20 anys de l'esvoranc del Carmel que va fer tremolar la política catalana
Un miler de veïns de 80 edificis van ser desallotjats per l'esfondrament d'un túnel de les obres d'ampliació de la L5
BarcelonaEl matí del 27 de gener del 2005 –aquest dilluns fa 20 anys– el terra del barri barceloní del Carmel va tremolar per segon cop i va deixar un forat d'uns 30 metres de profunditat i uns altres 30 de diàmetre que va engolir el garatge del número 12 del carrer Calafell i l’edifici del número 2 del carrer Conca de Tremp. Malgrat la destrucció, sortosament no hi va haver ni ferits ni morts per lamentar, però el sinistre va deixar una ferida difícil d’oblidar en un barri que arrossegava l’etiqueta de perifèric. Hi va haver un miler de veïns desallotjats, de vuitanta blocs, al voltant del gran esvoranc, en l'operació més gran d’aquesta mena que ha viscut la ciutat.
Dos dies abans, el 25 de febrer, hi havia hagut un primer ensurt, quan a l’interior del túnel subterrani que s’estava construint sota del carrer Calafell per ampliar la línia 5 del metro hi va haver un despreniment. L’incident havia obligat a buidar la finca i havia servit perquè els tècnics de GISA, l’empresa d’infraestructures pública, intentessin estabilitzar la zona.
Les famílies afectades van haver de ser reallotjades en hotels de la ciutat, i algunes hi van estar durant gairebé dos anys, mentre que les botigues i les empreses de la zona van haver d’abaixar la persiana. A banda dels edificis buidats a correcuita, durant les setmanes posteriors a l’accident els residents d’altres finques van viure amb l’ai al cor, pendents dels possibles moviments de terra i de l’aparició d’esquerdes, alhora que havien de conviure amb les vistes de l’enorme cicatriu del forat. La runa es barrejava amb matalassos, mobles i electrodomèstics i durant molt de temps eren visibles els interiors dels pisos que havien perdut part dels murs, cosa que va deixar a l'exposició pública la intimitat de fotografies penjades a les parets que havien aconseguit mantenir-se dretes.
![Les restes d'un dels edificis afectats per l'esfondrament.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 800 1200"%3E%3C/svg%3E)
Per als veïns del Carmel, el desastre de l'esvoranc va ser un episodi més que reafirmava el sentiment col·lectiu d'abandonament institucional i el pes de ser considerat un barri perifèric i humil. El malestar era patent entre els residents, i també es va notar en les consultes del centre d'atenció primària molt abans que la salut mental i emocional centrés la preocupació de la societat, perquè els professionals van haver d'atendre més quadres d'ansietat i depressió causats per les pors del present i les incerteses del futur.
Per evitar més accidents, els bombers deixaven entrar els veïns dels immobles buidats perquè poguessin recuperar objectes personals, com ara roba, diners o la documentació que no havien tingut temps d'agafar quan s'havia ordenat l'evacuació. Quedaven molts mesos per davant en situació de temporalitat.
Finalment, els tècnics van declarar en runa un total quatre edificis més, que van ser enderrocats. Abans es va haver d'omplir el túnel del metro amb formigó per estabilitzar el terreny. Sobre les runes dels edificis dels carrers Calafell i Conca de Tremp es va construir un nou edifici d'habitatge social i un parc infantil, actuacions que tampoc no van quedar fora de la polèmica pels retards en l'execució. A més, el barri també va haver d'esperar cinc anys a tenir operativa l'estació del Carmel de la L5.
L'esvoranc, a més, va deixar una derivada política que també es recorda. La picabaralla entre el tripartit del president Pasqual Maragall, que tot just feia 13 mesos que havia arribat al poder, amb l'anterior govern de Jordi Pujol, que havia planejat les obres, va tenir l'episodi de més intensitat un mes després de l'incident al Carmel: el 24 de gener, Maragall intervenia al Parlament en la sessió de control al govern quan, per sorpresa, es va adreçar a Artur Mas, cap de l'oposició, per etzibar-li: "Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%", al·ludint a la sospita del percentatge que l'administració convergent cobrava als empresaris per l'adjudicació de l'obra pública. El president va retirar l'acusació per falta de proves a petició de Mas, que havia amenaçat d'acabar amb la legislatura, cosa que hauria impossibilitat la tramitació en curs del nou Estatut.
