Casals de barri intergeneracionals contra la soledat a Barcelona

BarcelonaPal·liar la soledat no volguda però cada cop més present entre els barcelonins és l'objectiu de l'estratègia municipal que l'Ajuntament vol portar al pròxim plenari, el 23 de juliol. Una de les solucions que vol assajar és la creació d'espais on es puguin trobar les persones de totes les franges d'edat, una mena de casals de barri intergeneracionals, que serveixin per fer comunitat i esvair el fantasma de la solitud. Es començarà per tres espais pilot dins d'equipaments municipals als districtes d'Horta i Gràcia per treballar pel benestar emocional a través dels vincles socials.

El treball contra la soledat no volguda va néixer com una estratègia de fons del pacte de govern i, amb la nova proposta, l'Ajuntament vol agrupar totes aquelles accions que ja duen a terme, a banda de proposar 72 noves accions o programes. També es vol promoure un congrés internacional l'any vinent entorn de la soledat amb la intenció que reuneixi els més experts sobre el tema a Barcelona. Altres accions que plantejarà el consistori són campanyes de sensibilització, una remodelació del programa Vincles BCN que es dirà Vincles+ o un joc pedagògic per a infants.

La solitud és un problema en augment. De fet, a Barcelona hi ha 205.000 llars unipersonals, un 13% més que el 2004. A més, afecta diferents grups d'edat, sobretot els joves, que asseguren en un 26,5% que s'han sentit sols en algun moment o sovint, i la població major de 55 anys, en què el percentatge se situa entorn del 20%.

Tot i això, segons explica el regidor d'Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat de Barcelona, Joan Ramon Riera, Barcelona té tres elements clau que ajuden a lluitar contra la soledat que són la cultura Mediterrània, l'estructura de la ciutat en barris i una ciutat "raonablement ben equipada" amb espais com casals, biblioteques o clubs de lectura, entre d'altres.

Ramon explica que la soledat és un cercle viciós on intervenen la mateixa soledat, la inseguretat, la desconfiança, el pessimisme i la falta de relacions. La manera més fàcil de trencar-lo, relata, és posant remei a la desconfiança que genera. Per a fer-ho cal crear "confiances i facilitar marcs", on entren les accions de l'Ajuntament. Ramon creu que adreçant totes aquestes accions i parlant del tema des de la institució ajudaran aquells ciutadans que ho necessitin a poder "veure's retratats en aquella situació i acostar-se als serveis municipals".