La Barcelona que vol menys turistes

BarcelonaVeure la ciutat com un ecosistema, analitzar el que pot suportar i el que no i, a partir d’aquesta fotografia, plantejar el decreixement turístic. Era la idea que hi havia en el germen de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) quan va fer la seva presentació pública, el novembre del 2015, i després d’haver impulsat, mesos abans, una manifestació contra el poder dels lobis a la ciutat. Va ser el 2 de juliol, el mateix dia que Ada Colau, acabada d’arribar a l’alcaldia, anunciava la moratòria hotelera. Una trentena d’entitats veïnals es van organitzar per exigir una reflexió sobre el model turístic de Barcelona i un canvi de rumb, esperançades pel canvi de color polític al consistori.

Parlaven de problemes com el dels pisos turístics de la Barceloneta, la pèrdua de caràcter del centre històric o la massificació del Parc Güell, i demanaven un gir radical. Ara, l’ABTS, veient que no ha canviat la tendència a l’alça de l’arribada de turistes a Barcelona -les últimes dades dibuixaven un augment del 7% de les pernoctacions hoteleres aquest 2019-, entén que ja no és possible parlar de “sostenibilitat” del turisme, i per això canvia de nom i aposta de manera explícita pel decreixement.

Així ho han transmès ja aquesta setmana al nou regidor de Turisme, el socialista Xavier Marcé, en una trobada de la qual van sortir “decebuts”, segons valora Dani Pardo, portaveu de l’entitat. “Ens sona com la mateixa música però amb una altra lletra, amb pocs canvis”, recela. El nou regidor defensa el no creixement però no pas el decreixement, i aposta per ampliar el perímetre turístic. L’Assemblea hi veu continuisme i demana a l’equip de l’alcaldessa “més valentia” per reduir la pressió que pateixen els barris.

El discurs, com passava el 2015, ressona en diverses zones de Barcelona. Les entitats que donen cos a l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, acabada de batejar, tenen lluites compartides, com ara mantenir el teixit propi de cada zona, i particulars, com ara evitar l’arribada de l’Hermitage, com defensa Barceloneta Diu Prou, fer front a l’obertura de nous hotels al Poblenou o reduir el pas de busos turístics cap al Parc Güell, que és el problema que ha fet posar en guàrdia els veïns del Guinardó.

Expropiacions

Els que senten l’espasa de Dàmocles més a sobre són els veïns afectats pel pla dels Tres Turons, que preveu enderrocs que obligaran a reallotjar prop de 300 famílies per crear un gran parc, un projecte que fa 50 anys que s’arrossega i que ara s’accelera. Els tres turons en qüestió són el del Carmel, el de la Creueta del Coll i el de la Rovira. Unes 123 hectàrees que avui barregen zona verda i habitatge. “Expulses els veïns que ja hi ha -el més imminent és l’enderroc, ja licitat, de 15 pisos- per fer un projecte que portarà més massificació i incrementarà la pressió que ja pateixen les bateries del turó de la Rovira”, lamenta Fran Bernal, un dels afectats.

També al barri de Sant Antoni, a l’Eixample, s’hi viu una contradicció entre millores urbanístiques, com la superilla a l’entorn del mercat, i l’augment del turisme i els preus. La plataforma Fem Sant Antoni situa ara les seves principals lluites en defensar el dret a l’habitatge dels seus veïns i no permetre que l’antic solar del Talia, que porta tres dècades buit, acabi acollint res que no sigui un equipament per al barri. No hi volen una residència d’estudiants, com projectava la propietat. Pel que fa a la plataforma Gràcia, Cap On Vas?, que també forma part des de l’inici de l’ABTS, una de les seves batalles és recuperar el caràcter veïnal de la festa major del barri. “No volem ser un parc temàtic”, remarquen.

Una reivindicació molt similar a la de Som Paral·lel quan es refereix al que ha passat al carrer Blai, reconvertit en un monocultiu de la tapa barata i ple d’ofertes gastronòmiques adreçades als turistes. “Estem en contra del turisme massiu”, resumeix Miquel Catasús, de l’Associació de Veïns de Clot-Camp de l’Arpa, una zona pressionada per la proximitat de la Sagrada Família i el recinte històric de Sant Pau.