Barcelona s’enganxa al ‘coworking’

Molt més que compartir un espai de treball. El coworking s’ha consolidat els últims anys a Catalunya, i especialment a Barcelona, com un model de treball per a molts autònoms o microempresaris que va molt més enllà de l’arrendament tradicional d’un lloc per desenvolupar-hi l’activitat professional i compartir-lo amb gent d’àmbits laborals diferents. Per a molts catalans i molts estrangers que resideixen a la Ciutat Comtal i en són usuaris ja és una filosofia de vida, fins al punt que han convertit Barcelona en el lloc del món on hi ha més espais compartits d’aquest tipus per habitant.

“El coworking no és un negoci immobiliari ni tampoc dóna nom a compartir un espai de feina, es tracta de generar comunitat. S’ajunten en un mateix lloc treballadors de tota mena de sectors professionals, des de dissenyadors fins a arquitectes, on cadascú treballa a la seva, però a través de la confiança es poden unir en moments puntuals en cas de necessitat d’un determinat servei o, fins i tot, per fer projectes comuns”, explica Marc Navarro, un dels responsables del CREC, un espai de més de 1.000 metres quadrats situat al barri del Poble-sec de Barcelona on treballen 90 persones. “La gent no només busca un espai per treballar i després marxar cap a casa, als espais de coworking hi passen sempre coses”, afegeix Eduardo Fortes, cofundador de Betahaus, situat en una antiga fàbrica al barri de Gràcia de 2.000 metres quadrats reconvertida en coworking. Betahaus és l’espai que té més membres de Catalunya i de l’Estat, amb 220, i, com en molts altres centres, s’hi ofereixen esdeveniments, tallers i tota mena d’activitats per als usuaris.

La proliferació d’aquest tipus d’espais ha sigut imparable des de l’arribada del concepte a Catalunya. Un dels primers a Barcelona va ser el Gràcia Work Center, a finals del 2007. “La crisi ha ajudat a accelerar l’augment del sector en els últims anys, perquè les empreses ara externalitzen més serveis i perquè les retallades de personal en moltes oficines han deixat llocs de feina buits que s’han llogat a autònoms per rendibilitzar-los”, argumenta Navarro. Però puntualitza: “La diferència entre un espai compartit i un de coworking és si des de l’espai es dinamitza la comunitat i si es contribueix a fer que els membres busquin sinergies entre ells”.

“Per a mi ha sigut la millor opció per començar de zero i reinventar-me, a banda que un despatx per a mi sol en aquesta zona em costaria un ull de la cara”, comenta Manuel Arroyo, assessor financer que amb gairebé 50 anys es va trobar sense feina i va iniciar el negoci pel seu compte a Meet BCN, un coworking situat al carrer Balmes amb París, on hi ha prop de 30 coworkers. “Treballar des de casa és avorrit i, a més, aquí pots fer contactes o directament contractar els serveis que necessites”, matisa Josep Garcia, que seu a la mateixa taula que Arroyo i que a pocs metres hi té el cap, un alemany que l’ha contractat per a la seva petita empresa informàtica. “El coworking és compartir l’espai de treball però no el treball en si, i fer-ho creant un sentiment de comunitat. Treballes amb companys però d’empreses totalment diferents”, resumeix Laia Ortiz, gestora de Meet BCN.

Amb tarifes que es mouen en la majoria dels casos entre els 100 i els 300 euros mensuals, en funció de les hores de lloguer de l’espai, aquests espais posen a disposició, a més, tota mena d’avantatges. I fins i tot molts centres busquen descomptes amb proveïdors que puguin afavorir els seus usuaris. “Barcelona es pot considerar una ciutat líder en el sector, és cosmopolita i oberta, ideal per desenvolupar aquest tipus de projectes”, defineix Fortes.

El fenomen del coworking ha fet que fins i tot se celebri un congrés anual sobre el sector, que es desenvolupin softwares informàtics de gestió d’espais i que s’editi des de fa tres anys una revista digital específica anomenada Zona Coworking. “El concepte ha evolucionat molt des que vam començar”, explica Rafa Moreno, editor de la revista. “Vaig descobrir el coworking en un viatge a San Francisco, on va néixer el terme; eren espais on es respirava un ambient molt creatiu i emprenedor, i em va captivar”, afegeix.

El teletreball ha sigut una de les bases sobre les quals s’ha fonamentat la popularització dels espais de coworking. I també ha fet que molts estrangers ho hagin aprofitat per millorar la seva qualitat de vida o simplement per canviar d’aires i venir a Barcelona. “Hi ha un alt percentatge de persones estrangeres en aquests espais. El fet de treballar online els permet disfrutar de la ciutat, del clima i de l’estil de vida d’aquí, i a la vegada poden mantenir els clients que tenen al seu país sense cap problema”, diu Ortiz.

Tot i que el creixement d’espais no s’ha aturat, els experts asseguren que es tracta d’un sector madur, en què s’ha superat una fase d’explosió inicial i tot just s’estabilitza ara. Sigui com sigui, són molts els freelances, emprenedors o nòmades digitals que han trobat en el coworking la millor manera de construir xarxes professionals i també afectives. Una nova manera de treballar i de compartir recursos. Una nova filosofia de vida en què Barcelona ha esdevingut un lloc de referència.