Barcelona està preparada per rebre els superrics?

BarcelonaUn home amb vestit de jaqueta negre, camisa blanca i corbata obre sol·lícit la porta d'entrada als clients i els dona la benvinguda a la botiga. Hi ha dues plantes. A la primera, una dependenta d'origen asiàtic atén dues joves que semblen sud-coreanes i que s'interessen per uns mocadors de coll. A la segona, un parell de clientes més, també asiàtiques, miren els pintallavis exposats en un taulell mentre esperen que les atenguin. Una mica més enllà també esperen tres dones amb mocador al cap que procedeixen sens dubte d'algun país del golf Pèrsic, i una noia d'origen indeterminat que, malgrat la calor que fa, porta una mena de plantofes de pèl de color rosa que deuen ser de disseny, perquè, si no, no s'entén que algú surti amb això de casa. En una butaca descansen dues dones més que semblen tretes d'una pel·lícula: porten pamela i ulleres de sol tot i que dins de la botiga no hi ha gaire llum, i una d'elles té als braços un caniche de pèl blanc i arrissat. Com la resta, també s'esperen.

Encara que sembli mentida, hi ha cua a Hermès, una de les botigues de luxe més exclusives del passeig de Gràcia de Barcelona. Perquè hi ha gent a qui les coses li continuen anant francament bé, encara que a la majoria de mortals no els quedi més remei que estrènyer-se el cinturó per la inflació descontrolada. Són els rics o superrics.

“Tenim compte de la botiga a Las Vegas”, comenta una parella que parla espanyol amb accent llatinoamericà i que es disposa a comprar uns mocassins a Hermès, després que ell hagi estat una bona estona emprovant-se'n diversos parells. En canvi, dues noies de cos escultural i bronzejat es decanten per un bolso minúscul de color blanc que hi ha exposat en un prestatge. El dependent, abans d'ensenyar-los-el, es posa uns guants per no tocar el bolso directament amb les mans.

Unes quantes sabates, alguna peça de vestir, diversos accessoris i poca cosa més es pot trobar a Hermès. Això sí, tot és extremadament car. Per exemple, una simple tovallola de platja costa 350 euros; un top de dona, 850, i un jersei de llana, que sorprèn que el venguin en aquesta època de l'any, 1.300 euros.

Serveis de 'concierge'

"Barcelona atrau molt, realment hi ha oportunitat de negoci", assegura Lourdes Carbó, que és fundadora i directora d'Alberta La Grup, una empresa catalana que precisament es dedica a assistir grans fortunes per fer-los la vida privada una mica més fàcil. És a dir, ofereix el que s'anomena serveis de concierge, i aquest any s'ha convertit en una de les agències més destacades del sector, segons un rànquing de la revista Spear's, que és una publicació destinada a assessorar els rics sobre els millors serveis del mercat: per exemple, els millors assessors de whisky, els millors experts en equitació, els millors consellers financers per comprar un iot o un avió privat, les millors mainaderes per cuidar els seus fills…

“Si una família vol que el seu fill estudiï en una universitat privada, nosaltres fem les gestions. O si volen que traslladem un cotxe d'un país a un altre, també. O que els preparem l'esmòquing per anar a l'òpera, o que els omplim la nevera”, posa com a exemples Carbó per explicar a què es dediquen exactament. Les peticions que reben poden ser de tota mena, fins i tot de vegades estrambòtiques, excepte vinculades a negocis, finances i temes legals, perquè aquests aspectes no els toquen.

I sí, com diu Carbó, Barcelona realment agrada als superrics per diferents raons: “Perquè poden atracar el iot i en quinze minuts ser al centre de la ciutat. Per la discreció, la gastronomia, la bona sanitat privada, les bones infraestructures, el lleure, l'entreteniment i la cultura”, detalla. El problema, segons assegura, és que de vegades la ciutat no està a l'altura.

“A Barcelona és impossible llogar tres Aston Martin en una mateixa setmana. Pots trobar-ne un, però no tres. O vas a una botiga de luxe del passeig de Gràcia i no tenen tota la col·lecció. I això fa que perdem clientela, perquè si no troben el que volen, agafen un avió i se'n van a Milà a comprar”, posa com a exemple. “Tampoc hi ha bones agències per buscar mainaderes i les mainaderes que trobes no parlen anglès. O directament hi ha serveis que aquí ni existeixen: per exemple, sovint ens demanen una residència de gent gran que sigui com un hotel de cinc estrelles”. Carbó recorda que Barcelona competeix amb ciutats de primera lliga, com ara Londres, Nova York o Dubai, on sí que hi ha tota mena de serveis. “A Dubai poden tancar una botiga perquè algú hi vagi a comprar”, afirma.

