Barcelona anuncia que aquest any tindrà 2.400 pisos públics en construcció
El govern de Colau demana a la Generalitat que mobilitzi més ajudes per als lloguers
BarcelonaEl govern d'Ada Colau ja fa setmanes que insisteix en la necessitat d'abordar la crisi econòmica i social que es preveu des d'una òptica del tot oposada a la del 2008 per posar especial èmfasi en la necessitat de garantir el dret a l'habitatge. Per això l'alcaldessa ja va demanar per carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que vertebrés un gran pacte d'estat en aquesta matèria. A escala local, el que ha fet avui l'Ajuntament ha sigut detallar el seu pla per ampliar el parc d'habitatge públic: la previsió amb què es treballa és que d'ara fins al final de l'any hi hagi 2.400 pisos en algun punt del procés constructiu.
La xifra beu de la promesa de construir 4.000 habitatges en quatre anys que van llançar els comuns en el seu primer mandat a la ciutat i que després van admetre que era una previsió equivocada perquè el ritme de l'administració era més lent. A les acaballes del mandat el llavors regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, apuntava que s'havien lliurat les claus de 834 habitatges de nova construcció i que n'hi havia 4.700 en algun punt del procés de producció, que són els que ara permeten posar el peu a l'accelerador i començar a veure obres.
L'actual titular de l'àrea, Lucía Martín, ha detallat en roda de premsa que, després de l'aturada forçada per la crisi sanitària, ja han pogut reactivar les obres de quinze promocions que representen 625 pisos públics. I que des d'avui mateix, amb l’aixecament de la suspensió dels terminis administratius autoritzat en l'última pròrroga de l'estat d'alarma, es reprenen els tràmits dels diferents procediments de licitació que ja s'havien engegat: dinou obres d'edificis convencionals i la segona promoció d'habitatges construïts a partir de contenidors de transport marítim, els coneguts com a APROP, a l'àmbit de la plaça de les Glòries.
En total hi haurà 2.399 pisos en algun punt dels procés constructiu: 625 són els habitatges que ja tenen obres en marxa, 1.732 corresponen als pisos que es construiran amb els projectes que es licitaran pròximament i 42 seran allotjaments provisionals (APROP). Tot i demanar "prudència" en els càlculs, la regidora ha assegurat que treballaven amb l'horitzó d'acabar el mandat havent doblat el nombre de pisos que es van trobar al parc municipal el 2015. És a dir, passar de 7.500 a uns 15.000. Actualment n'hi ha uns 10.000.
La regidora ha detallat que el gruix dels pisos que ara estan en obres, el 83%, seran de lloguer públic, però que també n'hi haurà una part (13%) destinats a dret de superfície i quatre promocions en cessió d'ús per a cohabitatges. La inversió total del nou paquet d'habitatge s'eleva fins als 310 milions d'euros, la major part dels quals estan finançats amb crèdits de la banca pública europea. El govern municipal remarca, a més, que cada milió d'euros invertit en construcció d'habitatge suposa la generació de 27 llocs de feina i que, per tant, del conjunt de projectes en sortiran uns 8.400 llocs de treball i que es donarà accés a un pis a preu assequible a 6.012 veïns.
Canvis en la fiscalitat
Els projectes que ja tenen les obres més avançades són en indrets com l'àmbit de Germanetes, a l'Eixample (35 pisos de lloguer social), els carrers Alí Bei (59 habitatges per a persones grans) i Via Augusta (13 habitatges de lloguer assequible) i la zona del Bon Pastor, on hi ha dues promocions per allotjar afectats per transformacions urbanístiques i una tercera de lloguer social i lloguer assequible. Entre els blocs que es preveu que puguin començar obres a curt termini hi ha tres edificis de l'àmbit de les Casernes de Sant Andreu. Martín, a més, ha insistit en la necessitat de prendre decisions sobre la fiscalitat, perquè reduir l'IVA del 21% que actualment es cobra en aquestes promocions permetria multiplicar el nombre de pisos construïts.
La regidora, que ha assegurat que l'actual injecció econòmica en habitatge públic no té precedents a la ciutat ni al conjunt de Catalunya, ha lamentat també la decisió del Govern d'aturar les peticions d'ajudes al lloguer a causa de l'allau de sol·licituds, com va avançar la Cadena SER. Martín ha remarcat que la ciutat ha destinat 2,5 milions a reforçar aquestes ajudes i que el Govern també podria fer una aportació extraordinària que vagi més enllà dels 14,5 milions cedits per l'Estat. La regidora ha puntualitzat no només amb ajuts al lloguer es podrà sortir de la crisi i ha defensat canvis "estructurals" per ser més "exigents" amb grans propietaris i fons d'inversió. Ha descartat, d'entrada, augmentar el percentatge de pisos de lloguer social que cal fer en cada nova promoció, que ara és del 30%, tot i que és una opció que es podria estudiar en el futur.
