Barcelona i l'àrea metropolitana suspenen en recollida selectiva

Els percentatges de recollida selectiva de residus als municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona milloren progressivament des que el 2018 es va aconseguir trencar el sostre del 35%, però ho fan a un ritme excessivament lent, molt lluny dels objectius fixats per la Unió Europea. El 2020, tot i una millora de 0,6 punts percentuals respecte al 2019, es va tancar amb un índex de recollida selectiva del 38,4%, i la fita marcada era arribar al 50%. Només nou dels 36 municipis metropolitans van assolir l'objectiu. Destaca Tiana, que va ser dels municipis pioners en l'aplicació del sistema porta a porta, amb un índex del 86,4 de recollida selectiva, i a l'altre extrem de la taula hi ha Santa Coloma de Gramenet, on només es recicla el 23,6% del que es llença. La ciutat de Barcelona se situa a la meitat baixa del rànquing, amb un percentatge de recollida selectiva del 38,6%.

"Ja hem arribat al primer dels terminis marcats per la UE, el 2020, sense haver aconseguit l'objectiu, i l'única manera d'arribar-hi serà amb la individualització de la recollida", remarca Eloi Badia, vicepresident d'ecologia de l'AMB. Els municipis metropolitans que han optat per sistemes de recollida individualitzada, tant domiciliària (Torrelles, Tiana o el barri de Sarrià, a Barcelona) com comercial (Castelldefels o Sant Just Desvern) són els que veuen millores més importants en els seus percentatges de reciclatge. El següent objectiu marcat per la UE és arribar al 2025 amb un percentatge de reciclatge del 55% –ara només l'assolirien set municipis metropolitans– i al 60% el 2030.

Els municipis que ara superarien el llindar europeu són, a part de Tiana, Torrelles de Llobregat, Sant Just Desvern, Begues, Castellbisbal, el Papiol, Pallejà, Molins de Rei i Sant Cugat del Vallès. L’AMB calcula que si els municipis no despleguen sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost del tractament podria arribar a augmentar en 20 milions d'euros des d'ara fins al 2025, sobretot a causa de l'increment del cànon de residus que aplica el Govern per penalitzar el que no es recicla.

En un 2020 marcat pels efectes de les restriccions pandèmiques, la generació de residus als municipis de l'AMB ha disminuït: s'ha passat d'una producció de 475 quilos de residus per habitant a l'any el 2019 a una de 455 el 2020. I això s'ha notat especialment en la brossa que acaba al contenidor gris: s'ha passat dels 298 quilos per habitant i any als 281. Per contra, els residus recollits selectivament han aguantat i han caigut només un 2,2%, segons el balanç que l'ens metropolità ha presentat aquest dissabte. La caiguda de producció de residus s'ha notat especialment a la ciutat de Barcelona, amb una davallada de l'11,4%. Els municipis més petits han vist com la quantitat de residus generats augmentava perquè la gent treballava des de casa, amb increments superiors al 10% en poblacions com Cervelló o Corbera de Llobregat (Baix Llobregat).

Des del punt de vista econòmic, les diferències entre municipis pel que fa a recollida selectiva també són notòries. Els que reciclen més poden pagar fins a tres vegades menys en concepte de taxa metropolitana de tractament i disposició de residus que els que ho fan pitjor. Actualment, la taxa oscil·la entre els 20 i els 56 euros per llar i any.