Barcelona, Madrid i València estrenyen la seva aliança per collar l'Estat

Reclamen més recursos i competències per controlar els lloguers

Les alcaldesses de Madrid, Manuela Carmena, i Barcelona, Ada Colau, en un acte organitzat per ONU Hàbitat aquest dimecres a la capital espanyola. EFE
Mariona Ferrer I Fornells
25/01/2017
3 min

MadridBarcelona no està sola en la lluita contra la bombolla del lloguer. L’alcaldessa de la ciutat comtal, Ada Colau; la de Madrid, Manuela Carmena, i el batlle de València, Joan Ribó, han estret aquest dimecres la seva aliança per aconseguir que l’Estat posi topalls als preus abusius o bé els traspassi competències. Des de la capital espanyola tots tres han fet pinya contra el govern de Mariano Rajoy en una taula rodona organitzada per ONU Hàbitat, el programa dirigit per l’exalcalde de Barcelona Joan Clos. El missatge és unitari i té la benedicció de l’organisme internacional: aconseguir més finançament i poder per a les ciutats –on viu la meitat de la població del món.

Els dos representants de l’executiu espanyol presents a la taula rodona s'han espolsat responsabilitats i han assegurat que els ajuntaments ja tenen moltes competències per regular l’habitatge. La Moncloa hi ha enviat segones espases del ministeri de Foment i d’Exteriors, el subdirector general de Política i Ajudes a l’Habitatge, Anselmo Menéndez Ménendez, i el secretari d’estat de Cooperació i per a Iberoamèrica, Fernando García Casas, que s'han cenyit al guió de l’Estat llegint discursos que portaven del ministeri. Colau no ha pogut evitar convertir l’acte en una “taula de negociació” per fer pedagogia a l’estil 'Barrio Sésamo': “Si els preocupa el canvi climàtic han d’invertir en transport públic [Rodalies]; si els preocupen les desigualtats cal preservar el dret a l’habitatge, perquè si no es vulnera el dret a la ciutat”.

La "frontera" del poder judicial

Carmena, com a jutge de professió, amplia la lluita cap a un altre flanc: el paper del poder judicial. Ha denunciat que la legislació està feta a mida per minar les competències de les capitals i que el Tribunal Constitucional s’ha erigit en una gran “frontera” a l'hora d'executar el dret a l’habitatge. Al seu torn Ribó ha lamentat que la posició de València encara sigui pitjor, després de “24 anys sense polítiques públiques d’habitatge” i sense una normativa desenvolupada a nivell autonòmic per poder reclamar als bancs, com en el cas de Barcelona, que els venguin els pisos buits. L’alcalde ha denunciat que els bancs “no han volgut vendre” pisos al consistori.

Per sobre de tot, la pugna dels ajuntaments del canvi és perquè se’ls reconegui com un interlocutor de pes tant a l'Estat com internacionalment. Colau ha tornat a denunciar "l'infrafinançament" que pateixen els municipis i ha recordat que durant la Transició es va pactar que els ajuntaments tinguessin un 25% del finançament, igual que les comunitats, i que actualment, amb només un 13% del pastís, Espanya té el pitjor finançament municipal d'Europa. En aquesta pugna l’alcaldessa de Barcelona ha trobat un aliat important al món: l’exalcalde del PSC Joan Clos, director general d’ONU Hàbitat.

Clos ha reptat els representants de l’Estat a preguntar-se per què el preu del lloguer a Alemanya és la meitat que a França. La resposta estava implícita: les polítiques de regulació de l’habitatge, que van permetre a Berlín esdevenir el 2015 la primera ciutat europea que posava un límit de preu als lloguers. ONU Hàbitat ha convertit Colau en una de les seves ambaixadores, juntament amb Carmena i l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, per dissenyar l’agenda urbana per als pròxims 20 anys. Comparteixen preocupacions: l’expulsió de joves i classes mitjanes del centre de les ciutats i les nefastes conseqüències per al canvi climàtic que això genera, ja que força més gent a desplaçar-se per anar a treballar.

stats