Societat04/03/2018

Barcelona retira l'estàtua del negrer Antonio López amb una festa ciutadana

El monument es traslladarà al Centre de Col·leccions del MUHBA

Jordi Mumbrú
i Jordi Mumbrú

BarcelonaDes d'aquest migdia, la ciutat de Barcelona ja no ret cap homenatge al negrer Antonio López. Amb una festa ciutadana amenitzada per Comediants i amb xocolatada inclosa, l'Ajuntament ha aconseguit congregar centenars de persones per retirar el monument del polèmic esclavista.

L'estàtua, que serà traslladada al Centre de Col·leccions del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), estava situada a baix de tot de la Via Laietana, a la plaça d'Antonio López. El procés per canviar també el nom de la plaça ja està en marxa.

Cargando
No hay anuncios

La retirada de l'estàtua, que s'ha carregat a una grua, s'ha assajat aquesta nit fins a tres cops per garantir que aquest migdia es podria fer sense problemes. El monument, obra de Frederic Marès el 1943, és una rèplica del que hi havia abans, que va ser enderrocat l'agost del 1936 pels antifeixistes.

El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha celebrat la retirada i ha donat les gràcies a les entitats veïnals i sindicals que han fet pressió durant tot aquest temps perquè es retirés l'estàtua. "Si Barcelona vol ser una ciutat d'acollida, no pot tenir homenatges als que van traficar amb la mort".

Cargando
No hay anuncios

Tràfic intern d'esclaus

Antonio López (Comillas, Cantàbria, 1817 - Barcelona, 1883) va ser el primer marquès de Comillas. Va aconseguir acumular una important fortuna amb el tràfic d'esclaus a Cuba. Va ser també el president del Banco Hispano Colonial i vicepresident del Círculo Hispano Ultramarino, un lobi creat el 1871 per defensar l'esclavisme quan feia 64 anys que havia estat prohibit. Antonio López era el mecenes del poeta i sacerdot Jacint Verdaguer.

Cargando
No hay anuncios

En lloc de l'estàtua, l'Ajuntament hi ha posat, de moment, dos faristols: un en què explica la història de les bullangues –les revoles antiabsolutistes i anticlericals– i un altre en què explica la història de la plaça i de l'esclavisme a Barcelona.