La pilota torna a ser benvinguda a les places de Barcelona

BarcelonaQue ningú no prohibeixi jugar a la canalla i que l'espai públic s'ompli de joc més enllà de les àrees específicament creades per a això. És l'objectiu del Pla de Joc a l'Espai Públic que Barcelona està preparant amb l'horitzó 2030 i que preveu, d'entrada, retirar tots els cartells que prohibeixen jugar a pilota en places, carrers i parcs. En lloc de la prohibició, s'hi posaran senyals que animin a jugar de manera que es respecti la convivència. "La ciutat és conflicte", ha defensat la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, en la presentació de l'estratègia per deixar clar que, mes enllà de prohibir determinades conductes, cal incidir en l'educació per evitar que les pilotes puguin molestar gent gran o persones que fan un cafè en una terrassa. Sanz ha concretat, de fet, que el seu equip ja fa mesos que retira aquestes prohibicions –l'equip d'Ada Colau també volia abolir les multes per jugar al carrer que s'inclouen a l'ordenança de civisme– i que hi ha places que fa anys que apliquen mesures com les pilotes d'escuma per evitar que el soroll –o els cops– de les de cuir o plàstic molestin a qui no juga. La idea és que, com més espai destina la ciutat al joc, menys en destina al trànsit, i es converteix en un lloc més segur i més agradable. I, per tant, benvingudes siguin les pilotes i els cubells i les pales a l'espai públic, perquè vol dir que són els més petits els que es fan seu el carrer.

El pla, que avui s'ha presentat en el marc d'unes jornades sobre joc i ciutat, també inclou mesures com la de tallar carrers principals en diumenge per fomentar-hi el joc. La iniciativa ja s'ha aplicat en llocs com el carrer Gran de Gràcia, on es fa un tall mensual, o el carrer Consell de Cent, que es talla regularment per al mercat de pagès. La idea que ara es presenta és que hi hagi un tall a cada districte i que es repeteixi cada diumenge al matí. De moment, però, encara no s'ha concretat quins són els deu espais triats.

"El joc és un dret fonamental", ha remarcat la tinent d'alcade de Drets Socials, Laia Ortiz, que l'ha posat al mateix nivell que l'alimentació o l'habitatge i ha remarcat que, per això, la ciutat ha d'oferir espais on poder-ho fer amb garanties i que aquests llocs han d'anar molt més enllà de les petites zones infantils i els parcs. El govern de Colau ja va deixar clar quan va esbossar el punt de partida d'aquest pla que tenia intenció de projectar una vintena d'espais lúdics sense tanques i que cinc incorporarien grans elements de joc com els que hi ha en altres ciutats europees. La plaça del Sol, a Gràcia, per exemple, ja ha estrenat una gran estructura singular i se'n preveuen, durant aquest any, als Jardins de la Indústria, al Parc Central de Nou Barris, al Parc de la Pegaso i a la Meridiana.

A banda de retirar els cartells que estigmatitzen el joc i de tallar carrers per muntar-hi propostes infantils, l'estratègia municipal de foment del joc també inclou propostes itinerants de joc a les places, com les que ja s'ofereixen, a l'estiu, a Gràcia. I també facilitar que esplais i caus facin seus els espais propers i hi muntin activitats, així com millorar els entorns dels centres escolars perquè funcionin, a la pràctica, com una mena de plaça.

'Sí' a les guerres d'aigua

El pla també posa èmfasi en el foment del joc amb elements naturals, com la sorra o l'aigua. Ara com ara a Barcelona només hi ha dos espais pensats per esquitxar-se o muntar-hi guerres d'aigua, i l'objectiu és que el 2030 ja n'hi hagi una desena i que el 80% dels espais de joc tinguin una zona de sorra. A més, per fomentar el joc amb aigua durant els mesos de calor també es vol que el programa 'Juguem a les places' incorpori un 'kit' de jocs d'aigua. A l'hora de millorar els espais de joc també es pensa en obrir guinguetes que funcionin com a bar i com a lavabo i que, a més, prestin material com pilotes o cubells.

El govern municipal també fa incidència en la necessitat que el joc sigui per a tothom i, per tant, que les propostes estiguin pensades també per a infants amb discapacitat. Avui només un 25% de les àrees són accessibles o tenen elements inclusius i es vol que el 2030 el percentatge s'hagi doblat. La diagnosi municipal ha detectat que avui un 4% de les àrees de joc tenen menys de 50 metres quadrats i s'ha fixat que, en deu anys, no n'ha de quedar cap de tan petita. També es vol fomentar el joc compartit i, per això, es vol multiplicar el nombre d'elements –com taules de ping-pong o cistelles de bàsquet– que ho permeten. Els comuns, però, van assumir que els canvis que volien introduir a l'ordenança de convivència, com deixar de multar per jugar al carrer, no els podrien fer durant aquest mandat per falta d'aliats polítics. Tot i així, les sancions per jugar a l'espai públic han anat a la baixa durant aquest mandat.