Barcelona preveu guanyar més de 18 hectàrees de verd en dos anys

BarcelonaMés de 160 hectàrees noves de verd. Era el repte que es marcava, el 2015, l'Ajuntament de Barcelona per començar a pal·liar el dèficit de natura a la ciutat, on s'estimava que només hi havia uns 6,6 metres quadrats d'espai amb vegetació per cada barceloní –deixant Collserola al marge–, quan la recomanació de l'OMS és d'un mínim d'entre 10 i 15. El pla del verd i la biodiversitat apuntava, llavors, a l'objectiu de guanyar fins a un metre quadrat de vegetació per cada ciutadà amb horitzó 2030. Ara el govern municipal assegura que va en la línia d'aconseguir-ho i que fins ara ja s'han afegit 60 hectàrees de verd -en total, ara hi ha 7,1 metres quadrats per ciutadà- i es confia acabar aquest mandat, el 2023, amb 18,6 hectàrees més en àmbits com la Sagrera, el futur parc de Can Batlló i la Marina. Per aconseguir-ho se sumaran, a banda dels nous grans parcs, tots els metres quadrats de vegetació i sense asfalt que es pugui esgarrapar en trames denses com la de l'Eixample en el nou projecte de superilla, que dibuixa carrers sense asfalt. Jardineres, parterres, cobertes verdes i mitgeres verdes serviran per afegir vegetació allà on no hi ha grans projectes de transformació previstos.

Segons el regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, la ciutat avança "a bon ritme" cap a l'objectiu que es va marcar ara fa sis anys, i en els últims dos anys ha tirat endavant 82 projectes que han permès guanyar unes 20 hectàrees d'espais amb vegetació. El més destacat és el dels Jardins del Doctor Pla i Armengol, a Horta-Guinardó, amb més de 200 espècies arbustives i amfibis vivint a les basses naturalitzades, que van sumar ells sols 3,6 hectàrees a la llista i que és des d'on avui Badia ha volgut donat el tret de sortida al nou Pla Natura 2021-2030.

Aquest gran espai, inaugurat a finals del 2019, es posa com a exemple de la nova gestió del verd que vol aplicar la ciutat per deixar enrere l'excessiva intervenció del model heretat dels anys 90 i apostar per espais més naturalitzats, on tot segueix el seu curs, amb basses i refugis de la biodiverstat, com el que s'ha implantat aquest any als Jardins de Diagonal Mar. Són el que el consistori ha batejat com a espais bio.

Actualment Barcelona té unes 316 hectàrees d'aquest tipus de verd i l'objectiu que es marca el nou pla és arribar a les 385 el 2023, cosa que suposarà que aquests espais més naturalitzats siguin el 38% del total del verd de la ciutat. A la resta hi seguiran sumant tots els petits espais que s'aconsegueixin esgarrapar per oxigenar més la densa trama urbana. La quarantena de projectes que es tiraran endavant per guanyar els metres quadrats de verd compromesos fins a final de mandat s'han d'acabar de definir, d'ara i fins a l'estiu, en un procés participatiu.

El govern municipal remarca que l'objectiu del pla serà "ampliar" tot allò que es pugui considerar natura a la ciutat. I aquí hi ha –a banda del "salt d'escala" que han de suposar projectes com els grans parcs en projecció a la Sagrera i Can Batlló– els connectors verds, tant els que baixen de Collserola cap al mar com els que vertebren els diferents municipis metropolitans. I, també, les intervencions quirúrgiques que es vagin fent a la trama urbana. De fet, una de les actuacions que ja figura a la llista de feina feta són els parterres que s'han instal·lat a la superilla de Sant Antoni. "És un verd diferent, però no per per això menys important", ha remarcat Badia, que ha apuntat que també es preveu blindar el verd en mans privades que hi hagi en interiors d'illa.

L'Ajuntament també ha anunciat la posada en marxa d'un Observatori de la Biodiversitat per recollir i analitzar informació sobre natura urbana. "Esperem que aquest mandat pugui ser una realitat engegar-lo i volem comptar amb tota la comunitat científic", ha indicat Badia.