Barcelona viu la revolució de les dones que van a treballar en bicicleta
És la ciutat del món on creix més la xifra de dones que van a la feina pedalejant, per davant de Londres o Nova York
BarcelonaDurant anys, la imatge de persones anant a treballar en bicicleta era una excepció, a casa nostra. Una imatge que es relacionava amb el nord d'Europa. Però ja fa anys que anar pedalant a la feina s'ha convertit en un fet ben normal i la pandèmia ha potenciat aquesta tendència. Barcelona, de fet, viu una revolució de dones sobre rodes. A la capital catalana, el 65% de les persones que van a treballar en bicicleta són dones, un fet que la situa al capdavant del rànquing mundial en aquest aspecte, per sobre de llocs com ara Londres, Nova York, París o Berlín. La xifra de dones que pedalen cap a la feina ha crescut un 81% a Barcelona respecte a les dades anteriors a la pandèmia, un augment que no s'ha vist enlloc més. En general a totes les grans ciutats cada cop més dones aposten per la bicicleta, però enlloc com a Barcelona, segons es desprèn de l'informe Year in Sport de l'aplicació Strava.
Cada any la plataforma de rutes fundada i coordinava pel suec Michael Horvath fa servir les dades de les quals disposa per explicar com canvia la forma de moure's pel món. "Cada cop tenim més dones registrades. Les dades que tenim a Strava demostren un fet significatiu. Si les ciutats com Barcelona aposten per tenir més carrils per a bicicleta i menys cotxes, més dones agafen la bicicleta", explica a l'ARA Horvath. La seva plataforma ja ha passat dels 100 milions d'usuaris, que comparteixen rutes i resultats amb gent de tot el món quan fan esport o, senzillament, fan desplaçaments, sigui en bicicleta o corrent. Per fer aquest estudi, Strava analitza més de 1.800 milions d'activitats per destacar les tendències en mobilitat i en activitats esportives. La plataforma ja ha començat a treballar amb ajuntaments com el de París per poder dissenyar el teixit urbà, detectant zones amb forta tendència de moviment en bicicleta on no hi ha carrils bici, per exemple. "Les dades de Barcelona ens van semblar significatives. A més de la pandèmia, hi ha la qüestió dels carrils bici. Si en tenim més, més dones se senten més segures que no pas circulant entre cotxes", defensa Horvath.
Mallorca, destinació de ciclistes
Les dades de Strava també han permès detallar el boom del turisme per fer esport. En aquest cas, les Balears s'han convertit en la regió predilecta dels turistes que volen fer ciclisme. Segons aquest anuari, el 3,5% dels turistes que arriben a l'estat espanyol ho fan per fer esport, especialment del Regne Unit i França. I la regió escollida pels ciclistes davant de les altres són les Balears, per davant de Vlaandaren (Bèlgica) i el Trentino Alto-Adige, a Itàlia. En canvi, si es tracta de córrer, el destí més escollit és a les Canàries, concretament a Gran Canària. Segons les dades de Strava, el 36% de les activitats esportives que s'han registrat en aquest any 2022 a les Balears corresponen a persones estrangeres que no hi viuen. És a dir, ciclistes i corredors que hi passen uns dies descobrint les carreretes, especialment de Mallorca. Analitzant les dades per trams, en destaca un per sobre dels altres: la ruta del far d'Albir, a Alacant, la que ha registrat més interaccions entre els turistes estrangers.
L'any 2022, en general, ha vist un gran augment de les activitats esportives. Segons molts experts, la pandèmia hi ha tingut molt a veure, ja que milers de persones han sentit el desig d'apostar per les pràctiques a l'aire lliure després de mesos tancats a casa. Així, l'estat espanyol és un dels països del món on ha crescut més la xifra de corredors de maratons, així com la de persones que van a la muntanya per practicar senderisme. En el cas de les maratons, en zones com Catalunya s'ha doblat la xifra de persones que en fan en 24 mesos. En curses de trail a les muntanyes, la xifra també no deixa de pujar. Ara, a l'informe de Strava ha sorprès veure com l'esport que més usuaris suma i més ha crescut tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat és l'esquí alpí, amb un augment del 383% respecte a l'any anterior a la pandèmia. Just en una època on existeix el fort debat sobre el cost de les pistes d'esquí per haver de necessitar neu artificial, les pistes s'han omplert més que mai.