Barcelona preveu guanyar un miler de pisos públics a través d'un conveni amb promotors socials

BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona amplia el ventall d'opcions per aconseguir fer créixer el parc d'habitatge públic. Aquest dilluns ha presentat un conveni, que vol signar amb entitats de promotors socials i cooperatives del sector de l'habitatge social, amb l'objectiu d'agilitzar la construcció i rehabilitació d'habitatge públic. El consistori cedirà l'ús de solars i edificis a rehabilitar perquè les entitats proposin els projectes i el mateix Ajuntament en portarà un control.

En el moment de signar el conveni, el consistori cedirà deu solars i tres edificis municipals a rehabilitar, i es comprometen dos solars més que estan pendents de gestions urbanístiques. Amb aquest moviment es podran promoure 419 pisos i la previsió municipal és arribar a fer-ne un miler. Algunes de les noves promocions es projecten en edificis que ja són propietat del consistori, però que estan pendents d'una rehabilitació, com el bloc del número 10 del carrer Reina Amàlia, al Raval.

La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, ha defensat en roda de premsa que aquest conveni servirà per escurçar els terminis i poder donar una resposta "més ràpida" a les necessitats d'habitatge. La previsió és que a mitjans o finals del 2022 puguin començar les obres, i cap a mitjans o finals del 2024 es puguin tenir els primers paquets acabats. Martín ha admès, però, que els tempos continuen sent llargs, i ha insistit que si ara es volgués posar a concurs tots aquests solars i edificis sense tenir el conveni la durada "encara seria més llarga".

L'acord es fixa com a objectiu aixecar i rehabilitar mil pisos els pròxims anys, per a unes 3.000 persones, encara que Martín no ha volgut detallar quina temporització preveien. Del total d’habitatges, el 40% serà de cohabitatge i el 60% de lloguer impulsat per fundacions o cooperatives, i es preveu que les plantes baixes puguin ser ocupades per equipaments municipals.

El conveni se signarà amb l'Associació de Gestors d’Habitatge Social (GHS), com a entitat paraigua que engloba el sector de fundacions i cooperatives i de promotors públics; la Xarxa d’Economia Social i Solidària (XES); la Federació de Cooperatives d’Habitatge, i la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social (Cohabitac).

Carme Trilla, en representació de Cohabitac, ha volgut deixar clar que aquest conveni no suposa en cap cas una pèrdua del patrimoni públic i ha remarcat que les cessions de sòl són temporals. Així, la titularitat del sòl continuarà sent de l'Ajuntament un cop s'acabi el període de cessió. "De facto parlem de parc públic, però és un parc públic amb acompanyament de les entitats socials", ha destacat en declaracions recollides per l'ACN.

Trilla també ha celebrat que el conveni pugui agilitzar la tramitació perquè, segons lamenta, fins ara era "un procés molt lent i de molt desgast". Ha explicat que fins ara les entitats sense ànim de lucre havien de treballar en projectes que moltes vegades no s'acabaven licitant, cosa que suposava "una pèrdua de recursos" i ha apuntat que amb el conveni, un cop es tingui la garantia del sòl, aquesta situació ja no es donarà i "no caldrà que les entitats competeixin entre elles".

GHS com a "àrbitre"

Martín ha detallat que l'Associació de Gestors d'Habitatge Social (GHS) exercirà un paper d'"àrbitre" en el conveni, perquè serà qui validarà els projectes que presentin les entitats socials. Els criteris que se seguiran per a la validació de projectes seran la "màxima celeritat", que les entitats proposants tinguin prou capacitat tècnica i econòmica demostrable, que el preu estigui per sota del fixat per a habitatge protegit i la qualificació energètica. També es tindrà en compte el foment de la vida comunitària i s'intentarà evitar la concentració de projectes en poques entitats. L'assignació final del solar o edifici sempre la farà l'Ajuntament.

En el cas de les promocions de lloguer, les persones que en siguin adjudicatàries les establirà l’Ajuntament a través dels canals habituals d’adjudicació d’habitatge públic, i es garantiran reserves del 30% per a joves i del 5% per a persones amb discapacitat. En el cas de les promocions de cohabitatge, tal com marca la llei, la cooperativa marcarà les persones que en formaran part sempre que estiguin inscrites al Registre de Sol·licitants.

"Llavor" d'un operador social

Martín ha explicat que pretenen que aquest conveni sigui "una llavor" d'un futur operador social d'habitatge protegit. La regidora ha volgut posar en valor la col·laboració pública amb entitats privades sense ànim de lucre i ha defensat la necessitat de "muscular i enfortir" el teixit dedicat a l'habitatge social. "Si volem multiplicar per deu o per vint el parc d'habitatge, no ho podem fer sols", ha dit.

Els solars i edificis de la primera fase

En aquesta primera fase del conveni se cediran dotze solars i tres edificis. Concretament seran dos edificis a Ciutat Vella, un per rehabilitar deu habitatges de lloguer o cooperatives i un per a divuit habitatges de lloguer, i un solar per a un edifici de 43 habitatges per a lloguer o cooperatives. A Sants hi haurà tres solars –un per a cohabitage de sis habitatges, un per a 40 habitatges i un altre per a un edifici de lloguer de 84 habitatges– i un edifici per rehabilitar per a cohabitatge de set habitatges.

A Sarrià-Sant Gervasi hi haurà quatre solars, un per a cohabitatge sènior de quinze habitatges, un per a disset habitatges, un per a cohabitatge per a persones amb discapacitat de disset habitatges i un per a un edifici de lloguer de 30 habitatges. En el cas de Gràcia hi haurà dos solars, un per a cohabitatge de 25 habitatges i un per a un edifici de lloguer de 37 habitatges. I a Sant Martí dos solars més, un per a cohabitatge de 23 habitatges i un per a un edifici de lloguer o cooperatives de 47 habitatges.