Barcelona, clau en les xarxes europees d’estafes a internet
La Fiscalia avisa que la meitat dels operatius policials internacionals a la demarcació són per aquest delicte
BarcelonaEl 10 de juny del 2015 la Policia Nacional va detenir a Santa Coloma de Gramenet un home que col·laborava amb una xarxa d’estafadors a nivell internacional que controlava els correus corporatius d’empreses per interferir les transaccions financeres: modificaven els comptes bancaris de destí de les transferències de les companyies per quedar-se amb els diners. La investigació la coordinaven les policies polonesa, belga i italiana. Per arrestar el detingut a Santa Coloma, les autoritats d’aquests països van haver de demanar permís a la Fiscalia de Barcelona, que l’any 2015 va tramitar 317 peticions d’ajuda judicial internacional com aquesta, segons les dades de la memòria del 2015 de la fiscalia de Cooperació Internacional a la qual ha tingut accés l’ARA, les més recents disponibles.
Es tracta de sol·licituds perquè la justícia d’aquests països pugui portar a terme detencions i escorcolls, i accedir a dades judicials de l’Estat o interrogar sospitosos. Més de la meitat de les peticions, 191, provenen d’Alemanya i Àustria i tenen a veure precisament amb estafes per internet. Una altra de les vies de frau cibernètic és la clonació de targetes bancàries. Un dels cops policials a nivell internacional més grans fins ara -coordinat per la Fiscalia de Nova York- tenia una ramificació a Barcelona, on es va arrestar un membre d’una xarxa d’estafadors que utilitzava l’anomenada deep web -la part d’internet que s’escapa dels sistemes de rastreig habituals-: l’arrestat feia servir una pàgina d’aquest internet invisible que oferia bitllets falsificats als usuaris a canvi d’un pagament amb targeta de crèdit. El detingut clonava les targetes i transferia diners als comptes de la banda, que s’havia embutxacat un milió d’euros.
Policies amb lleis diferents
El nombre de sol·licituds d’ajuda de països estrangers no ha parat de créixer en els últims anys. El 2015 la Fiscalia de Barcelona en va tramitar un 47,3% més que el 2014. Segons la memòria del fiscal responsable de la secció de Cooperació Internacional el 2015, José Miguel Company, un dels principals problemes a l’hora de lluitar contra les estafes internacionals per internet i altres delictes és coordinar cossos policials que es regeixen per codis penals diferents. Per exemple, si es demana escorcollar un domicili, la Fiscalia ha de comprovar que hi hagi proves suficients per garantir el dret fonamental a la inviolabilitat del domicili que té qualsevol ciutadà de l’Estat. També comporten dificultats les escoltes telefòniques perquè la llei espanyola, segons el fiscal, és més “restrictiva”. Qualsevol petició ha de ser autoritzada per un jutge. Company destaca la manca d’“experiència en matèria de cooperació internacional” de la majoria de magistrats, cosa que dificulta els tràmits.
L’Eurojust, un organisme europeu que fa d’enllaç entre els òrgans judicials dels diferents països membres de la Unió Europea, també destaca en el seu informe del 2015 la preocupació per l’auge dels delictes d’estafa per internet. L’organització assegura que cal “reforçar la cooperació judicial en aquest camp, agilitzant la tramitació de les sol·licituds”. El juliol del 2015 l’Eurojust va reunir tots els països de la Unió per abordar aquestes millores.
Narcotraficants
Més enllà de les xarxes internacionals d’estafes a internet, Barcelona també va servir en menor mesura de base d’operacions a altres organitzacions criminals internacionals dedicades al tràfic de drogues. El juliol del 2015 la Policia Nacional va detenir una trentena de persones a tot l’Estat que traficaven amb cocaïna, amb coordinació amb les policies de Portugal, Alemanya i Austràlia. La xarxa tenia a Barcelona una de les seves bases econòmiques: es tractava d’establiments d’enviament de diners oberts a tot el públic que servien com a tapadora per blanquejar diners. L’organització s’havia embutxacat uns beneficis de més de nou milions d’euros.
Altres vegades Barcelona no és centre d’operacions, sinó l’amagatall de delinqüents buscats per les autoritats d’un altre país. La Guàrdia Civil va detenir el 2015 a Sant Cugat del Vallès el líder d’un clan relacionat amb la màfia calabresa i siciliana que havia actuat durant anys com a narcotraficant a Roma. Gairebé totes les sol·licituds de cooperació internacional rebudes per la fiscalia de Barcelona van venir de països de la UE. Tot i els llaços amb l’Amèrica del Sud, només Colòmbia va requerir ajuda en una ocasió. La memòria de la Fiscalia General de l’Estat també situa Alemanya al capdavant del rànquing de sol·licituds, seguida de Portugal. Company destaca en la seva memòria que la majoria de les 18 peticions fetes per Romania el 2015 no eren per poder investigar un delicte a la demarcació de Barcelona, sinó que es tractava d’interns empresonats a Barcelona “que demanaven el trasllat per poder complir la condemna de presó al seu país”.