La Barcelona més rica multiplica per cinc la renda de la més pobra

BarcelonaEl mapa de les desigualtats a Barcelona continua estable. O ho era fins al 2018, que és de quan són les últimes dades disponibles, encara sense els impactes de la pandèmia. Però la lectura del mapa ofereix ara molts més matisos i precisió del que hi havia fins ara perquè l'Ajuntament ha canviat el sistema de recaptació d'informació i pot anar més al detall. Així, es pot radiografiar, per exemple, que el districte amb una renda disponible de la llar per càpita més baixa, que és Ciutat Vella (14.505 euros), no inclou el barri que té la més baixa de tots, que és Ciutat Meridiana (10.554 euros), a Nou Barris, i que la zona més vulnerable de la ciutat no es troba en cap d'aquests dos districtes, sinó que és una secció censal del barri del Besòs i el Maresme, a Sant Martí. Aquí la renda familiar per càpita no arriba als 8.000 euros, mentre que a la zona més rica de les Tres Torres, a Sarrià-Sant Gervasi, se situa per sobre dels 40.000.

La capacitat adquisitiva dels uns multiplica per més de cinc la dels altres, i aquesta diferència, segons constata l'informe de l'Oficina Municipal de Dades, seria molt més notòria sense la intervenció del sector públic a través d'impostos, prestacions socials i cotitzacions, que fa de mitigador de la bretxa. Aquesta és una de les noves dades que permet obtenir l'informe i que no estava disponible en les estimacions anteriors. En el cas del barri més ric, el de les Tres Torres, la renda primària –els ingressos abans de la intervenció del sector públic– seria de mitjana de 57.105 euros per càpita (més del doble que la mitjana de la ciutat), mentre que la que es percep de manera efectiva és uns 18.000 euros més baixa (el 78% per sobre de la mitjana). Al barri més pobre, en canvi, la diferència entre l'una i l'altra és molt inferior: de 10.751 euros a 10.554.

Aquesta intervenció explica també que si es miren només els ingressos per habitant, el districte més pobre de Barcelona seria Nou Barris, però quan s'hi sumen les prestacions –tenint en compte que és un territori amb població envellida– i l'impacte dels impostos, aquesta zona puja una posició en el rànquing i deixa Ciutat Vella a l'últim lloc de la taula. Nou Barris és, de fet l'únic districte on la renda mitjana augmenta després de la intervenció del sector públic.

"El no creixement de les desigualtats es basa en les prestacions públiques, i això no havia passat en altres períodes", defensa Jordi Martí, regidor de Presidència de l'Ajuntament. També apunta que el fet de poder estudiar el detall de les seccions censals ha permès detectar àmbits amb rendes força més baixes que les dels seus entorns més pròxims, "petites bosses amb dificultats dins de districtes ben situats". Una radiografia que, apunten, ha de permetre dirigir millor les polítiques públiques.

És el cas de la zona de les Planes, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, on hi ha una secció censal que està per sota de bona part de les de Ciutat Vella i Nou Barris tot i situar-se al districte més benestant, o dels extrems que es donen dins de Sant Martí, entre el barri del Besòs i el Maresme (amb zones on la renda només representa un 37% de la mitjana de Barcelona) i el de la Vila Olímpica (amb puntes del 156%), mentre que districtes com Gràcia i l'Eixample són més homogenis.

L'origen dels ingressos

Al conjunt de la ciutat, la renda familiar disponible per càpita era el 2018 de 21.484 euros, un 22% per sobre de la mitjana de Catalunya i un 2,7% més alta que la de l'any anterior, però si es té en compte la inflació, els barcelonins han perdut un 7,2% de capacitat adquisitiva des del 2010 –la dada per al conjunt de Catalunya és una caiguda d'un 6,4%.

El nou mètode de càlcul de les diferències de renda, que ara es fa a partir d'informació directa de la situació de les llars gràcies a l'explotació estadística dels arxius fiscals provinent de l’Atlas de distribución de la renta de los hogares, de l’Institut Nacional d'Estadística, amb dades com les que provenen de les declaracions de renda –i ja no del càlcul propi que estimava el consistori–, també permet determinar per quina via arriben els diners a cada casa: si són salaris, rendes mixtes –que inclouen des del que ingressen els autònoms fins al que prové de lloguers o transferències– o prestacions socials.

La singularitat del Gòtic

En termes generals, el 54% dels ingressos dels barcelonins provenen de salaris, un 28% de rendes mixtes i un 18% de prestacions socials. Però la distribució torna ser desigual pel territori. A les zones més benestants, com els districtes de Sarrià-Sant Gervasi i les Corts, hi tenen més pes les rendes mixtes (40% i 32%, respectivament) i el cas atípic és el del Gòtic, que tot i tenir un nivell de renda per sota de la mitjana, destaca en aquest tipus d'ingressos, probablement per la presència de molts treballadors autònoms. A l'altre extrem hi ha Nou Barris, que és on hi ha menys presència de rendes mixtes (22%) i on tenen més pes les prestacions socials (24%).