Barcelona instal·larà radars per detectar l'excés de soroll del trànsit

BarcelonaBarcelona suspèn en qualitat de l'aire però també ho fa en soroll: el 57% dels barcelonins viuen exposats a nivells acústics vinculats al trànsit iguals o superiors als que l'Organització Mundial de la Salut considera perjudicials (53 decibels de mitjana durant tot el dia) i un 27% estan molt per sobre d'aquest llindar (més de 65 decibels). La principal causa, tant de la contaminació de l'aire com de l'acústica, és el trànsit, que provoca el 80% del soroll ambiental i que queda molt per davant de la segona causa: l'ara desaparegut oci nocturn. Tenint en compte aquesta radiografia feta a partir de l'informe de soroll de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), l'Ajuntament ha detallat avui les principals línies d'actuació per anar reduint els decibels a la ciutat. La més innovadora és la de provar radars acústics per detectar l'excés de soroll del trànsit.

Si ahir la ciutat anunciava que, durant aquest any, s'instal·laran fins a 46 radars per detectar fitipaldis als carrers, avui hi afegeix la derivada acústica. Però ho fa encara sense concrecions. La prova es farà durant aquest mandat, però encara no s'ha detallat ni amb quants radars ni en quins emplaçaments. El que sí que ha explicat el regidor de Transició Ecològica, Eloi Badia, és que d'entrada seran radars de tipus pedagògic, d'aquells que informen lumínicament dels excessos, però no comporten sancions. S'estima que els vehicles més sorollosos, que són els que detectarien els radars, poden afegir pics de 5 a 10 decibels al soroll de fons de la ciutat.

Aquesta mesura se sumarà a d'altres com l'objectiu d'estendre el límit de velocitat a 30 km/h al màxim de carrers –es preveu acabar l'any amb el 75% dels carrers amb aquesta limitació– o la reducció "dràstica" del trànsit motoritzat que ja preveu el Pla de Mobilitat Urbana, que fixa una baixada de l'ús del vehicle privat del 25% el 2024, cosa que podria suposar una disminució de dos decibels. O estendre el paviment sonoreductor (s'estima una baixada de tres decibels amb aquesta solució) i culminar el programa de superilles: l'Eixample, que és la zona de la ciutat que concentra més trànsit, també és la que pateix de manera més dura el problema del soroll.

Altres zones de la ciutat, com Ciutat Vella o Gràcia, també apareixen destacades en el mapa del soroll, però, en aquest cas, per la convivència amb l'oci nocturn. I són els barris amb rendes més baixes els que pateixen més la percepció de soroll dins de casa pels dèficits en els aïllaments dels habitatges més que pel fet de ser zones que acumulin molt de trànsit.

130 morts anuals

A l'hora de fer el diagnòstic del problema, la regidora de Salut de l'Ajuntament, Gemma Tarafa, ha destacat dades preocupants vinculades als problemes acústics de la ciutat, com que una de cada quatre famílies detecti soroll dins de casa seva que prové de l'exterior, que 210.000 barcelonins (el 13%) pateixin una afectació emocional o psicològica greu vinculada a aquesta problemàtica o que 60.000 (4%) tinguin un trastorn del son atribuïble al soroll. S'estima, a més, que cada any a la ciutat hi ha 130 morts per malaltia cardiovascular derivada de l'exposició continuada a nivells alts de soroll.

"No és un tema menor", ha exposat la regidora, que ha apuntat que s'ha parlat molt de qualitat de l'aire però que en canvi la derivada sonora del trànsit ha quedat en un segon pla. Com si fos una realitat ja interioritzada. Així ho demostra el fet que al preguntar a la ciutadania sobre quina és la principal causa de soroll la resposta principal no és el trànsit, que és el causant del 80% de la contaminació acústica de la ciutat, sinó la convivència amb apartaments turístics o determinada activitat esportiva o d'oci. "Ens hem acostumat al so de fons del trànsit", ha alertat Badia.

El pla que ara es posar en marxa busca anar reduint decibels de manera coordinada amb diferents actuacions. "Amb el trànsit, el soroll d'un cotxe emmascara el d'un altre i cal reduir molt per aconseguir un impacte", avisa el regidor de Transició Ecològica. Com a prova, el que va passar durant el confinament, amb els carrers quasi buits, però una baixada de només 2 o 3 decibels si es té en compte tot el primer estat d'alarma -la baixada va ser més pronunciada els primers 15 dies-.

Al marge de la prova pilot dels radars, també es preveu electrificar la flota de camions de recollida d'escombraries, cosa que ja es recull en el nou contracte de la neteja que està a punt d'adjudicar-se, generalitzar els limitadors de so quan es facin concerts a la ciutat o limitar i controlar més els horaris de les obres. I, també, mesures per millorar l'aïllament dels habitatges, com subvencions per instal·lar finestres dobles i portes sòlides, que redueixen entre 25 i 30 decibels el soroll a l'interior de l'habitatge.

Per fer el seguiment de totes les mesurés i comprovar quines tenen eficàcia i quines no aconsegueixen el resultat esperat, es posarà en marxa un sistema de vigilància per part de l'ASPB, i l'Ajuntament adquirirà 20 sensors per col·locar-los a les zones on es facin canvis com noves superilles o pacificacions.