Barcelona projecta una gran illa verda al Guinardó

BarcelonaA cada barceloní li toquen uns 6,9 m2 de verd i l'objectiu és que aquesta minsa proporció s'hagi incrementat en 1 m2 per habitant el 2030. La ciutat té ara, en total, 1.128 hectàrees de verd públic -sense comptar Collserola- i el compromís és fer créixer aquesta xifra en 160 hectàrees fins al 2030 sumant projectes de parcs, però, també, de recuperació d'interiors d'illa, reurbanitzacions de carrers i cobertes verdes. I, a més curt termini, sumar-ne 44 en aquest mandat. Un dels projectes més destacats en aquesta línia és l’arranjament dels jardins de la finca Ravetllat-Pla, al barri del Guinardó, que el consistori preveu transformar en una gran illa verda oberta al barri. El projecte, que ja ha rebut la llum verda de la comissió de govern, ha de servir per guanyar 3,6 hectàrees de verd i compta amb un pressupost de 7,6 milions d’euros.

La previsió és que les obres puguin començar al maig i que s'allarguin fins a l’octubre del 2019. La superfície d’aquest nou parc, que és molt a prop de l'Hospital de Sant Pau, està delimitada per l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, el carrer Cartagena, la ronda Guinardó i el passatge Torrent d’en Melis, i un dels objectius de la intervenció és fer permeable un espai que ara està tancat i que actua com una barrera: tindrà fins a 8 accessos. Aquest espai s'inclou en el corredor verd entre el parc de la Ciutadella i Collserola i millora, com ha remarcat la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, la connexió de la ciutat amb la muntanya. També fa d'enllaç verd entre el parc dels Tres Turons i el recinte de Sant Pau, com ha destacat la regidora d'Horta-Guinardó, Mercedes Vidal, que ha remarcat la importància d'aquesta actuació en un barri "tan dens" com el Guinardó.

El projecte preveu recuperar el jardí romàntic que havia tingut antigament aquesta finca -que era un antic laboratori farmacèutic- i, també, les dues basses del jardí i en crea una altra que es concebrà com un aiguamoll. L'espai funcionarà, a la pràctica, com un parc amb horari de tancament nocturn, que inclourà horts urbans, espais d’estada, jocs infantils i alguns refugis per a la fauna, com nius per a rapinyaires.

A finals de l’any passat ja es va actuar en aquest àmbit per enderrocar les antigues quadres i barraques que estaven mig en runes. Els jardins conviuran amb el mateix immoble de la finca Ravetllat-Pla. Es tracta d’un edifici senyorial -de traç neoclàssic- construït als anys 30 del segle passat i dissenyat per l'arquitecte Adolf Florensa, que també va assumir projectes a la ciutat com la restauració del claustre de la catedral o de les drassanes per convertir-les en el Museu Marítim. Aquest palauet del Guinardó, de 2.500 m2, va obrir portes com a laboratori farmacèutic amb l’Institut Ravetllat-Pla i va acollir investigacions amb cavalls per trobar un sèrum efectiu contra la tuberculosi. Els laboratoris van tancar a finals dels anys 70.

El 2015 l’Ajuntament de Barcelona va adquirir la titularitat de la finca, va cedir l’ús de l’edifici principal a la Fundació Ramon Pla i Armengol per un període de 50 anys -avui acull un espai museístic- i va destinar la resta de l’espai a parc públic en un projecte que donava resposta a una llarga reivindicació veïnal.

Verd a Glòries i a l'avinguda de Roma

En el que va de mandat, l’equip de l’alcaldessa Ada Colau ha desenvolupat prop de 17 hectàrees de verd. Aquest que ara es presenta és el projecte de més envergadura i serveix per elevar la xifra fins a les 20,5 hectàrees. La nova estratègia de verd, però, no suma només els parcs creats, sinó també les naturalitzacions que es fan en carrers reformats -com el carrer Pere IV o el passeig de Sant Joan- i projectes de cobertes verdes. Un dels projectes estrella per crear nou espai verd és, òbviament, el de la reforma de la plaça de les Glòries, però destaca, també, el de les casernes de Sant Andreu o el projecte de convertir l'avinguda de Roma en un gran parc.