Barcelona vol reduir a la meitat la població de coloms

S’alimentarà les aus amb pinso anticonceptiu, un mètode que també es podria aplicar a cotorres i gavines en el futur

El dispositiu automàtic que cada dia a les 8 deixarà anar el pinso amb anticonceptiu
Selena Soro
21/02/2017
4 min

BarcelonaBarcelona donarà aquest any la benvinguda a la primavera amb un nou pla per limitar el nombre de coloms que viuen a la ciutat, xifrat actualment en 85.000 aus. Després d’una primera prova pilot, l’Ajuntament ha començat a instal·lar aquesta setmana fins a 40 dispensadors automàtics amb pinso anticonceptiu, repartits en 32 punts de la ciutat.

L’objectiu és que la població de coloms es pugui reduir a la meitat els propers anys, segons ha explicat aquest dimarts el comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno. “No hi ha una xifra exacta de població desitjable, però per les dimensions de Barcelona poder reduir la població al 50% seria molt adequat”, ha especificat el comissionat, que ha subratllat que l’excés de coloms que pateix la ciutat comporta “problemes de salut i de convivència”, tant amb els ciutadans com amb la resta d’espècies animals que viuen a Barcelona.

Els punts de distribució amb el pinso anticonceptiu

El funcionament dels dispensadors és molt senzill. Cada dia, a les 8 en punt del matí, l’aparell s’activarà i dispensarà fins a un màxim d’un quilogram de pinso de blat de moro, aproximadament 10 grams per cada colom. El blat de moro, però, no és un pinso qualsevol: està recobert de nicarbazina, una substància anticonceptiva que impedeix l’ovulació en les aus femelles. Aquest mètode, segons va explicar Ximeno, s’ha provat ja amb èxit a ciutats italianes com Gènova, on els coloms van arribar a ser un problema molt greu. Segons les experiències prèvies, la conseqüència demogràfica esperada del pinso anticonceptiu és una reducció a l’entorn del 20% el primer any, i després de 4-5 anys, del 70-80% de la població inicial.

Remei per a aus conflictives

En un futur, aquest mètode també es podria aplicar a cotorres i gavines, les dues espècies d’aus més conflictives a la ciutat després dels coloms. “Estem treballant per veure com s’aplica el control de població en aquestes espècies, i en un futur haurem de prendre mesures preventives”, ha afirmat Ximeno, que ha detallat que el consistori encara està “analitzant i avaluant” les opcions que hi ha, ja sigui a través del pinso anticonceptiu –que té efectes sobre totes les aus– o d’altres mètodes.

Segons ha revelat el comissionat, Barcelona ha viscut en els darrers anys un “creixement exponencial” de cotorres, que han deixat al seu darrere una sèrie de problemes. “Les cotorres instal·len nius molt pesats a les palmeres, moltes d’elles febles per l’escarabat morrut. La presència de nius tan pesats en palmeres febles pot provocar riscos per a la seguretat”, ha subratllat.

Pel que fa a les gavines, els problemes que originen tenen a veure amb la brutícia –els seus fems embruten molt més que els dels coloms– i amb els atacs a altres espècies o, fins i tot, a ciutadans. “El control de gavines i cotorres serà més complicat que el de coloms”, reflexiona a l’ARA Santiago Lavín, doctor al departament de Medicina i Cirurgia Animals de la UAB, que encapçala la direcció científica del programa d’anticonceptius de l’Ajuntament. “Les cotorres i les gavines es mouen molt més que els coloms, i caldrà estudiar bé quines mesures s’emprenen per controlar-ne la població”, detalla.

600 coloms a Plaça Catalunya

El programa per reduir els coloms a Barcelona també contempla fer un nou cens poblacional, que el consistori va iniciar al desembre i que acabarà al març. Per fer el recompte –el farà l’equip científic de la UAB–, s’aprofitarà l’hora de la dispensació del blat de moro, quan els coloms es reuniran sota els aparells. “El recompte és relativament fàcil, perquè els coloms són molt territorials, i el seu àmbit d’acció no s’allunya més enllà d’un radi de 300 metres”, explica Lavín.

Els 32 indrets de la ciutat on s’instal·laran els 40 aparells dispensadors s’han triat tenint en compte els punts on hi ha més abundància i densitat de coloms, així com els punts calents de conflictivitat, és a dir, allà on l’Ajuntament ha registrat més incidències i més queixes de veïns.

Finalitzat el desplegament dels primers 40 aparells, el consistori no descarta sumar més més punts al mapa, com ara la plaça Catalunya. “Un dispensador només es pot carregar per alimentar uns 100 coloms, i es calcula que a la plaça Cataunya n’hi ha uns 600”, explica Lavín. “Si l’Ajuntament decideix incidir-hi s’haurà d’estudiar el mètode”, afegeix.

Segons el calendari previst, l’objectiu del consistori és poder fer la primera anàlisi de dades abans de l’estiu del 2017, per bé que la comprovació dels resultats del mètode es realitzarà a finals de 2017 a través del nou cens. Mentrestant, queda suspesa la captura i matança de coloms com a mètode de control, que se substitueix pel que Ximeno ha defensat com una pràctica “més ètica” i que situa Barcelona com una de les grans ciutats “pioneres” en un tracte més amable cap a “totes les espècies” que viuen a la ciutat.

stats