Barcelona ja ha rebut més d'un miler de peticions per ampliar terrasses

BarcelonaEl primer ple semipresencial de la ciutat de Barcelona ha començat amb un minut de silenci de record a les víctimes del covid-19 i amb un canvi d'urgència en l'ordre del dia per llegir una moció de rebuig a la marxa de Nissan de Catalunya, a qui l'alcaldessa, Ada Colau, ha demanat que es repensi la decisió i que tingui en compte la "responsabilitat" amb els treballadors i els ajuts públics que ha rebut. El ple ha acordat un text en què s'expressa solidaritat amb els treballadors, es remarca que la continuïtat de Nissan és possible mitjançant el pla de viabilitat presentat fa mesos i s'exigeix a l'empresa que esgoti totes les vies possibles per reconduir la situació. Tots els grups han coincidit a rebutjar la decisió i a demanar unitat a l'hora d'abordar la situació, però també han atacat el govern municipal per les seves declaracions en contra del cotxe. Junts per Catalunya, per exemple, ha acusat els de Colau d'haver "demonitzat" el sector de l'automòbil i l'ex primer ministre francès Manuel Valls ha acusat, també, el Procés d'haver "expulsat" empreses.

El ple ha ratificat per unanimitat mesures excepcionals que ja s'estan aplicant, com la possibilitat que les terrasses creixin sobre la calçada o la rebaixa del 75% de la taxa. Segons el primer tinent d'alcalde, els restauradors ja han entrat més de mil peticions per ampliar les terrasses. El termini per fer-ho es va obrir dilluns i hi ha unes 5.500 terrasses que podrien sumar fins a quatre o sis taules extres i uns 3.500 locals sense terrassa que ara podrien posar-ne. L'oposició, tot i votar a favor de l'ampliació d'espai, ha acusat el govern d'haver aplicat tard la solució –les ampliacions no arribaran abans del 8 de juny– i d'haver "rectificat" per autoritzar, finalment, la rebaixa de taxes que no preveia en un inici. Elsa Artadi, de JxCat, ho ha resumit amb el "sí crític" del seu grup a la mesura i demanant als de Colau que ara no posin "traves" al procés.

La sessió d'aquest divendres s'ha celebrat amb només 13 dels 41 regidors de la ciutat presents al saló de plens, tots amb mascaretes i ocupant llocs que no els són propis per estar més espaiats. El grup de Ciutadans, partidari de fer la sessió de manera telemàtica, no hi ha enviat cap representant i tots han seguit el debat a distància. L'alcaldessa ha presidit la sessió des del lloc que normalment ocupen els tinents d'alcalde per estar més separada de Jaume Collboni. Fins ara la ciutat havia celebrat dues sessions telemàtiques i Colau ha remarcat que és, de fet, l'última institució a recuperar aquest tipus de pràctiques.

Petició de transparència

L'oposició ha fet pinya per exigir transparència a l'equip de govern i que presenti un informe jurídic on es detallin totes les contractacions que s'han fet durant l'estat d'alarma. La proposició que ha presentat el PP busca aclarir polèmiques com que més del 30% de les contractacions siguin en campanyes de comunicació, com la polèmica Barcelona té molt poder, encarregada Ignacio Martínez Padilla, contractat ara com a director creatiu de l'Ajuntament.

ERC ha acusat l'alcaldessa de perseguir, amb aquestes campanyes, el mateix objectiu que amb el frustrat concert als balcons. "Si Barcelona se'n surt no serà gràcies a una campanya", ha etzibat el republicà Jordi Coronas. Junts per Catalunya ha avançat que portarà la qüestió al comitè d'ètica per aclarir si s'ha complert el codi de conducta. "Han de demostrar que diuen la veritat", ha defensat Josep Bou en nom del PP.

En nom del govern, la regidora socialista Montserrat Ballarín ha defensat que en un decret es van preveure totes les situacions en què caldria fer contractes, com l'adquisició de material de protecció o la construcció d'hospitals de campanya. Durant l'estat d'alarma –ha dit– només s'han pogut fer contractes d'emergència: 316 contractes i 11,6 milions d'euros en total. Segons Ballarín, tot els contractes s'han publicat. La regidora ha assegurat que ja tenen fet l'informe i que el faran arribar als grups, juntament amb una còpia de tots els contractes: "Tot està a la seva disposició". L'alcaldessa sí que s'ha referit al tema per respondre a un prec de JxCat demanant que es limiti la inversió en comunicació, per defensar que tot el que s'ha fet en comunicació ha sigut prioritzant els interessos de la ciutadania. "No hem fet propaganda", ha defensat Colau, que ha assegurat que totes les campanyes que han fet responen a preocupacions ciutadanes, com ara la reactivació de l'activitat econòmica.

Més deute i fons Feder

El debat sobre els pressupostos que ara s'estan negociant també s'ha colat al ple. El govern ha vist amb bons ulls la proposta de Junts per Catalunya d'augmentar l'endeutament fins a 500 milions de cara al 2021 i d'exigir canvis legals al govern espanyol per poder disposar dels superàvits, una via que Colau ja ha demanat per carta a Pedro Sánchez. El text acordat també insta a derogar de manera urgent la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL) i la llei d’estabilitat pressupostària. ERC ha votat en contra de la proposta i ha demanat anar "més enllà del límit de despesa" i exigir transferències per fer front a la crisi. La negativa ha sorprès el regidor de pressupost del govern, Jordi Martí, que és qui pivota aquests dies la negociació dels comptes, que ha acusat els republicans d'estar votant en contra d'aspectes que ells també defensen. Martí hi ha vist un trasllat al consistori de les "picabaralles" entre Junts per Catalunya i ERC al Govern.

ERC, de fet, també s'ha oposat a un altre dels punts econòmics que ha aprovat el ple: l'exigència a la Generalitat de la part dels fonts Feder assignats a la ciutat. El primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, ha assegurat que exigiran a la Generalitat que es restitueixin els 40 milions previstos per a la ciutat i no es redueixin, com s'havia anunciat, a 20. Els republicans s'han oposat a la proposta, presentada per Ciutadans, pel recel a la baixa execució dels projectes del fons en els últims cinc anys.

Reformes als CAP

El govern municipal ha acceptat el prec de Junts per Catalunya per atendre la situació dels CAP Gòtic i Sant Joan, al límit per la falta d'espai. Segons la regidora de Salut, Gemma Tarafa, s'instal·laran mòduls provisionals mentre no es pot fer la reforma definitiva. "No ens adormirem, no ho fem mai", ha dit la regidora, que ha afegit que ara esperen els plans funcionals que han de passar els mateixos centres i la Generalitat.