit els Informes de justificació de la despesa pública per iniciar aquelles obres que estaven en licitació, afirmen, "sens dubte s’hauria paralitzat l’execució, s’hauria evitat la devastació urbanística i impedit la consumació de la malversació de cabdals públics en quantia de més de 50 milions d’euros".