Barcelona republicana?

BarcelonaHavia de ser un ple per parlar de turisme i pobresa, però sense voler-ho l’equip de govern es va contraprogramar: la retirada el dia abans del bust de Joan Carles I de la sala de plens de l’Ajuntament de Barcelona va fer ombra a qualsevol altra qüestió que no fos si Barcelona és una ciutat monàrquica o republicana. Amb la retirada del bust, per primera vegada des de l’inici de la Transició l’antic monarca no presideix el saló de plens. L’argument és que Joan Carles I va abdicar fa un any, però el govern d’Ada Colau no va confirmar ahir si el substituiran per una imatge del rei actual, Felip VI. Qui sí que hi va respondre, i per sorpresa, va ser el líder del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, que minuts abans del ple va col·locar al lloc on hi havia el bust de l’ara rei emèrit un quadre amb la foto de Felip VI. L’acció va ser merament simbòlica -un tècnic de l’Ajuntament el va retirar minuts després-, però es va convertir en la protagonista de la jornada.

El cap de l’oposició de Barcelona, Xavier Trias, va titllar la retirada del bust de “pantomima” i va acusar Colau de “voler treure-ho tot per quedar-se descansada”. Fernández Díaz es va saltar l’ordre del torn de paraula per deixar clar que en aquest ple “s’estava incomplint la llei” i que s’estava fent un “escarni a la monarquia”. La presidenta del grup municipal de Ciutadans, Carina Mejías, va exigir el compliment de la llei, i el cap de files del PSC, Jaume Collboni, ho va considerar una “falta de respecte”. A l’altra banda, ERC i la CUP van celebrar la decisió del govern municipal. El líder republicà, Alfred Bosch, va felicitar Colau per la “neteja a fons de la sala” i el regidor de la CUP Josep Garganté va expressar la seva “satisfacció”.

Santamaría i Margallo

El govern espanyol es va afegir a la polèmica amb dures crítiques a Colau. Tant el ministre d’Exteriors, José Manuel García Margallo, com la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría van recordar a l’alcaldessa la “contribució a la democràcia” que ha fet Joan Carles I i van demanar-li respecte per la figura de l’exmonarca. Sáenz de Santamaría va dir que el seu govern actuarà en cas que no es compleixi amb l’obligació legal de posar un bust de Felip VI a la sala de plens. Altres consistoris, però, segueixen el camí obert pel de Barcelona. Montcada i Reixac també ha aprovat retirar el retrat de Felip VI de la sala de plens.

Darrere el gest simbòlic de retirar el bust del monarca, que va abdicar fa un any, hi ha un pla de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona de fer més visible la memòria recent de la ciutat. Mentre que amb les primeres eleccions democràtiques en molts pobles de Catalunya es van retirar símbols franquistes de l’espai públic, els homenatges al dictador persisteixen en algunes zones de l’Estat. Només a Castella-la Manxa hi ha 700 carrers amb el nom de José Antonio Primo de Rivera i 500 dedicats a Francisco Franco.

Restablir referents

“A Catalunya s’ha fet una gran feina des del 1979, hi hagut una revisió del nomenclàtor i de la iconografia molt potent, però la cultura cívico-democràtica s’ha volgut construir amb un predomini de la narrativa de la Transició que ara està en crisi. A més, la nostra cultura democràtica va molt més enllà de la Transició”, destaca el comissionat d’Estudis Estratègics i Programes de Memòria de l’Ajuntament, Xavier Domènech.

“No es tracta tant de sostreure com de dotar de referents”, afegeix Domènech. “Som un referent mundial de la cultura llibertària, i aquesta cultura no s’ha destacat especialment”, detalla. “A Catalunya el republicanisme va començar molt abans que a la resta de l’Estat, entre els anys 30 i 40 del segle XIX, i ens van bombardejar dues vegades entre el 1840 i el 1843 perquè volíem impulsar una societat més democràtica. Tot això ha de ser més visible”.

Domènech defensa que la cultura política entre la població és més republicana que monàrquica. Si el termòmetres són les eleccions, el cert és que els partits monàrquics no han tingut mai un gran suport electoral. “El suport electoral a les candidatures estrictament monàrquiques es va reduir molt a Barcelona sobretot a partir de principis del segle XX, quan van predominar les candidatures obreristes, republicanes i regionalistes”, destaca l’historiador Francesc Vilanova. “Barcelona és una ciutat molt interclassista i no té una gran tradició monàrquica”, conclou. “No sé si hi ha una sobrerepresentació de símbols monàrquics, però sí que s’hauria de visualitzar més la tradició republicana, l’antifranquisme o la lluita democràtica”, detalla.

Si Barcelona mostra o no la complexitat del seu passat per fer visible la història llibertària, republicana o antifranquista és una qüestió que l’equip de govern diu que haurà de consensuar amb la resta de grups municipals. L’acord, però, de moment sembla llunyà.