A Barcelona, de moment, no solen tancar establiments per a clients exclusius. De fet, en altres botigues de luxe del passeig de Gràcia també es formen cues al carrer. A la de Gucci hi ha tanta gent a última hora de la tarda que una treballadora de l'establiment surt a l'exterior per advertir als clients que la botiga tancarà d'aquí només mitja hora i no pot garantir que tothom hi pugui entrar abans. S'hi dirigeix en anglès, donant per fet que tots són estrangers. I és així, tots ho són.

“Ja saps què vols?”, pregunta llavors un home a la seva dona. “Ho estic mirant”, respon ella, mentre consulta la web de Gucci al telèfon mòbil. Tots dos parlen espanyol amb accent llatinoamericà. Quan entren a la botiga, la dona ja sap què vol comprar: un petit bolso de color rosa que val 2.650 euros.

Carbó explica que molts dels seus clients són veneçolans, però també tenen clients mexicans, colombians, nord-americans, alemanys, italians… Això sí, més del 90% són estrangers. “Es tracta de persones que tenen més d'una residència al món, solen viatjar amb avió privat i disposen de més de trenta treballadors [a la llar] entre majordoms, criats, mainaderes, xofers, assistents personals, seguretat...” Carbó declina concretar la quantia d'aquestes fortunes. "Tenir un iot és un clar símbol d'estatus, perquè un vaixell suposa gastar constantment diners en manteniment", es limita a dir.

Un port per a iots de luxe

De fet, Barcelona té un port destinat a iots i superiots: la Marina Port Vell, situada al barri de la Barceloneta. Compta amb 151 amarratges i un dels molls més llargs del món on poden atracar superiots de fins a 190 metres d'eslora. És una zona exclusiva, amb vigilància privada i a la qual l'ARA no ha pogut accedir tot i haver-ho sol·licitat. Els vaixells que hi amarren són “propietat de membres de la reialesa, directors i CEO de les principals empreses del món, així com empresaris d'èxit i renom i personatges coneguts”, han informat fonts de la Marina Port Vell, que no han precisat quants amarratges estan ocupats actualment. "Al llarg de l'any la marina pot albergar fins a 300 embarcacions", afirmen les mateixes fonts, a més d'aclarir que els mesos de més ocupació són els de "primavera i tardor". Tot i que ara no hi ha gaires iots, igualment criden l'atenció. De fet, és habitual veure turistes –els que no tenen tants diners, lògicament– fent-se selfies davant del port amb les embarcacions de fons.

“Si tinguéssim més serveis especials, vindrien més famílies amb poder adquisitiu. No dic que fem un Port Aventura per a rics, però, si ens volem dirigir a aquest mercat, ens hem de preparar molt bé”, afirma Carbó, que insisteix que Barcelona encara ha de recórrer un llarg camí en aquest sentit.

Un dels nous serveis que s'estan oferint a la ciutat és la possibilitat de comprar apartaments de luxe que tenen les mateixes prestacions que un hotel de cinc estrelles. La torre Antares, situada davant del Parc del Fòrum, n'és un exemple. És propietat del fons d'inversió Shaftesbury, però un 25% dels apartaments ja han estat venuts. Tots, a estrangers superrics. El primer resident s’hi va instal·lar el febrer passat. L'empresa Alberta La Grup s'encarrega dels serveis i la directora d'operacions, Thaïs Guerrero, s'encarrega de fer un tour a l'ARA per l'edifici.

La torre té 27 plantes i 88 apartaments de luxe. El més barat val 850.000 euros i té una superfície de 115 metres quadrats. El més gran fa 795 metres quadrats i el preu no s'ha fet públic. Sigui com sigui, en tots els casos, els pisos són espectaculars, amb grans finestrals, vistes al mar i espais descomunals. En alguns fins i tot des de la banyera és possible veure la Sagrada Família i el Tibidabo com si fos un mirador. A més, disposen de servei de manteniment, seguretat i neteja, i espais comuns amb piscines, gimnàs, spa… “Aquest tipus de residències ja existien a Madrid. Allà van més avançats”, assegura Guerrero.

En el que encara cal fer un pas de gegant a Barcelona és en la disponibilitat de personal que estigui preparat per treballar per a aquestes fortunes. Precisament amb aquest objectiu, Alberta La Grup també imparteix cursos per formar el que ells anomenen personal angels, és a dir, assessors personals que ajudin els superrics a fer el seu dia a dia més fàcil. El curs, impartit en anglès i francès i de tres mesos i mig de durada, inclou assignatures com gestionar una casa, encarregar-se d'un macroiot i organitzar viatges familiars. Segons Carbó, de moment tots els alumnes han acabat trobant feina i cobren sous generosos, entre 50.000 i 70.000 euros a l'any. Potser aquesta és l'alternativa a Barcelona al turisme low cost.