Barcelona tindrà 13 escoles bressol més i doblarà els espais familiars de criança en quatre anys

BarcelonaLa Mayiba seu en una cadira minúscula per respondre a les preguntes mentre mira de reüll com la seva filla, la Tuba, corre amunt i avall per l’aula de l’escola bressol. Fa set anys que ella i el seu marit van arribar a Barcelona des de Bangladesh, i quan va ser mare els professionals del CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil d’Atenció Precoç) no només la van aconsellar sinó que la van acompanyar físicament a la llar d’infants Aurora, al Raval, perquè hi escolaritzés la petita. “Em van dir que era molt important venir aquí per jugar, créixer i aprendre”, explica. Com la Tuba, que somriu i reclama l'atenció de la mare, 700 infants i les seves famílies van a un dels 16 espais familiars que hi ha a Barcelona, un servei educatiu que tenen algunes llars d'infants que combina el joc i l'exploració dels petits i les dinàmiques grupals dels adults, que entren a les aules per conversar i compartir dubtes sobre el procés de criança. El cas de l'Aurora, però, és especialment singular, perquè des del curs 2018-19 incorpora el vessant socioeducatiu: un 33% de les places estan reservades a famílies en risc d'exclusió social, hi ha una educadora social, una treballadora familiar i una psicòloga i es posen a disposició de les famílies serveis de bugaderia, de menjador i d'higiene.

L'Ajuntament, satisfet pels bons resultats del projecte, ha anunciat aquest dijous que el model Aurora s'estendrà a 4 districtes més per arribar a Sant Andreu, Sants-Montjuïc, l'Eixample i Nou Barris en els pròxims dos anys i doblar l'oferta de places. "Hem de fer créixer aquest pilot per estendre aquests espais de referència", ha dit la comissionada en Educació, Maria Truñó. L'objectiu és que la meitat dels barris de la ciutat tinguin un espai familiar (de 16 passar a 32) i donar servei a 1.500 infants i les seves famílies, ja sigui vinculant-se a noves llars d'infants o bé habilitant espais en equipaments de proximitat, com centres cívics o casals. 

"És un servei per a persones normalment invisibilitzades, que mai tenen veu", explica a l'ARA Elisa Palau, directora de l'Aurora, on el 98% de les famílies són d'origen estranger. La majoria, com la Mayiba, venen de Bangladesh, però també han arribat del Pakistan, les Filipines i el Magrib. En total, 27 nacionalitats diferents, que l'escola rep amb la paraula benvinguts traduïda en una desena d'idiomes a la paret de l'entrada. "Creem vincle, acompanyem a cuidar el que és el més preuat, els seus fills, i facilitem la seva integració a la ciutat i a la societat. Sense voler alliçonar, som persones en qui tenen confiança", destaca Palau. La Suria, que vigila de prop el seu nadó, el Razbir, en dona fe: "He conegut una filipina, una índia, una espanyola i una dominicana. Puc parlar amb altres mares i això m'ajuda molt".

El 2024 hi haurà 115 escoles bressol

Tot plegat anirà en paral·lel a l'obertura de noves escoles bressol a la ciutat, en un pla que suposarà una inversió de 24,9 milions d'euros fins al 2024. Com que un dels grans reptes del mandat és ampliar l'oferta de places públiques –ara només permeten escolaritzar 8.500 infants de 0 a 3 anys, el 20% del total–, l'Ajuntament ha anunciat la creació de 13 escoles bressol en quatre anys. Si la promesa es compleix, Barcelona passarà de les 102 actuals a 115 i tindrà 9.500 places, mil més que ara, de manera que es consolidarà com la xarxa de bressols municipals més gran de l'Estat. A Madrid, amb el doble de població, hi ha 69 escoles bressol públiques.

La majoria de les noves llars d'infants –fins a vuit– s'obriran després de construir o rehabilitar equipaments, en el marc del programa de creixement de la xarxa de bressols que l'Ajuntament va engegar el 2016: és el cas de les llars Roger (Sants-Badal), Pere Calafell (Sant Martí), Can Rosés (les Corts), Can Carreras (Guineueta), Teixonera (Horta-Guinardó), Casernes (Sant Andreu) i Encarnació (Gràcia). Però l'Ajuntament també explora noves vies per fer créixer el nombre de places públiques: es treballarà per incorporar a la xarxa municipal cinc llars d'infants de la Generalitat i per tenir un nou marc normatiu que permeti integrar llars d'infants privades, en la línia del que ja va aprovar el departament d'Educació per a centres d'educació obligatòria. En total a Barcelona hi ha 146 llars privades que escolaritzen 17.900 alumnes, i que el tancament a causa de la pandèmia va portar al límit, fins al punt que una de cada 10 ha fet fallida i ha acabat tancant.

Una "etapa imprescindible"

"La petita infància és la base de tot", ha dit l'alcaldessa, Ada Colau, que ha reclamat més compromís a la resta d'administracions –bàsicament, la Generalitat, que té un deute històric de 42 milions d'euros amb els ajuntaments per aquest tema–. Segons l'alcaldessa, l'anunci d'aquest dijous confirma el "canvi de paradigma" impulsat des del consistori: "Deixem enrere la idea que el 0-3 anys és cosa de les famílies i que «ja s'ho faran». L'etapa 0-3 és imprescindible i hem de posar els recursos per universalitzar aquest servei", ha afirmat.

De cara al curs que ve, l'Ajuntament ha presentat tres grans novetats: el nou centre del carrer Roger, al barri de Sants, que obrirà amb el doble servei d'escola bressol i espai familiar; la creació d'un nou grup de tardes a l'escola bressol Caspolino, a Gràcia, que continua l'experiència que Germanetes ha començat aquest curs i tindrà dos grups d'horari reduït, un al matí i un a la tarda, i la modificació de les ràtios dels grups de 2-3 anys, que passaran de 19 a 18 infants.