Barcelona talarà mig miler palmeres després de l'accident mortal del Raval

BarcelonaJust al darrere del cementiri de Montjuïc hi ha un camp envoltat de matolls i alguns arbres. També hi ha canyes de bambú i alguna palmera de grans dimensions. És una zona, però, mig abandonada. A l'inici, una tanca avisa que allò és propietat de l'Ajuntament de Barcelona, concretament del departament de Parcs i Jardins. Un camí ple de roderes de camions condueix fins a un petit descampat on hi ha una muntanya de desenes de palmeres talades i tallades a trossos. L'indret és des de fa pocs dies un abocador de palmeres temporal davant la tala massiva que ha engegat l'Ajuntament de Barcelona des que un d'aquests arbres es va partir per la meitat al Raval de Barcelona i va matar una noia de 20 anys.

Les palmeres que hi ha a l'abocador de Montjuïc són només una petita mostra de totes les que s'han tallat. La del Raval no estava dins del grup de les 350 palmeres datileres de Barcelona que es consideraven de risc. Cinc mesos abans de l'accident, els veïns van avisar que no estava bé, però després d'una inspecció ocular es va decidir mantenir-la. La principal hipòtesi és que es va partir per la sequera acumulada. Sigui com sigui, el consistori va veure com havia fallat el sistema de prevenció –es revisaven cada dos anys– i va decidir avaluar 900 palmeres que tenien les mateixes característiques que la del Raval amb uns protocols més estrictes. La revisió va començar a principis d'agost i el ritme s'ha accelerat. Segons fonts consultades per l'ARA, la previsió de l'ajuntament és tallar 500 palmeres, més de la meitat de les que es va proposar revisar. Ara mateix, segons les mateixes fonts, ja se n'han talat, aproximadament, unes 300.

Entre aquestes palmeres n'hi ha vuit de la plaça de Trilla de Gràcia, un lloc conegut fins ara pel veïnat com la plaça de les palmeres. Les nou que hi havia eren "un emblema del barri", en paraules d'un veí que viu allà mateix. Ara, només n'ha quedat una de dreta, justament perquè és l'única que no és de l'espècie datilera, com les que s'han sentenciat. Fa uns quants anys va caure (sense provocar ferits) i ja la van canviar per una palmera d'una espècie menys inestable. Les vuit que l'acompanyaven ara són a l'abocador de Montjuïc. "Impressiona molt", comenta una veïna que encara no havia vist mai la plaça sense aquests arbres.

Quan les van tallar, aquest dimarts, alguns residents del barri van retreure als operaris municipals que no estaven tan malament, però en general els veïns comenten que si és per la seguretat de tots, "sap greu, però s'entén". Ara hi ha vuit soques, però s'hi plantaran nous arbres. Fonts de l'entorn del departament de Parcs i Jardins també lamenten que potser ara el ritme de tala és massa alt i que s'està volent corregir massa ràpid la situació després de l'accident. Sigui com sigui, la plaça de Trilla es va acostumant a no tenir la mateixa ombra. Un comerciant explica que no havia de desplegar mai el para-sol i que ara toca fer-ho cada dia. Aquest dimecres ja estaven talant unes quantes palmeres més del voltant, al carrer Gran de Gràcia.

Destí provisional

L'abocador de Montjuïc serà, segons fonts municipals, un destí temporal per a les vuit palmeres de la plaça de Trilla. Normalment, com tots els altres arbres talats de la ciutat, es porten a una planta de compostatge per reciclar la fusta. Fonts coneixedores de la situació, però, apunten que el ritme supera la capacitat de tractament de la planta. Mentrestant, doncs, es quedaran a Montjuïc. A vegades, també s'envien trossos de les palmeres, tractats i envernissats, a les escoles per fer activitats.

El protocol fixa que abans de tallar-les s'avalua cada palmera amb uns criteris que són més estrictes després de l'accident del Raval. D'alguna manera, l'Ajuntament vol prevenir abans que curar. Ho ha fet també amb una palmera emblemàtica del barri del Guinardó. "Portava aquí gairebé 50 anys", diu una veïna que hi viu des de fa 70 anys. Hi passava per davant sempre que anava a comprar el diari al quiosc i aquest matí l'ha "sobtat molt" veure només la soca. "Era altíssima, feia almenys 20 metres", comenta.

Les que es tallen acostumen a ser palmeres que pateixen un estretament del tronc i que estan una mica inclinades. Hi ha altres factors de risc, com que hi hagi un niu de cotorres a la copa. I, a tot això, s'hi han de sumar les plagues i la sequera. La del Raval, per exemple, estava "sequíssima", segons testimonis que la van inspeccionar després. Per si de cas, el consistori va regar totes les palmeres datileres de la ciutat després de l'accident (i fa pocs dies també els va arribar la pluja). També es va encarregar un informe extern per saber exactament què va passar. A l'espera que arribin les conclusions, la tala de palmeres continua i encara en queden unes 200 per tallar.