Barcelona repensa els polígons industrials amb mirada de dona

BarcelonaEls carrers dels polígons industrials de Barcelona són un d'aquells no-llocs de la ciutat, espais on no hi passa res. I això, sumat a aspectes com la presència de moltes façanes cegues i cotxes fent de barrera a les voreres, els converteix en llocs inhòspits –sobretot de nit–, en espais que poden generar inseguretat. I per aquest motiu són una de les prioritats de l'Ajuntament a l'hora de repensar l'urbanisme amb perspectiva de gènere, per fer que els carrers tinguin més en compte l'ús social que se'n fa o se'n pot fer i no tant el trànsit.

L'Ajuntament ha anunciat aquest dilluns que després de fer una anàlisi d'aquests espais i d'haver fet tallers amb veïnes, començarà una transformació tàctica per millorar les connexions dels polígons amb els barris i per afegir-hi bancs, zones d'estada i llum. I, en definitiva, per millorar-hi la sensació de seguretat. També es proposa acabar amb les discontinuïtats dels carrils bici en aquestes zones, tan avesades al vehicle privat. Es fa de la mà del projecte Justícia de Gènere als Polígons, més conegut com a Poligoneres, que intervindrà al Bon Pastor, el Torrent de l'Estadella, La Verneda Industrial i Montsolís.

És un dels projectes que el govern municipal ha posat en relleu aquest dilluns a l'hora de fer balanç de les intervencions d'urbanisme de gènere que ha desplegat des del 2017, quan va aprovar la mesura de govern per a l'urbanisme amb perspectiva de gènere. Als polígons, a més, es vol lluitar contra la invisibilitat de les dones amb murals feministes com el que s'ha decidit instal·lar al Torrent de l'Estadella. Del treball de camp que s'ha fet amb 205 empreses es conclou que menys del 30% de les persones que treballen als polígons són dones, i d'aquestes la majoria es dediquen a tasques administratives, com ha remarcat la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laura Pérez: "Volem reivindicar el paper de la dona en els polígons de la ciutat". Es preveu que les primeres actuacions tàctiques ja es puguin fer aquest mateix any.

La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, defensa que amb polítiques com aquesta dels polígons es busca demostrar que "l'urbanisme no és neutre" i que durant anys s'ha pensat a partir del punt de vista d'homes de renda mitjana alta i que es mouen per la ciutat amb vehicle privat. A la llista d'actuacions que ja s'han fet hi posen projectes com el de protegir del trànsit els entorns escolars o les marxes exploratòries de dones per trobar actuacions que facin més segurs els carrers dels seus barris i anar detectant les zones fosques.

Entre el 2017 i el 2019 es van fer una dotzena de marxes, amb 278 participants, per zones incloses en el Pla de Barris, com el Bon Pastor i la Verneda. Tota la informació recollida en aquestes rutes s'ha inclòs en un mapa de ciutat.