Barcelona rep cada any 20.000 turistes que vénen a operar-se

BarcelonaCada any, 20.000 turistes estrangers vénen a Barcelona a operar-se o a sotmetre's a algun tractament mèdic o estètic. Normalment es queden a la capital catalana prop d'un mes i vénen acompanyats de quatre o cinc familiars. Per això, la seva despesa sol ser tres o quatre vegades més gran que la d'un viatger convencional. En cinc anys, el turisme sanitari s'ha doblat a la capital catalana.

Ara, el govern vol impulsar aquest tipus de turisme, i per això la Generalitat i Turisme de Barcelona han signat aquest dijous un conveni amb dues associacions mèdiques privades per tal de promocionar la capital catalana com a destinació turística mèdica. Són la Barcelona Medical Agency i Barcelona Centre Mèdic, i conjuntament crearan la marca Barcelona Medical Destination, un projecte al qual es dedicarà un pressupost d'entre 160.000 i 200.000 euros.

"Ja fa temps que vam descobrir que el turisme de sol, platja, paella i sangria és limitat. La clau és l'especialització intel·ligent, i el turisme mèdic ho és", ha assenyalat el conseller en funcions d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, durant la presentació del projecte al recinte modernista de Sant Pau.

Com afectarà les llistes d'espera catalanes?

Quan un turista mèdic arriba a Catalunya, ho fa sempre finançat: la sanitat catalana no els paga els tractaments, ja que ho fan ell mateixos o vénen finançats per alguna associació del seu país. En el cas de trasplantaments, perquè no sigui un greuge comparatiu amb els pacients d’aquí, només poden ser trasplantaments de donant viu –ronyó, medul·la òssia–, amb el qual ja vénen des del seu país d’origen –normalment, un familiar–, i el pacient o el seu país n’assumeix els costos.

Així i tot, la disponibilitat de temps i espai no és il·limitada. Preguntat per quina seria l'afectació sobre la saturació del sistema mèdic català, el conseller de Salut, Boi Ruiz, ha volgut deixar clar que la marca Barcelona Medical Destination no és un acord entre el sistema sanitari i el públic per tal d'atreure pacients de fora. "Es tracta d'un acord entre centres sanitaris privats, per tal que ells puguin atreure nous pacients", ha dit. Així i tot, algun d'aquests centres privats efectuen serveis de titularitat pública a través de convenis. El conseller ha assenyalat que es tracta d'un nombre molt petit i que "en cap cas hem de pensar que el turisme mèdic serà un element de discriminació".

Felip Puig s'ha expressat en el mateix sentit, i ha afirmat que el turisme mèdic "no afecta les llistes d'espera catalanes". "Al contrari, si les clíniques privades que ofereixen serveis públics tenen més ingressos també podran eixamplar la seva capacitat de resposta", ha argumentat.

Els presidents de les associacions Barcelona Medical Agency (BMA), Jaume Raventós, i Barcelona Centre Mèdic (BCM), Jordi Prats, també han destacat que, com més volum de pacients –sobretot en casos complicats–, més talent i aprenentatge desenvolupen els professionals catalans. "Els principals beneficiats són els barcelonins", ha afegit el president del comitè executiu de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart.