Barcelona reivindica regular l'autoconsum d'energia entre comunitats de veïns, cosa que no preveu la llei
L'Ajuntament ja té deu plaques fotovoltaiques en parets mitgeres i n'instal·larà dos més enguany
BarcelonaConvertir les parets mitgeres dels edificis en generadors d'energia. Aquest és l'objectiu de l'Ajuntament de Barcelona, que ja ha instal·lat deu plaques fotovoltaiques en aquests espais en diferents punts de la ciutat i enguany preveu posar-ne en marxa dues més que incrementaran un 30% la producció d'energia solar que es recull a la capital catalana. De moment aquesta energia es fa servir per a l'enllumenat públic o per abastir un edifici municipal. Però el regidor d'Energia, Eloi Badia, ha demanat que l'Estat reguli l'autoconsum d'energia entre comunitats veïnals per tal que els ciutadans que apostin per donar una utilitat a les parets mitgeres del seu bloc també se n'acabin beneficiant.
"S'ha de desenvolupar el reglament de l'autoconsum compartit per entrar l'energia d'aquestes mitgeres a l'interior dels habitatges", reclama Badia, que explica que per poder regular aquesta matèria "caldria un acord amb el sector elèctric que permetés que una comunitat de veïns pogués agafar l'energia de dues fonts diferents". Un sentència judicial ja va donar la raó a la Generalitat en aquest sentit i la Unió Europea també ha emès diversos dictàmens favorables a la qüestió. "Un cop tinguem aquest marc se'ns obrirà la capacitat a les mitgeres però també en tots els edificis", diu Badia.
El consum equivalent a seixanta llars
Segons l'Ajuntament, entre les deu plaques instal·lades a les 10 mitgeres i les dues que es posaran en marxa aquest any es podrà generar un consum d'energia equivalent al que necessiten seixanta llars i s'estalviarà un volum d'emissions de CO2 equivalent al que es genera en sis illes de l'Eixample.
L'objectiu és "duplicar la producció d'energia a la ciutat", segons Badia. En el cas de la placa instal·lada a la mitgera del carrer Pere IV, per exemple, serveix per generar l'energia equivalent al 40% de la il·luminació de l'illa. Cadascun dels sistemes té un cost aproximat d'uns 140.000 euros que s'amortitzen en uns 20 anys.